Al bosc no hi ha silenci. Madlen Ziege

Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Al bosc no hi ha silenci - Madlen Ziege страница 10

Автор:
Серия:
Издательство:
Al bosc no hi ha silenci - Madlen Ziege

Скачать книгу

s’encarreguen que els éssers vius de reproducció sexual tinguin ganes d’aparellar-se abans d’enviar feromones per atreure la parella adequada. Quan les hormones sexuals han fet la seva feina a l’interior de l’animal, s’eliminen a través dels excrements o de l’orina. D’aquesta manera surten involuntàriament a córrer món i transmeten informació sobre el propietari al món exterior.

       Comunicació amb excrements i orina

      Els excrements i l’orina, allò que els humans volem allunyar ràpidament de la nostra vista i enviem sense miraments a l’extens món de les clavegueres, són el mitjà de comunicació principal a la natura de molts éssers vius. Aquests residus líquids i sòlids, subproductes del metabolisme, són les vies de comunicació més barates i personals que fan servir sobretot els mamífers per enviar missatges. Així, alguns estudis sobre els conills de bosc o els teixons han demostrat que els excrements i l’orina contenen substàncies odoríferes amb informació personal sobre l’edat, el sexe o la disposició a aparellar-se de l’individu. Entre d’altres causes, la culpa d’aquesta filtració de dades són les substàncies odoríferes individuals que es produeixen en diverses glàndules i es barregen amb els excrements o amb l’orina. El color, l’olor i el volum de la matèria excretada també donen informació sobre l’estat de salut del propietari. L’orina és el producte final de la neteja de la sang que fan els ronyons en els vertebrats. Els ronyons funcionen com un filtre que allibera la sang de tot el que no ha de ser al cos, com ara cèl·lules sanguínies velles o substàncies tòxiques. Així doncs, l’orina està formada per productes de rebuig del cos diluïts en aigua, que passen dels ronyons a l’urèter a través de petits conductes i finalment s’acumulen a la bufeta. Quan s’hi ha acumulat una quantitat determinada d’orina, s’activen uns sensors de pressió que fan que l’animal hagi de fer les seves necessitats urgentment. Els ronyons també són els responsables de l’equilibri hídric corporal, i l’orina expel·lida serà més o menys aigualida depenent del nivell de l’aigua. D’altra banda, els excrements són el producte final de l’aparell gastrointestinal i es componen, entre altres coses, de cèl·lules de la mucosa intestinal i residus dels aliments ingerits, així com de bacteris intestinals i els productes resultants de la fermentació i la descomposició que provoquen. Una bona digestió seria com un viatge per autopista, amb via lliure i sense pols ni gasos contaminants pudents, i també és un símptoma de salut física per als humans.

       Latrines: necessitats comunicatives?

      En el cas de molts mamífers que viuen en grup, com ara els teixons, els conills o els micos, els excrements i l’orina tenen un paper tan important en la comunicació que no fan les seves necessitats a la babalà ni a qualsevol lloc. L’ús regular i repetitiu d’un mateix indret per part dels congèneres acaba creant muntanyes de residus. Aquests punts de trobada on dipositen els excrements i l’orina es diuen latrines i tenen dos avantatges decisius des del punt de vista de les tècniques comunicatives: són molt visibles i s’hi concentren substàncies odoríferes d’altres congèneres. Aquests llocs de comunicació per a molts mamífers no són gaire silenciosos, i en certa manera compleixen la mateixa funció que les nostres xarxes socials. Per exemple, els conills de bosc intercanvien informació dintre del grup sobre qui busca parella o quin mascle o quina femella ocupa una posició de més rang. Si els excrements encara són frescos, això vol dir que algú altre hi acaba d’anar i encara és molt a la vora. L’associació d’elements visuals i olors reforça la fiabilitat de les latrines com a mitjà de comunicació: com més sovint s’utilitzen, més es recalquen els dos factors. Potser això servirà per consolar una mica els qui recullen excrements de gos: podria ser molt pitjor! Les gaseles, els rinoceronts i els antílops nord-africans fan servir latrines que poden arribar a tenir uns quants metres de diàmetre.

       Què tenen en comú les columnes publicitàries i els lavabos dels animals?

      A la natura, nosaltres procurem fer les nostres necessitats en llocs amagats, però altres espècies animals, com ara els conills, els teixons o els cercopitecs, busquen indrets ben visibles per fer-los servir de latrines. Les seves comunes acostumen a situar-se en punts elevats i vistosos del paisatge o bé en cruïlles a l’aire lliure. La perspectiva que ofereix un lloc elevat és també el motiu més probable pel qual els conills aquàtics (Sylvilagus aquaticus) instal·len les seves latrines als troncs dels arbres. L’avantatge de situar les latrines en llocs cridaners és que són molt visibles. Els centres de comunicació només funcionen si s’ubiquen on els congèneres les puguin veure. Podríem imaginar que les latrines són una mena de columnes publicitàries enmig del paisatge, i s’han de col·locar estratègicament per fer arribar la informació que es pretén transmetre. El lloc ha de ser d’allò més públic, s’ha d’evitar la típica pregunta On és el lavabo?

      El bassarisc de cua anellada (Bassariscus astutus) utilitza uns indrets ben vistosos per fer les seves necessitats. Aquests animals són molt habituals als parcs de la ciutat de Mèxic, on instal·len latrines molt visibles a les canonades blaves. Pel que sembla, el color blau cridaner no és l’únic que els empeny a muntar les seves latrines a les canonades. Els tubs enlairats els ofereixen un lloc tranquil on poder fer les seves necessitats al marge del tràfec de la capital mexicana. L’inconvenient d’un excusat tan localitzable és que es pot convertir ràpidament en una tomba. L’ús d’aquesta mena de lavabos públics comporta el perill que algunes preses es serveixen en safata de plata als seus predadors. Per això els conills de bosc sospesen el risc de fer servir les latrines davant la possibilitat que els devorin els predadors: quan el perill d’acabar a les urpes d’un ocell rapinyaire o d’una guineu és considerable, s’estimen més protegir-se instal·lant les latrines prop de la vegetació o al costat del cau.

      Конец ознакомительного фрагмента.

      Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

      Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

      Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.

/9j/2wCEAAEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQEBAQECAgICAgIC AgICAgMDAwMDAwMDAwMBAQEBAQEBAgEBAgICAQICAwMDAwMDAwMDAwMDAwMDAwMDAwMDAwMDAwMD AwMDAwMDAwMDAwMDAwMDAwMDAwMDA//dAAQBd//uAA5BZG9iZQBkwAAAAAH/wAARCBH7C7gDABEA AREBAhEB/8QBBAAAAgICAgMBAAAAAAAAAAAAAAMCBAEFBgoICQsHAQEBAQEBAQEBAQAAAAAAAAAA AQIDBAUGBwgQAAECBAMEBwYFAwECBAcBQQECAwAEESEFBjEHEkFRCBNhcYGR8AkiobHB0QoUMuHx FSNCUhYzFyRichglODlDd3iCsrW2GRomNDU2N1NYc3V2krO0J0RXY3STlZaXorfT1ChUVWaDhpSj 0tYpRUZHVllkZ4SkpsLVOoWlSGVow4fExvIRAAICAQMCBQMCBQMDAwEAEwABAhEhAxIxBEETIlFh cQUygZGxBkKhwfAUI9EzUuEVYnLxByRDshY0giWSouJjwlPSFzZEc//aAAwDAAABEQIRAD8A7N23 lkrzdlddUhIy68CeNp5008jHwtG/CPrR4TPx90biQkXtG1nk32NFNvhpVKVJAvzNaUi0uDKfcdIT CitIPEgDsreJs819janRztqXdLAWCmhFNK93bHOT3SwdjVTMu4Fe9YGutbjyjrFUjEoLlcihLqPE dsJPynKsjhJNgjeIJNI8kotv2PQmNMvuIJQk0pWo4DmYmw6qSo4zNulLu7qa+EbujlLzWchwVxdB TUweXZmMa+Tm8pvbxBGnK/ytFDSfJYIUtagrQcxFRf2AMJBtQV8PrBt8MUirMI6kEGhrrS3qsErd FKAc3VVFjeN+Gy0bBClLbJ1NAKAaxlrazLWDWPS7yjZKqVrpHRRjLIiqNlhEq4XjVBFAakiOcuSm /KEoCwdSR2eqRl5DKhQK6ju+0Vt1XYzXcEoWlYXrTQDj2xDSzg2TYW4CaWpTuPwgOMiVtlJqdB4X i12Mudlln3b11GsbjCybk7fYtFwU8IqjsMt7sdjLKqqAsQIeImhtNmhO/RQtQeEcjoZWoIIA1jcZ JLJRRuKxqU7QaXJUdIUmm7Xw4/GOaV4Mt0/YppaVu0NfEVMGmuSp3ksJbIpW4FNBBVXuS5J+xGZQ d0AVPaPVohb7mjW3dR7TbjUfcQHBsWEEpQRUA0BMCpWQmVr

Скачать книгу