les reunions del claustre, el director explicava anècdotes de la seva infantesa i experiències de la guerra, amb el resultat que les reunions de vegades duraven vint minuts més del compte. Quan vaig preguntar als professors si havien comunicat el seu malestar al director, van respondre que ho havien intentat, però només fent servir comentaris avaluatius. No havien fet mai referència als comportaments específics —com per exemple el costum de contar anècdotes— i van estar d’acord de dir-l’hi quan ens reuníssim tots.
Pràcticament a l’inici de la segona reunió vaig poder veure el que els professors m’havien explicat. Fos quin fos el tema del diàleg, el director hi intervenia: “Això em recorda els temps en què...” i aleshores es llançava a explicar una anècdota de la seva infantesa o de les seves experiències a la guerra. Vaig esperar que els professors expressessin la seva incomoditat amb el comportament del director. Però en comptes de la Comunicació NoViolenta van aplicar una condemna no verbal: alguns miraven al sostre, uns altres badallaven ostensiblement, n’hi va haver un que va començar a mirar el rellotge...
Vaig suportar la lamentable escena fins que finalment vaig preguntar: “Ningú no dirà res?” Es va fer un silenci incòmode. El professor que havia parlat primer a la reunió anterior es va armar de valor, va mirar directament el director i li va dir: “Ed, ets un xerraire”.
Com il·lustra aquesta història, no sempre és fàcil rebutjar els vells costums i arribar a dominar l’habilitat de separar l’observació de l’avaluació. Al final, els professors li van deixar clar al director quines accions específiques els molestaven. El director va escoltar amb posat seriós i a continuació va exclamar: “Per què ningú no m’ho havia dit, això?” Va admetre que era conscient del seu costum d’explicar anècdotes, i aleshores va començar a explicar-ne una, fidel al seu hàbit. El vaig interrompre i li vaig fer notar (amb bones maneres) que ho estava tornant a fer. Vam acabar la reunió desenvolupant estratègies perquè els professors poguessin fer saber al director, d’una manera amable, que en aquell moment les seves anècdotes no eren apreciades.
DISTINGIR L’OBSERVACIÓ DE L’AVALUACIÓ
La taula següent serveix per distingir entre observacions separades d’avaluacions i observacions barrejades amb avaluacions.
Nota: les expressions sempre, mai, cap vegada, sempre que, etc. expressen observacions quan es fan servir d’aquesta manera:
•Sempre que he vist el Jack parlar per telèfon, almenys s’hi ha estat trenta minuts.
•No recordo que m’hagis escrit mai.
De vegades aquestes expressions es fan servir com a exageracions, de manera que es barregen observacions i avaluacions:
•Sempre estàs enfeinat.
•No hi és mai quan se’l necessita.
Quan aquestes expressions es fan servir com a exageracions, sovint provoquen una actitud defensiva en comptes de compassió.
Les expressions com ara freqüentment, sovint, poques vegades, quasi mai, també poden contribuir a la confusió entre observació i avaluació.
RESUM
El primer component de la CNV comporta la separació de l’observació i l’avaluació. Quan les barregem, l’altra persona sol tenir la impressió que la critiquem i, per tant, oposa resistència al que li diem. La CNV és un llenguatge de procés que desaconsella les generalitzacions estàtiques. En comptes d’això, les observacions han de ser específiques del moment i del context, com per exemple: “Fa vint partits que el Hank no marca cap gol” en comptes de “El Hank és un mal jugador de futbol”.
LA CNV EN ACCIÓ
“El formador més arrogant que hem tingut mai!”
Aquest diàleg va tenir lloc durant un taller que impartia. Quan portava mitja hora de presentació vaig fer una pausa per convidar els participants a intervenir-hi. Un d’ells va aixecar la mà i va dir: “Vostè és el formador més arrogant que hem tingut mai!”
Davant meu s’obren diverses opcions quan una persona es dirigeix a mi d’aquesta manera. Una opció és prendre’m el missatge com una cosa personal; sé que ho faig quan sento un fort impuls de disculpar-me, defensar-me o buscar excuses. Una altra opció (en la qual tinc molta pràctica) és atacar l’altra persona pel que percebo com un atac cap a mi. Aquest cop vaig triar una opció diferent: concentrar-me a esbrinar què hi podia haver darrere de l’afirmació d’aquell home.
| MBR: | (Fent conjectures sobre la base de les observacions fetes) La seva reacció es deu al fet que he parlat durant trenta minuts per presentar la meva visió abans de donar-los l’oportunitat d’intervenir? |
| Phil: | No. Vostè fa que sembli molt senzill. |
| MBR: | (Mirant de veure-hi més clar) La seva reacció es deu al fet que no he dit res sobre com el procés pot resultar difícil d’aplicar per a algunes persones? |
| Phil: | No per a algunes persones, per a vostè! |
| MBR: | Així que la seva reacció es deu al fet que jo no he dit que de vegades el procés em pot resultar difícil a mi? |
| Phil: | Exactament! |
| MBR: | Se sent molest perquè li hauria agradat descobrir algun indici que jo mateix tinc algunes dificultats amb el procés? |
| Phil: | (Després d’una petita pausa) Sí, és així. |
| MBR: | (Ara que estic en contacte amb el sentiment i la necessitat de la persona amb qui parlo, estic més relaxat i dirigeixo l’atenció al que crec que em pot estar demanant) Li agradaria que jo admetés, ara mateix, que aplicar aquest procés pot ser difícil per a mi? |
| Phil: | Sí. |
| MBR: | (Després d’haver aclarit l’observació, el sentiment, la necessitat i la petició del meu interlocutor, comprovo si estic disposat a fer el que em demana) Sí, aquest procés sovint em resulta difícil. Quan continuem amb el taller és probable que em senti explicar diversos incidents en els quals he hagut de fer grans esforços... o fins i tot he perdut el contacte per complet amb el procés, la consciència que els estic presentant avui aquí. Alhora, el que fa que segueixi esforçant-me són les connexions tan estretes que estableixo amb altres persones quan tiro endavant amb el procés. |
EXERCICI 1
OBSERVACIÓ O AVALUACIÓ?
Per determinar la seva habilitat per distingir entre observació i avaluació, faci el següent exercici. Marqui els números de les frases que són només observacions, sense avaluacions implícites.
1 Ahir el John es va enfadar amb mi sense cap motiu.”
2 Ahir a la nit la Nancy es va mossegar les ungles mentre mirava la tele.”
3 El Sam no em va demanar l’opinió durant la reunió.”
4 El meu pare és un bon home.”
5 La Janice treballa massa.”
6 El Henry és agressiu.”
7 Aquesta
