Aquestes són les meves respostes per a l’Exercici 1:
1 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “sense cap motiu” és una avaluació. A més a més, considero que suposar que el John estava enfadat és una avaluació. Podria haver estat dolgut, espantat, trist o qualsevol altra cosa. Alguns exemples d’observació sense avaluació podrien ser: “El John em va dir que estava enfadat” o “El John va clavar un cop de puny sobre la taula”.
2 Si ha marcat aquest número, estem d’acord que la frase expressa una observació sense avaluació.
3 Si ha marcat aquest número, estem d’acord que la frase expressa una observació sense avaluació.
4 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “bon home” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “Durant vint-i-cinc anys el meu pare ha donat una desena part del sou a obres de caritat”.
5 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “massa” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “Aquesta setmana la Janice s’ha passat més de seixanta hores a l’oficina”.
6 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “agressiu” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “El Henry va pegar a la seva germana quan la noia va canviar el canal de la tele”.
7 Si ha marcat aquest número, estem d’acord que la frase expressa una observació sense avaluació.
8 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “sovint” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “Aquesta setmana el meu fill no s’ha rentat les dents dos dies a l’hora d’anar a dormir”.
9 Si ha marcat aquest número, estem d’acord que la frase expressa una observació sense avaluació.
10 Si ha marcat aquest número, no estem d’acord. A mi em sembla que “es queixa” és una avaluació. Una observació sense avaluació podria ser: “Aquesta setmana la meva tia m’ha trucat tres cops, i cada cop m’ha parlat de persones que no li agrada com la tracten”.
LA MÀSCARA
Sempre una màscara,
agafada per una mà blanca i prima,
sempre tenia una màscara davant la cara.
Veritablement, el canell,
agafant la màscara amb lleugeresa,
semblava fet per a aquella feina;
amb tot, de vegades
es produïa un tremolor,
un tènue moviment dels dits,
molt, molt lleuger,
sostenint la màscara?
Durant anys i més anys
em vaig fer preguntes,
però no em vaig atrevir a preguntar,
i aleshores
em vaig equivocar,
vaig mirar darrere de la màscara,
i no hi vaig trobar res:
ella no tenia cara.
S’havia convertit
només en una mà
que aguantava una màscara
amb gràcia.
ANÓNIM
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
