allà mateix. Es va fer càrrec de la botiga fa dos anys, quan la va heretar del seu avi, i des de llavors pràcticament només n’ha tret prou per pagar el lloguer. Quan ja només li falten 819,2 metres per arribar a casa, de sobte en Ningú diu:
—Compte, Peter. A la pròxima cantonada hi ha quatre joves amb antecedents penals per actes violents. Li recomano fer una petita marrada.
—Potser aquests quatre nois només han muntat una paradeta per vendre llimonada feta per ells —diu en Peter.
—És improbable —diu en Ningú—. Les probabilitats que sigui així són...
—D’acord, d’acord —diu en Peter—. Fem marrada.
En el moment exacte que en Peter arriba a casa, es presenta un dron de TheShop. En Peter ja fa temps que no s’estranya d’aquesta mena de casualitats. No són casualitats. Les casualitats ja no existeixen.
—Peter Aturat —diu el dron alegrement—. Vinc de TheShop, l’empresa d’enviament a domicili més popular del món, i tinc una bonica sorpresa per a vostè.
En Peter agafa el paquet que li ofereix el dron tot rondinant. No ha encarregat res. Des que existeix OneKiss, ja no és necessari. OneKiss és un servei prèmium de TheShop i el projecte preferit del llegendari fundador de la companyia, Henryk Enginyer. Qui es dona d’alta a OneKiss simplement amb un petó al seu QualityPad, a partir d’aleshores rep a casa tots els productes que vol tenir conscientment o inconscientment, sense haver-los d’encarregar. El sistema calcula per iniciativa pròpia què vol cada client i quan ho vol. El primer eslògan de TheShop ja era: «Sabem el que vols». A hores d’ara ja no ho posa en dubte ningú.
—Obri el paquet de seguida —proposa el dron—. Sempre em produeix un gran plaer poder presenciar l’alegria dels meus clients. Si ho desitja, puc penjar un vídeo d’unboxing a la seva pàgina d’Everybody.
—No cal que et prenguis la molèstia —diu en Peter.
—Oh, no és cap molèstia —diu el dron—. De totes maneres sempre ho gravo tot.
En Peter obre el paquet. A dintre hi ha un QualityPad nou de trinca. El model d’aquest semestre. En Peter no s’hauria imaginat que volgués un QualityPad nou. Al cap i a la fi posseeix el model del semestre anterior. Ha d’haver sigut un desig inconscient. Sense expressar cap emoció, treu el QualityPad de la capsa. Els de la nova generació pesen força més que els de l’anterior. Els models antics sovint se’ls emportava el vent. En Peter pensa en el vídeo d’unboxing, s’esforça per somriure i aguanta el polze aixecat per a la càmera. Si algun dels amics d’en Peter es mirés bé el vídeo, trobaria la seva expressió facial sens dubte trasbalsadora. Però als amics d’en Peter no els interessen els vídeos d’unboxing. En Peter fa un petó al seu nou QualityPad. En Ningú el saluda amablement i a l’acte en Peter té accés a totes les seves dades. Rebrega el QualityPad vell i el llença a una paperera que no per casualitat es troba allà a punt. La paperera dona les gràcies i travessa el carrer cap a una nena petita i grassoneta que just en aquell moment desembolica una barreta de xocolata. Tres cotxes sense conductor frenen el mínim per deixar passar la paperera. En Peter la segueix amb la mirada, inexpressiu.
La pantalla tàctil del dron s’il·lumina.
—Ara valori’m, si us plau —diu.
En Peter sospira. Dona deu estrelles al dron, perquè sap que qualsevol puntuació per sota de deu estrelles comportaria inevitablement una enquesta en què hauria d’explicar per què no està del tot satisfet. El dron brum feliç. Sembla estar content amb la valoració.
—La bona obra del dia —murmura en Peter.
—Ah, per cert —pregunta el dron—, que podria agafar dos paquets per als seus veïns?
—Hi ha coses que no canvien mai.
ANUNCI DE KOCH FOODS SA
Ja has tastat els GreSaSus?
No saps què són els GreSaSus?
Els GreSaSus són boles premsades industrialment que estan compostes del millor que pot oferir la indústria alimentària: greix, sal i sucre! Sona pervers, però és deliciós.
La norma de puresa dels GreSaSus:
— 1/3 de GREix
— 1/3 de SAl
— 1/3 de SUcre
Novetat:
Bio-GreSaSus artesanals. Per a tots els qui prefereixen una alimentació conscient i sostenible.
ATENCIÓ: ELS GRESASUS PODEN PROVOCAR UNA MORT LENTA I DOLOROSA. PERÒ SÓN TAAAAAN BONS.
LA MÀXIMA COALICIÓ
En Martyn porta un cartellet amb el seu nom. Al cartell hi diu: «Martyn Conseller-President-de-la-Fundació-Assessor-del-Departament-de-Presidència-Director». Normalment només fa servir l’últim cognom, però en les visites guiades no vol renunciar a la llargària quasi aristocràtica del seu nom complet. Està orgullós dels èxits del seu pare. Un sentiment que per desgràcia no és correspost. En realitat, en Martyn, ja des de molt petit s’havia sentit dir tan sovint pel seu pare que era ruc, que durant anys s’ho havia cregut sense qüestionar-ho. Tot just als dinou anys li va venir la brillant idea que no tot el que el seu pare li explicava havia de ser necessàriament veritat. Des d’aquell moment es considera molt llest. Malauradament i per a desgràcia seva, però, no és pas una llumenera, i entre els molts retrets justificats que es poden fer al seu pare no hi ha el d’haver mentit al seu fill pel que fa a les seves facultats cognitives. En Martyn ha tret el màxim profit de les seves limitades possibilitats: s’ha fet polític. Una elecció força habitual. En un cert sentit avui dia el parlament és el que abans era el monestir: el lloc on les classes altes es poden desfer dels seus fills inútils. En realitat en Martyn ha aconseguit arribar fins al parlament de qualitat, tot i que només en un dels seients més reculats. Des de fa vuit anys s’ocupa sobretot de fer visites guiades a l’edifici del parlament per a escolars seleccionats, els anomenats QualiTeenies. En Martyn només es fa càrrec de grups exclusivament femenins, i avui li ha tocat la loteria: les noies venen d’una acadèmia d’hostesses.
—Com de ben segur ja sabeu —diu ara mateix a les dotze estudiants de setze anys—, a QualityLand hi ha dos grans partits: l’Aliança per la Qualitat i naturalment el Partit del Progrés. Abans els partits es deien d’una altra manera, però tots es van canviar el nom per concordar amb la nova Country Identity, orientada al progrés.
—I d’aquesta manera tan i tan pràctica —diu una de les noies— es van desempallegar d’uns quants adjectius molestos, com social, cristià, verd o democràtic.
Ja tornem a tenir la setciències de torn, pensa en Martyn. Fantàstic.
Adreça la mirada cap a l’escolar que ha deixat anar el comentari i a les lentilles de realitat augmentada li apareix el nom de la noia: Tatjana Professora-d’Història. Sempre igual, aquests
