Cervell: manual de l'usuari. Marco Magrini

      PER COMENÇAR

      Congratulacions per l’adquisició d’aquest producte exclusiu, fet a mida per a vostè. Llegeixi amb atenció aquest manual i tingui’l a l’abast de la mà per consultar-lo en tota circumstància.

      El cervell li ofereix un servei extraordinari i inimitable. La disponibilitat simultània d’un sistema sensorial per a la percepció de l’ambient, d’un sistema nerviós per al control de l’aparell motor, així com d’una consciència integrada per discernir i decidir, li proporcionarà anys de contínua existència.

      Com deia el cèlebre inventor Thomas Alva Edison, “el cos serveix per treure a passeig el cervell”. Una manera estranya de dir que som el nostre cervell.

      El món està poblat per milions de manuals. Al lloc web www.manualsonline.com n’hi ha més de set-cents mil, un per a qualsevol de les màquines que puguem tenir: de la fregidora al tallagespa, del raspallet elèctric a la porta del garatge. I, tanmateix, en aquest microcosmos d’informacions detallades no es fa referència a la màquina més important que tothom té de fàbrica.

      El cervell és una màquina. Si més no en el sentit que realitza una complexa sèrie de càlculs en paral·lel per descodificar en temps real les informacions que li arriben des dels nombrosos “perifèrics” sensorials connectats, el més complex dels quals és la vista. La resposta del cervell pot ser comparada a un algorisme, com si la ment fos el programari que funciona sobre el maquinari de l’encèfal.

      Però el cervell no és una màquina en un sentit literal. No és programari ni maquinari, ni software ni hardware. Wetware, n’hi ha que en diuen. On aquest wet, ‘humit’, subratlla la naturalesa biològica de la màquina cerebral.

      És el fruit més meravellós —i misteriós— de l’Evolució.

      És meravellós perquè no hi ha res, a l’univers sencer, que el pugui igualar en complexitat. I tanmateix és fet dels mateixos àtoms de la taula periòdica que componen les estrelles, pacientment disposats per tal que produeixin el pensament, la paraula i l’acció. Que és tant com dir un munt de coses més: de la història a la filosofia, de la música a la ciència.

      És misteriós perquè la mateixa ciència —una creació del cervell mateix— sap que encara no en sap prou. Més ben dit, gairebé res.

      No tan sols no acaba de saber com funciona el cervell, sinó que ni tan sols hi ha consens sobre allò que és veritablement. Afigurem-nos, doncs, si pot haver-hi una entesa sobre què és la consciència, la seva característica més sorprenent, la propietat cerebral que ha encès segles d’incomprensions i de debats furibunds, i no només entre teòlegs i filòsofs. A tall d’exemple, no hi ha un acord unànime sobre aquella freqüent pèrdua de consciència que anomenem el son: hi ha més de vint teories alternatives sobre la raó per la qual l’encèfal té necessitat d’adormir-se (tot i que continua treballant).

Скачать книгу