rel="nofollow" href="#uc893cfea-13e4-51de-b231-91834e9a1c78">Mariucha adorada / Nano mío querido
L’enamorament en plena efervescència. Els sentiments s’afermen
El valor de les cartes i els retrats: el fil conductor
Algunes notes del tercer, quart i cinquè sobres (parcial)
Mujercita mía adorada / Mi Nano querido
El dia a dia de la María i l’Alejandro al llarg del primer estiu. Diferents rols i ocupacions
El temps meteorològic i el temps cronològic
Més notes del tercer, quart i cinquè sobres (parcial)
Parents i amics
Els encàrrecs
Més notes del tercer, quart i cinquè sobres (parcial)
Pensaments dels altres que ja són meus
Mujercita adorada / Maridito mío querido
Hi ha novetats
Anades i vingudes
Algunes notes del sisè sobre
Mi querida María / Mi querido Alejandro
El nen
Mare i pare, però amants
Algunes notes del setè sobre
Querida Mía / Alejandro mío querido
L’estiu del fill i mig
L’evolució dels tarannàs
Algunes notes del vuitè sobre
Mi querida María / Mi querido papá. Nano mío querido
El Francisco i els animals
Els iogurts
Morillo-Simón versus Abadal-Simón
Algunes notes del novè sobre
La carta solitària
L’evolució de la correspondència
Algunes notes del desè sobre
Cinc cartes conservades
El valor i la cura de les coses
Algunes notes de l’onzè sobre
Mi queridísima María / Nano mío querido
Últimes notícies
Els grans temes d’interès
Algunes notes del dotzè sobre
El dia infinit. La nit infinita
Enllà
No sap on és. No sap com és.
Deu ser això, el Més Enllà? O és només l’Enllà?
L’única certesa que té és que, quan el mira, pot sentir-se. és. Com un reflex al mirall que només apareix quan al davant hi ha algú que s’hi projecta.
Per què no els veu, els altres? Els Fills, els Nets, la resta de la família, els amics. Percep que hi són, els nota. I els intueix raonablement bé… vius. L’escalfen. Però no els pot veure.
Només a Ell.
I ja fa dies, potser setmanes, que ho fa. Des d’aquest Enllà que no sap on és, el veu. A Ell… i la Casa.
Es van començar a mostrar, i alhora la van fer aparèixer a Ella, quan Ell hi va tornar. De sobte, Ella es va trobar en aquest indret tan desconcertant, i va poder veure la Casa i a Ell. Havien passat molts dies? Setmanes?
Va ser quan finalment els Fills li havien permès marxar, sol, com els havia acabat exigint. Ja havia complert el tràmit de deixar-se acompanyar i mimar una pila de dies: ara a casa de la Nena, la filla gran; ara en una forçada estada a la ciutat on treballa i viu un dels Bessons, el Menut. Però havia arribat l’hora de la veritat, de la soledat que havia d’aprendre.
Ella
