professora de llengua que conec explicava que la gramàtica només és la manera com cartografiem les relacions en la llengua. Potser a més reflecteix les nostres relacions els uns amb els altres. Potser una gramàtica de l’animat podria menar-nos a tot un conjunt de maneres noves de viure en el món, altres espècies com un poble sobirà, un món amb democràcia de les espècies, no la tirania d’una; amb responsabilitat moral envers l’aigua i els llops, i amb un sistema legal que reconegui l’estatus d’altres espècies. En anglès, tot és en els pronoms.
L’Andy té raó. Aprendre la gramàtica de l’animat podria molt bé ser un fre a la nostra irreflexiva explotació de la terra. Però hi ha més coses. He sentit els nostres ancians donar consells com ara «hauries d’anar entre la gent alçada» o «ves a passar una estona amb la gent Castor». Ens recorden la capacitat dels altres de ser els nostres mestres, dipositaris del coneixement, guies. Imagineu-vos passejant per un món ricament habitat per la gent Bedoll, la gent Os, la gent Roca, éssers en els quals pensem, i per tant dels quals parlem com a persones mereixedores del nostre respecte, de la inclusió en un món poblat. Nosaltres, els americans, som renitents a aprendre una llengua estrangera de la nostra espècie, i encara menys d’altres espècies. Però imagineu-vos-en les possibilitats. Imagineu-vos l’accés que tindríem a perspectives diferents, les coses que podríem veure amb altres ulls, la saviesa que ens envolta. No cal que ho esbrinem tot nosaltres sols: hi ha altres intel·ligències a més de la nostra, mestres a tot el nostre voltant. Imagineu-vos com en seria de menys solitari aquest món.
Cada mot que aprenc ve amb una alenada de gratitud cap als nostres ancians, que han mantingut aquesta llengua viva i n’han transmès la poesia. Encara em barallo acarnissadament amb els verbs, amb prou feines la sé parlar, i encara soc sobretot experta només en vocabulari de pàrvuls. Però m’agrada que al matí pugui anar a fer la volta al prat saludant els veïns pel seu nom. Quan el Corb em gralla des de la bardissa, li responc Mno gizhget andushukwe! Puc fregar la mà sobre les herbes toves i murmurar Bozho mishkos. És una cosa petita, però em fa feliç.
No defenso que tots aprenguem potawatomi o hopi o seminole, encara que poguéssim. Els immigrants venien a aquestes costes amb un llegat de llengües, i cal valorar-les totes. Però per a esdevenir un natiu d’aquest lloc, si hem de sobreviure aquí, i també els nostres veïns, la nostra tasca és aprendre a parlar la gramàtica de l’animat, de tal manera que podríem ser de debò a casa.
Recordo les paraules d’en Bill Tall Bull, un ancià xeiene. Quan jo era jove, vaig parlar-hi amb el cor afeixugat, lamentant no tenir una llengua nativa amb què parlar a les plantes i als llocs que estimo.
—Els agrada sentir l’antiga llengua —va afirmar—, és cert. Però —va dir posant-se els dits als llavis—, no cal que la parlis aquí. Si la parles aquí —va dir donant-se copets al pit—, et sentiran.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
