Els partits. De la demarcació a la incorporació
La demarcació
La confrontació
La cooptació
La incorporació
La societat civil. Entre la resistència no-violenta i la violenta
La demarcació
La confrontació
Funcionen aquestes respostes a la ultradreta?
9. Gènere
La ideologia i la temàtica
Les persones i les accions
Conseqüències
Causes i respostes
10. Dotze tesis sobre la quarta onada
1. La ultradreta és extremament heterogènia
2. La dreta radical populista accedeix a l’escenari polític convencional
3. La política de la dreta radical populista ja no es limita als partits de la dreta radical populista
4. Els límits s’han desdibuixat
5. La dreta radical populista està cada vegada més normalitzada
6. L’extrema dreta és una patologia normal; la dreta radical populista és una normalitat patològica
7. L’ascens de la dreta radical populista té més a veure amb el desalineament que amb el realineament (per ara)
8. La ultradreta és un fenomen de gènere
9. Cap país és immune a la política d’ultradreta
10. La ultradreta ha vingut per quedar-se
11. No hi ha una sola manera millor d’abordar la ultradreta
12. L’èmfasi s’hauria de posar en l’enfortiment de la democràcia liberal
Índex onomàstic
Glossari
Antisemitisme: hostilitat o prejudici contra els jueus.
Autoritarisme: creença en una societat estrictament ordenada en la qual la infracció de l’autoritat es castiga amb severitat.
Democràcia liberal: sistema polític que combina la sobirania popular i el govern de la majoria amb els drets de les minories, l’estat de dret i la separació de poders.
Democràcia: sistema polític basat en la sobirania popular i el govern de la majoria.
Dreta alternativa o alt-right: «Conjunt d’ideologies, grups i individus d’ultradreta la creença fonamental dels quals és que la identitat blanca està sent atacada per forces multiculturals que utilitzen la correcció política i la justícia social per soscavar els blancs i la seva civilització» (Centre Legal per la Pobresa del Sud).
Dreta radical: ideologies que creuen que les desigualtats entre les persones són naturals i positives, i que accepten l’essència de la democràcia però s’oposen als elements fonamentals de la democràcia liberal.
Etnocràcia: règim nominalment democràtic en què el domini d’un grup ètnic està estructuralment determinat.
Etnopluralisme: creença segons la qual les persones es divideixen en grups ètnics que són iguals, però que han d’estar segregats.
Euroescepticisme: insatisfacció sobre el procés d’integració europea i la institució de la Unió Europea.
Extrema dreta: ideologies que creuen que les desigualtats entre les persones són naturals i positives, i que rebutgen l’essència de la democràcia.
Familiarisme: creença que la família tradicional és la base d’una nació, i que els drets reproductius individuals i d’autodeterminació són secundaris respecte a la reproducció de la nació.
Feixisme: ideologia totalitària que va oferir una «tercera via» més enllà del liberalisme i del socialisme, basada en el corporativisme econòmic, en un estat ètic, en el renaixement nacional, en un líder totpoderós i en les qualitats de depuració i de l’estat natural de la violència i la guerra.
Femonacionalisme: ús de les dones i els drets de les dones per defensar el nativisme, i particularment de la islamofòbia.
Homonacionalisme: ús dels homosexuals i dels drets dels homosexuals en suport del nativisme i, en particular, de la islamofòbia.
Islamofòbia: por irracional de l’islam o els musulmans.
Masculinitat tòxica: definició de la virilitat a través de la violència, el sexe, l’estatus i l’agressió.
Misogínia: odi contra les dones.
Nativisme: ideologia que sosté que els estats haurien d’estar habitats exclusivament pels membres del grup nadiu (la nació), i que els elements no-nadius (o estrangers), ja siguin persones o idees, constitueixen una amenaça fonamental contra l’estat-nació homogeni.
Populisme: ideologia (dèbil) que considera que la societat, en última instància, està dividida en dos grups homogenis i antagònics, el poble pur i les elits corruptes, i que argumenta que la política hauria de ser una expressió de la volonté générale (‘voluntat general’) del poble.
Racisme: creença que les persones es divideixen en grups biològics (races) que estan ordenades jeràrquicament.
Sexisme ambivalent: combinació de sexisme
