ection>
ELS CONSTRUCTORS
DE L’HORTA DE VALÈNCIA
ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL
D’UNA GRAN HORTA ANDALUSINA
ENTRE ELS SEGLES VIII I XIII
HISTÒRIA / 183
DIRECTORS
Mónica Bolufer Peruga (Universitat de València)
Francisco Gimeno Blay (Universitat de València)
Pedro Ruiz Torres (Universitat de València)
CONSELL EDITORIAL
Pedro Barceló (Universität Postdam)
Peter Burke (University of Cambridge)
Guglielmo Cavallo (Università della Sapienza, Roma)
Roger Chartier (EHESS)
Rosa Congost (Universitat de Girona)
Mercedes García Arenal (CSIC)
Sabina Loriga (EHESS)
Antonella Romano (CNRS)
Adeline Rucquoi (EHESS)
Jean-Claude Schmitt (EHESS)
Françoise Thébaud (Université d’Avignon)
ELS CONSTRUCTORS
DE L’HORTA DE VALÈNCIA
ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL
D’UNA GRAN HORTA ANDALUSINA
ENTRE ELS SEGLES VIII I XIII
Ferran Esquilache Martí
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,
ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació,
en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia
o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.
© Ferran Esquilache Martí, 2018
© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2018
Publicacions de la Universitat de València
Il·lustració de la coberta:
1960-28 Acequia Tormos-Benimamet BMAL HV
Boletín de Información Municipal 28, Ajuntament de València (1960)
Correcció: Elvira Iñigo
Maquetació: Inmaculada Mesa
ISBN: 978-84-9134-406-3
Als mestres de 1939: Miquel Barceló, Pierre Guichardi Thomas Glick, perquè aquest llibre mai no hagués estatpossible sense el seu treball previ de molts anys.A Enric Guinot, per tot el que hi ha aportat i m’ha ajudat.
ÍNDEX
Dos falsos debats: l’origen de les grans hortes fluvials
Objectius i metodologia: la societat andalusina a través dels espais agraris irrigats
I. LA SOCIETAT RURAL ANDALUSINA
1. Els antecedents historiogràfics
2. El «paradigma» tribal de Guichard
3. La societat a través del territori: castells, alqueries i espais agraris
3.1 El poblament rural de Šarq al-Andalus
3.2 L’aportació de l’arqueologia hidràulica: xarxes d’alqueries i espais irrigats
3.3 El debat actual: la relació entre el món rural i les ciutats
4. Estructura socioeconòmica i funcionament intern de les comunitats rurals
4.1 Llinatges i habitatges: l’organització social i el model familiar andalusí
4.2 L’organització política de les aljames i la coordinació dels processos de treball
4.3 L’estratificació social i la suposada dissolució dels lligams gentilicis
5. Societat tribal o destribalització? L’evolució de la societat andalusina
II. LA ZONA D’ESTUDI: L’HORTA DE VALÈNCIA
1. El medi natural
1.1 La formació geològica de la plana al·luvial de València
1.2 Barrancs, paleobarrancs i marjals
1.3 Climatologia i torrencialitat històrica
2. La xarxa viària històrica
