és clau i fa referència al conjunt de mestres que s’encarregarien de liderar el projecte. Aquesta és la primera decisió important i difícil que vam haver de prendre perquè, en aquesta etapa inicial, necessitàvem mestres amb un perfil determinat: ànim positiu i constructiu, cooperatius i col·laboratius, amb coneixements tecnològics, innovadors, amb capacitat d’escolta, que poguessin aportar solucions ràpides, eficients i amb iniciativa. Aquestes, segons el nostre parer, eren les característiques que havien de posseir els mestres i professors escollits per formar part del grup impulsor d’aquest projecte.
A més a més, a aquests atributs personals, s’hi havia d’afegir una qüestió més pragmàtica com era la competència de ser capaços de formar un grup compacte per poder treballar bé conjuntament.
Així doncs, un cop analitzades aquestes consideracions ja estàvem en disposició de prendre les primeres decisions i de dibuixar una estructura que respongués a la singularitat del centre educatiu i a uns perfils docents determinats.
El quadre ens mostra l’organització i la composició del Consell audiovisual. Com es pot veure, en aquest esquema hi ha incorporada la Direcció de l’escola. A ningú li ha de sobtar aquest fet. Més encara, si s’hi pensa detingudament, la seva presència en el Consell és absolutament imprescindible. Si volíem que les decisions que es prenguessin a les reunions del Consell fossin possibles i es fessin efectives, es feia indispensable la implicació de la Direcció escolar. Molts acords necessitarien el vist-i-plau de la Direcció perquè es poguessin dur a terme; acords de fons de caire pedagògic i econòmic que sense la seva implicació farien ineficaces les reunions del Consell. Algú s’imagina que després d’haver debatut i acordat una sèrie de propostes importants calgués presentar-les a la Direcció per poder-les tirar endavant? Què passaria si no fossin acceptades o no fossin possibles? Una pèrdua de temps irremeiable que, a més, restaria confiança i autoritat als membres del Consell, demorant inevitablement l’assoliment dels objectius que s’haurien marcat. Si això passés, el futur del projecte quedaria seriosament compromès.
Al costat de la Direcció escolar, hi ha la Direcció del projecte, formada pels impulsors d’aquesta empresa. Juntes, ambdues direccions, principalment en la fase inicial, van ser les encarregades de marcar el rumb i els primers objectius a assolir, i també de seleccionar aquelles persones més idònies per formar part del Consell, en funció de les necessitats i competències personals abans esmentades. Quan tot l’engranatge ja va estar en funcionament, la seva tasca principal va ser (i és) la de seguir gestionant el Projecte; reunir-se periòdicament amb la Direcció de l’escola, proposar els ordres del dia a tractar, conduir les reunions del Consell i vetllar perquè les decisions preses siguin implementades amb eficàcia.
I per acabar de completar el Consell, aquells i aquelles mestres i professors escollits per participar de manera directa en el projecte, els quals, a banda de participar activament en les reunions del Consell i en les decisions que s’anaven prenent, han realitzat dues funcions claus perquè el projecte es pugui desenvolupar amb garanties:
La primera és la que hem anomenat la funció de facilitadors. Com a tals, han estat els responsables en cada etapa de donar suport i fer d’enllaç amb la resta de mestres i professors. Principalment, s’han encarregat de motivar i assegurar el sorgiment de produccions audiovisuals que formaran part de la graella de programes. Els directors de projecte, com a membres del claustre i d’una etapa determinada, també han assumit aquesta responsabilitat.
La segona funció és més concreta. És la d’assumir la tasca de ser Cap de programa, de manera semblant a com acostumen a funcionar les televisions ordinàries. Aquesta funció consisteix en l’assumpció de la responsabilitat d’uns programes específics per tal de garantir els objectius previstos en el Pla anual aprovat a principi de curs. L’eficàcia en el desenvolupament d’aquesta tasca dependrà en bona part de la capacitat del Cap de programa de connectar i comunicar-se amb els mestres i professors de les diferents etapes educatives per tal d’estar al corrent dels projectes que s’estan treballant en cadascuna d’elles, amb l’objectiu de poder-les tractar i incorporar (si s’escau) a la graella de programació corresponent.
Primeres decisions
Un cop configurat el Consell audiovisual, ja estàvem en disposició de valorar la prioritat de tota la barrejadissa d’idees que, amb il·lusió, havíem anat acumulant en les nostres ments. Aquest va ser un moment de serenor i calia tocar de peus a terra per no prendre decisions precipitades. Va ser el moment, doncs, de fer endreça i seqüenciar bé.
Un document que ens va facilitar aquesta tasca va ser l’elaboració d’un Pla estratègic. En aquest Pla hi vam plasmar un horitzó a curt i a llarg termini de previsions i objectius que calia anar assolint per a cada curs escolar. Vam creure que un pla a quatre anys vista (2016-2020) ens podia donar una amplitud prou bona per poder veure amb claredat els temps d’implementació de les idees que s’hi exposaven i, alhora, saber en tot moment en quin punt ens trobàvem (i trobem) en relació al global projectat.
Aquests objectius expressats havien de ser assolibles i revisables. No ens ha d’espantar observar la quantitat desmesurada d’objectius a assolir o implementar durant el primer any en relació als altres anys. És natural que sigui així ja que començar un projecte significa posar en marxa tot l’engranatge que farà que funcioni i això s’ha de fer en el moment inicial. A l’engròs i a tall d’exemple, els objectius principals que ens vam marcar i que fan referència a aquest moment inicial eren els següents:
Definir què vol ser Thau TV: funcions, continguts, imatge corporativa, difusió…
Explicar el Projecte a les diferents etapes educatives.
Definir i adquirir el material tècnic necessari per poder realitzar les produccions televisives.
Crear un plató de televisió fix en un espai escolar.
Realitzar una formació tècnica específica als membres del Consell.
Realitzar una formació tècnica als alumnes del Cicle Superior de primària i d’ESO.
Obrir a concurs escolar la creació d’un logotip i d’una sintonia per a la televisió.
Determinar una data per a la inauguració del Canal de televisió en línia o a la carta a través del web: http://www.iccic.edu/thau-tv
Valorar la implementació dels objectius anuals i, si s’escau, adaptar-los per als propers cursos.
Dades de previsió de les produccions audiovisuals a l'iici del curs escolar 2018-2019
D’aquesta manera vam establir un marc referencial que havia de guiar les nostres actuacions i que, lògicament, generaria derivades que demanarien un aprofundiment que aquest document no ofereix (ni ho ha de fer). També caldria doncs, desenvolupar-les bé, assignant atribucions de responsabilitat en la realització, i temporitzacions, per tal que poguessin ser aplicades de manera efectiva. En el nostre cas, per exemple, vam haver de desenvolupar un document que definia i organitzava clarament els programes que formarien part de Thau TV (vegeu aquí). En aquest sentit, totes les produccions audiovisuals que s’han generat i es generin en un futur seran els continguts que s’allotjaran en cadascun d’aquests
