la seva generació, va arribar a fer retrats que encara avui sorprenen per la seva vivesa, i a endinsar-se per línies argumentals veritablement arriscades. Va cometre l’error de dibuixar un Josep Pla amb les ulleres del marxisme canònic partint més del personatge que de la persona i la seva obra. I no ho va fer en un context qualsevol, sinó justament en el lloc que a Pla li va saber més greu: el frontispici de la seva Obra Completa. Val a dir que el mateix Fuster havia previst aquest risc, cosa que l’honora:
Totes les teories, dutes a les últimes conseqüències, resulten absurdes. Això significa que ja ho eren en principi, almenys en part. I no cal dir que aquesta conclusió ens ha d’induir a practicar un escepticisme moderat. A practicar-lo; no a professar-lo, que no valdria la pena. (Fuster 1960: 52)
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BRUNSCHVICG, L. (1945): Descartes et Pascal, lecteurs de Montaigne, París, La Baconnière.
CHARTIER, R. (ed.) (2012): La aparición del periodismo en Europa. Comunicación y propaganda en el Barroco, Madrid, Marcial Pons.
FRIEDRICH, H. (1970): Montaigne, París, Gallimard.
FUSTER, J. (1981): «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla», dins Obres completes de Josep Pla, vol. I (El quadern gris), Barcelona, Destino, p. 63.
— (1960): Judicis finals, Palma de Mallorca, Editorial Moll.
— (1973): «Todavía Freud. Y lo demás es literatura», La Vanguardia (21-1-1973).
— (1977): Nosaltres, els valencians [pròleg a la segona edició], Barcelona, Edicions 62.
— (1997): Correspondència, vol. i, València, 3i4.
— (2010): Discordances, Alzira, Bromera.
HAZARD, P. (1989): La Crise de la conscience européenne, 1680-1715, París, Fayard.
KAPUSCINSKI, R. (2005): Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo, Barcelona, Anagrama.
MONTAIGNE, M. (1988): Les Essais, París, Quadrige/PUF.
MORET, X. (1991): «Entrevista a Joan Fuster», El País (3-3-1991).
NAKAM, G. (1982): Montaigne et son temps. Les événements et les Essais, París, Nizet.
PLA, J. (1981): Obres completes, Barcelona, Destino.
— (1996): Cartes a Pere, Barcelona, Destino.
SÁEZ-MATEU, F. (1997): «La tradición occidental y su expresión agónica. Un replanteamiento de los orígenes del ensayo», Scriptura, 14, pp. 99-120.
STAROBINSKI, J. (1984): Montaigne en mouvement, París, Gallimard.
ZWEIG, S. (1992): Montaigne, París, PUF.
— (2001): El món d’ahir. Memòries d’un europeu, Barcelona, Quaderns Crema.
* Aquest escrit està dedicat a la memòria del pare Lluís Duch, antropòleg i monjo benedictí de Montserrat, que va morir la tardor del 2018 mentre l’estava redactant. Duch fou una de les persones més íntegres i intel·lectualment inquietes que he tingut la sort de tractar.
1. És a dir, el meu jo en un sentit sorprenentment modern.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
