Llum de lluna. Ignasi Moreno Gutiérrez

Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada… Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna… Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre…