i nou vell ordre polàtic.- 2.3.2 Els països de l’Est: l’esforç per la integració a la Unió Europea
Bibliografia
Capítol 17. Els països en desenvolupament des del 1973: èxits i fracassos
1. Un nou món: la gran expansió asiàtica
1.1 Els precedents. Els Quatre Tigres: una nova via de desenvolupament
1.2 La veritable revolució xinesa: de la mort de Mao al capitalisme comunista
1.3 Els veïns també creixen, però a ritmes diferents
2. L’altre costat del mirall: regions endarrerides
2.1 El Pròxim Orient: guerra i petroli
2.2 La difícil represa del creixement a l’Àfrica subsahariana
2.3 Reformes liberals, crisis financeres i creixement desigual a l’Amèrica Llatina
Bibliografia
Capítol 18. Epíleg. La crisi actual: l’esclat dels desequilibris
1. Desequilibris internacionals i crisi financera
2. De la crisi financera a la depressió econòmica
3. Una crisi del capitalisme madur?
Bibliografia
Presentació
Aquesta Introducció a la història econòmica mundial ha estat preparada amb la intenció de servir de guia a professors i alumnes dels primers cursos dels graus d’Economia i d’Administració i Direcció d’Empreses. La pretensió del llibre no és presentar una síntesi del que avui sabem sobre la història econòmica del món contemporani –tasca d’altra banda impossible– ni la d’oferir l’opinió dels autors sobre alguns episodis d’aquesta història. Ben al contrari, del que es tracta és de presentar una visió general de l’evolució econòmica del món contemporani a l’abast d’alumnes que estan en la fase inicial de la seva formació i que, per tant, encara no disposen més que de forma parcial dels instruments analítics propis de l’economista. I es pretén fer-ho de tal manera que ajudi a la formació de l’alumne com a professional de l’economia i de l’empresa.
Aquesta voluntat determina la forma i l’estructura mateixa del llibre. Entenem que la funció de la història econòmica en els estudis d’economia i d’empresa és doble. D’una banda, el coneixement i la reflexió sobre l’evolució econòmica en èpoques passades ha d’introduir l’estudiant als temes i al raonament lògic que són propis de l’economista (el funcionament dels mercats, el comportament dels consumidors i de les empreses, els mecanismes de distribució i d’acumulació, la dinàmica del creixement econòmic, etc.), i ha de fer-ho sense oblidar els factors institucionals que condicionen l’acció econòmica. En referir-se a fets econòmics que ja han succeït i que són coneguts, la història econòmica permet introduir l’alumne en situacions en què tots aquests factors actuen de forma simultània i es condicionen els uns als altres. D’alguna manera, la història econòmica ve a complementar, des de l’estudi d’una realitat coneguda, les aproximacions mitjançant models teòrics pròpies de l’anàlisi econòmica o empresarial.
La segona finalitat dels estudis d’història econòmica ha de ser la de proveir l’alumne de coneixements sobre l’evolució econòmica en èpoques passades, que li facilitin la comprensió del món actual. No hi ha dubte que el món en què vivim i en què han d’actuar l’economista i l’empresari és el resultat d’una evolució més que secular, sense la comprensió de la qual ens mancaran elements per a una interpretació dels esdeveniments d’avui. En un món cada cop més globalitzat, el coneixement –ni que sigui superficial– de la història econòmica recent dels diversos continents i de les seves arrels més profundes ha de formar part del bagatge propi de l’economista professional.
Per totes aquestes raons, s’ha fet una doble opció: d’una banda, l’ús d’un llenguatge volgudament planer, deixant de banda tecnicismes que l’alumne potser encara no domina; d’una altra, l’adopció d’una perspectiva de l’evolució econòmica mundial tan àmplia com sigui possible, dins els límits imposats pel nombre de crèdits atorgat habitualment a aquesta assignatura. Aquestes característiques de l’obra deixen en llibertat el professor, si ho considera pertinent, per a aprofundir en l’anàlisi de determinats temes utilitzant instruments analítics més precisos o una informació més detallada, sense sacrificar per això l’accés de l’alumne a un coneixement bàsic general.
Institucions, canvi tecnològic i creixement econòmic
La finalitat més pròpia de la història econòmica és l’estudi del creixement econòmic a llarg termini. Des d’aquesta perspectiva, l’anàlisi dels factors que faciliten o dificulten el creixement ha d’estar en el centre de qualsevol aproximació a la història econòmica en general i, més encara, de la història econòmica mundial. Dos d’aquests factors es converteixen en decisius quan examinem tant l’experiència històrica com els estudis teòrics: les institucions i el canvi tecnològic. Per institucions entenem el conjunt de condicionants jurídics i socials que afecten les activitats econòmiques. Inclouen de manera preferent les mesures legals que regulen la propietat i el seu ús, i les que configuren en cada moment la política econòmica de les autoritats, però també els valors socials vigents en una societat i un període determinat o la forma específica com s’organitzen les empreses. El paper de l’entramat institucional en el foment del creixement econòmic o, a l’inrevés, en la seva obstaculització, és un element que s’ha de tenir molt en compte a l’hora de valorar l’evolució de cada societat en cada fase del seu desenvolupament.
El canvi tecnològic és l’element fonamental que ha permès l’home, al llarg de la història, millorar l’accés a béns i serveis. Mitjançant l’aplicació d’innovacions tècniques, aconseguim obtenir més béns o més serveis amb menys esforç. Des de la invenció del foc fins a la informatització, el canvi tècnic ha significat sempre poder accedir al consum de més productes o a l’ús de més serveis havent-hi d’esmerçar menys hores de treball, i per tant ha permès viure cada vegada més bé, tot i que el repartiment de la renda sigui desigual. Per això aquest text dedica especial atenció a l’estudi de les grans innovacions tecnològiques, als seus orígens i a les seves conseqüències; per la mateixa raó, l’estructura del llibre reflecteix la pauta marcada per les grans onades de canvi tecnològic.
A banda dels canvis institucionals i de la innovació tècnica, dos factors més estan sempre presents en l’anàlisi del creixement econòmic a llarg termini: l’evolució demogràfica i la disponibilitat de recursos naturals. L’augment de la població ha estat en tot temps un factor decisiu de la dinàmica econòmica de les societats. Les pautes del creixement demogràfic i dels moviments migratoris es constitueixen així en elements que cal considerar en l’estudi de l’evolució econòmica. S’ha dit sovint que el factor demogràfic és més important per a les societats de base agrària; però, com veiem avui, també en les societats industrials aquestes qüestions són d’una gran rellevància. Pensem si no en els problemes que generen el finançament de les pensions i de la sanitat o en els derivats dels moviments migratoris, legals i il·legals.
Finalment, cal no oblidar que la lluita de l’home pel seu benestar s’ha fet intentant aprofitar els recursos que ofereix la naturalesa,
