Sinopsi
Els mitjans tenen un paper essencial en la configuració del món tal com el coneixem. A partir sobretot de la introducció de la vida de les persones en l’univers d’internet, s’han tornat un element crucial en gairebé tots els aspectes de l’existència humana.
Avui dia s’està construint un nou ordre social a través de la nostra relació amb els mitjans més diversos, i és imprescindible saber quin poder confereix això als governs i les grans corporacions.
Per orientar-nos, Nick Couldry argumenta amb solidesa la rellevància dels cinc rols essencials que tenen els mitjans: comunicar, representar, imaginar, compartir i governar. Amb això, ens demostra que la comprensió d’aquestes dinàmiques és una habilitat que necessitem dominar en l’era digital, ara que els nostres ecosistemes socials depenen de com ens comuniquem.
«Pocs han escrit amb tanta lucidesa i sagacitat sobre la importància dels mitjans de comunicació. Nick Couldry ens ofereix un full de ruta per entendre els mitjans i la societat del segle XXI». —Lisa Parks, Massachusetts Institute of Technology
Dedicatòria
Per al Chris, la Imogen i el Will
Taula
Una història de connexió. Moments destacats
Conclusió: els mitjans com un ecosistema
Una reflexió sobre els efectes dels mitjans
Les representacions dels mitjans i la possibilitat de la política democràtica
Batalles per la veu, batalles per la imatge
Falta consciència en els mitjans?
Conclusió: el poder simbòlic dels mitjans
Les ficcions dels mitjans i la complexitat social
La societat i l’imaginari algorítmic
Les plataformes que ens monitoren
La recopilació de dades a la vida quotidiana
Una perspectiva corporativa del món
Conclusió: una nova imaginació per a una era algorítmica?
Compartir, sempre
Els mitjans, l’acte de compartir i la construcció de la vida social
Compartir en línia: un univers en expansió
Compartir per bé o per mal
Compartir als mitjans i les llavors de la violència
Conclusió: compartir als mitjans i l’arquitectura de la vida social
La centralitat dels mitjans a la política
Els mitjans, per la llibertat i pel control: una dialèctica
Els mitjans i el futur de l’ordre polític
Conclusió: governar per tuit o per vigilància?
Conclusió
Epíleg a l’edició catalana
Notes
Lectures recomanades
Agraïments
Introducció
Com seria la vida sense els mitjans?
Imaginar aquest supòsit és un exercici estàndard a les classes de comunicació, però dur-lo a la pràctica és difícil, encara que sigui només per un dia. És com obligar algú a moure’s per una habitació amb una bena als ulls. Però, tot i així, concebre una rutina diària sense els mitjans va més enllà de projectar l’absència d’un sentit. Significa imaginar un món com el nostre, que està organitzat al voltant seu i de l’assumpció que tots hi tenim accés, on, de cop i volta, ja no tenim el recurs de tenir-los a l’abast.
El que fa difícil l’exercici de la «privació de mitjans» és l’acte d’imaginació social que implica. Ens hem acostumat a organitzar la vida social —i la societat en general— a través del que fem amb els mitjans, i ara operar sobre un plantejament diferent, encara que sigui només per un dia, ens força a pensar les rutines d’una societat diferent de la que habitem.
La dificultat d’aquest exercici exemplifica un problema identificat fa seixanta anys pel biòleg Gregory Bateson. Bateson ho va anomenar «el doble vincle»: fins i tot si optem per no comunicar, acabem comunicant alguna cosa a través de la nostra abstinència. De forma similar, fins i tot la mateixa desconnexió de tots els sistemes de comunicació a través dels mitjans envia un missatge. És per això que els estudiants que practiquen l’exercici de privar-se’n sovint han d’aturar-lo a mig camí: els seus pares, ansiosos, comencen a preguntar pertot arreu què dimoni els passa. És com si, amb el fet de no comunicar, estiguessin enviant un missatge.
Els mitjans són importants en el nostre món, i d’una manera particular. L’accés a certs corrents d’informació amb uns ritmes determinats és important a l’hora de precisar si les societats contemporànies es caracteritzen per l’ordre o el caos; afecta quin tipus d’ordre social és possible. I no només es tracta de corrents d’informació per se, sinó també d’altres recursos, segons com: la visibilitat, la possibilitat de connectar, i també un cert control sobre quines imatges i informacions ens arriben i quines no. Avui dia l’ordre social depèn de l’ordre als mitjans, que ens planteja una sèrie d’exigències: el requeriment d’estar
