un interès especial en el rerefons social i històric de qualsevol manifestació literària. Els seus treballs escrits mostren clarament la capacitat a l’hora d’aprofundir en el material que estudia. Estic convençut que posseeix l’energia i l’amplitud intel·lectual necessàries per a poder ensenyar aquestes matèries.
Les paraules de Samuel avalades pels mèrits acadèmics i la disposició de Lawrence cap a la docència, a més dels buits que l’enrolament en l’exèrcit estava produint entre la població masculina de Gran Bretanya, li van servir per a trobar un lloc de professora de francès i alemany a The County School de Tredegar, al comtat de Monmouthshire –l’actual Gwent–, en octubre de 1940.
Tredegar és una ciutat situada a uns setanta quilòmetres al nord de Cardiff i uns trenta de Newport, entre Ebbw Vale, Rhymney i Merthyr Tydfil, en l’actual comtat de Gwent, és a dir, el sud-est de Gal·les. És un poble on van nàixer importants figures de la vida política britànica del segle XX, com ara Aneurin Bevan, Michael Foot i Neil Kinnock. Tredegar va sofrir un gran desenvolupament al voltant dels inicis del segle XIX amb la indústria siderúrgica i la creació de la Tredegar Iron Company. D’una població de 1.132 habitants en 1801 es va passar a una de 34.685 a les darreries de segle, principalment per l’arribada d’immigrants a la recerca de treball en aquella indústria. Amb el creixement econòmic i demogràfic de la ciutat van començar a aparèixer-hi també les es-coles. La Tredegar County School, construïda en 1897, va ser en un principi un internat mixt amb capacitat per a setanta nens i cinquanta nenes. Sota la Welsh Intermediate Education Act de 1899 es va transformar en escola pública. Tredegar havia aparegut, però, en The Industrial Survey of South Wales de la Cambra de Comerç de 1937 com una de les zones més afectades per la crisi econòmica de la dècada amb un percentatge d’atur d’un 27,4 per cent. Les conseqüències en tots els àmbits de la vida es van fer notar i la situació educativa de l’escola del poble no degué d’omplir les expectatives que Lawrence s’havia anant marcant en els tres anys d’estada a Cambridge. Aquesta raó fa comprendre la ràpida marxa de la jove cap a altres destins allunyats de la incertesa i de pressió econòmiques que es vivien al seu país nadiu.
La Segona Guerra Mundial havia esclatat quan França i Gran Bretanya havien respost a la invasió de Polònia per part dels alemanys l’1 de setembre de 1939. Segons declara el director de l’escola de Tredegar, J. Saunders, en una carta escrita el 28 de març de 1941, que podria servir d’ajut a la jove a l’hora d’aconseguir un nou treball, la senyoreta Thomas havia estat una professora entusiasta i molt meticulosa, amb l’empenta necessària per ensenyar llengües modernes; havia sabut mantenir la disciplina en totes les classes, tant masculines com femenines o mixtes; s’havia adaptat sense gran esforç a la vida escolar i havia gaudit de bones relacions entre els companys. Saunders acabava lamentant que no volguera continuar-hi.
Sembla, doncs, que Lawrence tenia altres plans, perquè el 15 d’abril d’aquell any, va contraure matrimoni civil, com ho testimonia el certificat corresponent cursat pel jutjat del districte de Kensington a Londres, amb Derek Michael Poole. Esyllt Thomas, com en diu el document, té 23 anys i no fa constar cap professió. Poole, de 21 anys és «temporary secretary» del Foreign Office. En el moment de la cerimònia tots dos vivien al número 60 de Kensington Park Road.
Com i on va conèixer Poole és un misteri, però el que sabem és que la parella es va traslladar, per obligacions laborals d’ell, a Washington, on va residir durant la resta d’aquell any. De fet, en l’anuari de l’antic college, el Newham College Letter, apareix en gener de 1941 com «Thomas, Esyllt, B. A. 136 Vicarage Rd., Morriston Swansea, Asst. M., Tredegar Co., Scho., Mon.». En el volum de 1942, dins la secció de «Matrimonis», s’inclou la data exacta de l’enllaç: «Thomas. April 15, 1941. Esyllt to Derek M. Poole». A més a més, apareix també dins la llista d’antigues alumnes, si bé ara com: «Poole, E. (Thomas) B. A. 136 Vicarage Rd., Morriston, Swansea. In USA». Gràcies al número de 1943 sabem que l’adreça de l’aleshores senyora Poole era «c/o Room 19, Foreign Office, S. W. I. (In Mexico)». I que és l’única antiga alumna que es troba en aquell país americà. Fins a 1946 la gal·lesa apareix inclosa a la revista amb les mateixes dades, però en 1947 l’adreça canvia a «c/o British Legation, Mexico City, Mexico». Serà en 1950 quan apareixerà com a «Ferran de Pol, E. T. L. de (Thomas). Panagall, Arenys de Munt (Barcelona), Spain», sense especificar-hi una ocupació, si bé en la secció de «Matrimonis» s’aclareix que «Thomas. In Agost 1947, Esyllt (Mrs. Poole) to Luis Ferran de Pol». Sembla, doncs, que Lawrence va enviar informació del nou matrimoni en 1949, raó per la qual la revista havia continuat incloent-la com a «Mrs. Poole» fins a aquell any. Serà només a partir de 1962 quan al seu nom s’hi va afegir l’ocupació per la qual vol ser coneguda a l’antiga universitat: «Literary Translator, Perm. Member, Editorial Vergara. Barcelona».
D’aquest primer matrimoni no se’n sap res i Lawrence es va encarregar d’esborrar-ne qualsevol traça. És lògic que silenciara el fet de ser divorciada una vegada va arribar a Arenys de Mar en 1948 en plena Espanya de postguerra. Ara bé, el que també sorprèn és que no només ho fera davant la gent del poble amb qui viurà gairebé cinquanta anys més, sinó fins i tot davant els cercles anglesos i gal·lesos que l’havien vist créixer. La High School for Girls, on havia cursat els estudis de batxillerat, amb motiu de la commemoració dels seixanta anys de la fundació, va demanar a les exalumnes una col·laboració escrita sobre el que havia estat la seua vida després de deixar aquesta institució educativa. En una carta datada el 22 d’octubre de 1948, escrita ja des d’Arenys de Mar –uns mesos després de l’entrada a Catalunya i quan la filla Maria-Elvina tenia només sis setmanes i totes dues vivien al passeig Xifré, 11, la casa de la família dels Ferran–, Lawrence respon a la sol·licitud de l’antiga alma mater amb el que es pot considerar una de les primeres recreacions de la seua biografia. «A Letter from Spain» és un document fonamental per a entendre l’actitud de la gal·lesa cap al nou país on viurà, i sobretot cap a ella mateixa. Aquesta disposició es pot resumir breument dient que de la seua vida l’única cosa que s’ha de fer públic són els seus interessos intel·lectuals. Dels afers privats, se’n sabrà el que ella vulga, allò que en algunes ocasions posa en dubte la mateixa existència d’una Esyllt T. Lawrence esposa i mare.
En una entrevista que Maria Antònia Solé i Vergé va fer a Lawrence i Ferran de Pol, li pregunta si en algun moment va haver de triar entre la carrera de filòloga i la «professió de mestressa de casa». La resposta no es deixa esperar: «No, mai. És més, mai no he estat mestressa de casa, mai no ho hauria pogut ser». La contestació no pot ser més categòrica. De fet, entre els llibres de la biblioteca personal que es conserven a la Biblioteca d’Arenys de Mar, es troba un exemplar de The Housewife’s Handbook: An Information Bureau on Household Work and Repairs; Labour-Saving Hints and Devices; Shopping, Cleaning and Mending; Table Service; Etiquette and First Aid, publicat després de la Segona Guerra Mundial, que és una mena de vademècum domèstic. S’hauria d’esperar que un receptari com aquest estiguera tot destripat, tacat i fet malbé per l’ús constant, però no és així. Les úniques petjades que hi va deixar –hem de pensar en la lectora Lawrence– són unes ratlles subtils a llapis a l’esquerra dels següents apartats: «Botes i sabates, contra la humitat», «Botes, reblanir», «Metall, netejar», «Cremes facials» i «Cortines». No és gens estrany, doncs, que el mur que es va construir ella mateixa al seu voltant, espiritual i físic –féu plantar arbres i matolls per no veure els veïns del mas del costat–, la fera semblar distant i absolutament inaccessible a moltes de les persones que la van tractar al llarg dels anys.
Des de la perspectiva de 1948, Lawrence parla en «A Letter from Spain» dels darrers vuit anys, és a dir, de la seua marxa a Washington i l’estada a Mèxic, com d’unes «vagabunderies» que han finalitzat quan ha tirat l’àncora a Espanya i que s’han completat amb una «filleta espanyola». Comenta els seus estudis a la universitat mexicana, el seu treball de llicenciatura sobre Lorca i el nomenament com a directora de la secció anglesa d’una editorial a la fide 1945. De l’estada al país americà fins a la crisi econòmica de 1947 diu que fou
