plujós del temps
el màxim per a una religiosa és viure com una verge i morir com una santa
l’explorador posa el contingut de les seves excavacions en caixes
era un amulet, un porquet amb un cor / que ella havia comprat al mercat per cent francs / cent francs no és car, entre tu i jo
la meva història és la història d’un amor
pots tirlipotar amb una forquilla? Podem posar un schmilblick al biberó dels bebès?
(je suis le meilleur, qu’est-ce qui dit que je ne suis pas le meilleur, si tu es gai ris donc, ça se corse, chef-lieu Ajaccio, bref, comme disait Pépin, sauvé! disait Jonas en sortant du ventre de la baleine, c’est assez je cache à l’eau mon dauphin, aquests jocs de paraules sentits mil cops, que havien deixat de fer gràcia des de feia temps, d’una banalitat irritant, que ja no servien ni per garantir la complicitat familiar i que havien desaparegut en desfer-se la parella, però que de vegades tornaven als llavis, desplaçats, incongruents, lluny de l’antiga tribu, en el fons era tot el que en quedava després d’anys de separació)
les paraules que ens sorprenia que haguessin existit temps enrere, mastoc (carta de Flaubert a Louise Colet), pioncer (George Sand a Flaubert)
el llatí, l’anglès, el rus ensenyat durant sis mesos per un soviètic i només en quedava da svidania, ya teia lioubliou karacho
què és el matrimoni? Un compromís2
les metàfores tan gastades que ens sorprenia que altres gosessin dir-les, la cirereta del pastís
oh! Mare amortallada fora del primer jardí3
pedaler à côté du vélo, pedalar inútilment al costat de la bici convertit en pédaler dans la choucroute (no anar enlloc ràpidament), després dans la semoule (anar en cercles), després res, expressions caducades
les paraules d’home que no ens agradaven, escórrer-se, pelar-se-la
aquelles apreses durant els estudis, que ens donaven la sensació de vèncer la complexitat del món. Un cop passat l’examen, ens fugien més ràpidament de com ens havien entrat
les frases repetides, exasperants, dels avis i els pares. Un cop morts, estaven més vives que els seus rostres, no et trenquis més les banyes
les marques de productes antics, que van durar poc, el record de les quals feia més il·lusió que el d’una marca coneguda, el xampú Dulsol, la xocolata Cardon, el cafè Nadi, com un record íntim, impossible de compartir
Quan passen les cigonyes
Marianne de la meva joventut
Madame Soleil encara és entre nosaltres
el món ha perdut la fe en una autèntica transcendència
Tot s’esborrarà en un segon. El diccionari acumulat des del bressol fins al darrer jaç s’esvairà. Es farà el silenci, cap paraula per anomenar-lo. De la boca oberta no en sortirà res. Ni «jo» ni «mi». La llengua continuarà posant el món en paraules. En les converses al voltant d’una taula de festa tan sols serem un nom i el nostre rostre s’anirà esborrant cada vegada més fins a desaparèixer en la massa anònima d’una generació llunyana.
______________
1. Aquestes expressions es podrien traduir així: «vella plantofa», «fer merder», «això sí que no tenia preu!» i «ets un tros d’ase!». (Totes les notes són de la traductora.)
2. En francès, «con-promis», vol dir literalment un imbècil («con») promès.
3. Es tracta del primer vers d’«Eva», de Charles Péguy.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
