En realitat, més que pensar tan sols en termes d’ensenyar història, biologia, química o uns altres temes, parlaven d’ensenyar als estudiants a comprendre, aplicar, analitzar, sintetitzar i avaluar proves i conclusions. Insistien en la capacitat de fer judicis, de sospesar proves i de pensar sobre el propi pensament. Molts d’ells parlaven de la importància de desenvolupar hàbits intel·lectuals, de fer les preguntes oportunes, d’examinar els propis valors, dels gustos estètics, de reconèixer les decisions morals i de mirar el món d’una manera diferent. «Vull que els meus estudiants comprenguen el que pensem que sabem en aquest àmbit», va explicar un científic, «però també espere que comprendran com vam assolir aquelles conclusions i que aquestes descobertes són subjectes a una investigació en curs. Vull que pregunten ‘per què pensem que és aquest el cas, quins supòsits hem fet, quina prova tenim, com hem raonat per arribar a aquest punt?’ Però també vull que es pregunten a ells mateixos sobre les implicacions que podrien tenir les nostres conclusions». Més que emfasitzar com ho podien fer de bé els estudiants als exàmens, sovint parlaven de maneres de transformar la comprensió conceptual, de fomentar les habilitats del raonament avançat i la capacitat d’examinar críticament el propi pensament.
CONSEQÜÈNCIES PER A L’ENSENYAMENT
Les principals idees que animen els millors professors resulten d’una observació molt bàsica: els éssers humans són animals curiosos. La gent aprèn de manera natural tot tractant de resoldre problemes que els concerneixen. Desenvolupa un interès intrínsec que guia la seua recerca de coneixement i un interès intrínsec –i heus aquí la dificultat– que pot disminuir davant recompenses o càstigs extrínsecs que semble que manipulen els seus enfocaments. És més probable que la gent gaudesca de la seua educació si creu que és responsable de la decisió d’aprendre.
Els millors professors universitaris creen el que podríem anomenar un entorn per a l’aprenentatge crític natural en què insereixen les habilitats i la informació que volen ensenyar mitjançant treballs (preguntes i tasques) que els estudiants trobaran fascinants; autèntiques tasques que aixecaran curiositat, tot reptant els estudiants perquè repensen els seus supòsits i examinen els seus models mentals de realitat. Creen un entorn segur en què els estudiants poden provar, fer curt, realimentar-se i intentar-ho de nou. Els estudiants comprenen i recorden el que han après perquè controlen i fan servir les capacitats deductives necessàries per tal d’integrar-ho amb conceptes més amplis. Es fan conscients de les implicacions i les aplicacions de les idees i les informacions. Reconeixen la importància de mesurar el seu treball intel·lectual a mesura que el fan i en el procés apliquen habitualment els estàndards intel·lectuals de diverses disciplines. Deixen de ser físics aristotèlics i esdevenen newtonians perquè allò els ha arribat a importar prou per qüestionar-se ells mateixos.
* Les regles: secrets per conquistar el cor d’En Perfecte que el temps ha provat que funcionen. [N. dels T.]
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
