Carme Karr contra la incultura femenina. Araceli Bruch

Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Carme Karr contra la incultura femenina - Araceli Bruch страница 4

Автор:
Серия:
Издательство:
Carme Karr contra la incultura femenina - Araceli Bruch

Скачать книгу

tot, val a dir que el ritme de la seva activitat pública sembla retrocedir durant els anys republicans i especialment els de la Guerra Civil, com bé ens recorda el seu net Josep Maria Ainaud de Lasarte, o com es desprèn de les narracions que va escriure aleshores, dedicades als seus nets i besnets, mentre vivia reclosa a la casa del carrer Duquessa d’Orleans, a Sarrià.

      El 1939, el fatídic any de la «Victoria», amb l’entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe, Carme Karr accentuà encara més el seu distanciament amb una societat en la qual havia figurat com a veritable «donassa». No anava errada, aquells no eren temps propicis per a aquella dona que hem qualificat de «vers lliure», feminista i catalanista. Ni ho tornarien a ser en vida seva.

      El 29 de desembre de 1943, quan Carme Karr i Alfonsetti va morir, ni tan sols La Vanguardia li dedicà un record. Aquest diari havia parlat de la il·lustre escriptora uns mesos abans, però ho va fer en una petita columna per informar els lectors de l’edició del seu darrer llibre de contes. També havia ressenyat el 1910 les seves conferències a l’Ateneu Barcelonès.

      Aquests apunts biogràfics, alguns òbviament posteriors a l’any que ens ocupa, són del tot rellevants i, a parer nostre, útils per comprendre el rerefons de l’oradora que, a través dels seus escrits, ens disposem a escoltar.

La seva vidaLes seves obresEl seu temps
16-III-1865 Neix a BarcelonaFi de la Guerra de Secessió (EUA)
1867Publicació de Monografia estadística, d’Ildefons Cerdà
1869Les Tres Classes de Vapor, 1r sindicat català
1871La Comuna de París
1872 Mor la sevamareAbolició de l’esclavituda Puerto Rico2a Guerra Carlina
1873I República Espanyola
1874Cop d’estat de Pavía i inici de la Restauració
1876Fins a 1886, la Febre de l’Or
1880I Congrés CatalanistaComissió per a la defensa del dret civil català
1883II Congrés Catalanista
1884 Mor el seupare
1888I Exposició Universal
1890 Es casa ambJosep Mariade Lasartei de Janer
1891 Neix laseva fillaMontserrat
1892 Neix el seu fillJoan
1894 Neix la sevafilla Paulina
1895 Neix la sevafilla Carme
1898Guerra Hispanoestatunidenca
19021r Article a Joventut
1903Publica Cansons
1905 Mor laseva fillaMontserratIncidents del ¡Cu-Cut!
1906Col·labora amb Or y Grana, Diario de Barcelona i La Veu de Catalunya. Publica Bolves Publica Clixés Polemitza amb Eugeni d’Ors a la revista JoventutSolidaritat Catalana
28-IV-1907Comença a publicar-se Feminal
1908Estrena Un raig de solFormació de Solidaritat Obrera
1909Setmana TràgicaCreació de l’Institut de Cultura per a la Dona de Francesca Bonnemaison
1910Disserta sobre Cultura Femenina a l’ABCreació de la CNTReial decret que permet a les dones l’accés a la Universitat
1911Estrena Els ídols
1912Premi Extraordinari als Jocs Florals de Barcelona per De la vida d’en Joan Franch
1913Funda La Llar
1914Firma el Manifest per la Unitat Moral d’EuropaMancomunitat catalanaI Guerra Mundial
1916Conferència del CADCI sobre la dona i el comerçParticipa al cicle sobre Educació Femenina de l’AB
1917Darrer número de Feminal
1918Organitza el Comitè Femení de Nostra ParlaCreació dels Sindicats Únics de la CNTFi dels imperis europeus
1920Conferència sobre feminisme a l’AB Funda Acció Femenina
1921 Mor el seumarit, Josep Maria deLasarte i deJaner
1923Cop de Primo de Rivera i inici del Directori Militar
1925Directori Civil
1929Exposició Internacional de Barcelona
1930La «Dictablanda»
1931Defensa el vot femeníProclamació de la República Catalana Macià, president Proclamació de la II República Espanyola
1932Publica Cuentos a mis nietos
1934Publica Contes de l’àviaPublica Garba de contesCompanys, president de la Generalitat
1936Guerra Civil
1937Fets de Maig
1938Bombardejos sobre Barcelona
1939Fi de la Guerra Civil
29-IX-1943Mor a la seva casade Sarrià

       Assaig

      Cultura femenina. Estudi i orientacions. Barcelona: L’Avenç, 1910.

      Diversos autors. Educación Femenina. Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelonés, días 31 de enero y 1, 3, 4 y 5 de febrero de 1916. Barcelona: Librería Parera, s. d.

      La Llar (El Hogar): residència d’estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona. Barcelona: Impremta La Renaixença, s. d.

       Novel·la, narracions breus i contes

      Bolves. Signat per L’Escardot. Pròleg de Lluís Via. Barcelona: L’Avenç, 1906.

      El vell piano. Barcelona: Feminal, 1912.

      De la vida d’en Joan Franch. Barcelona: La Ilustració Catalana, 1913. (Lectura Popular; 11)

      La fi del lliure. Il·lustrada per Antoni Riba. Barcelona: Avenç Gràfic, 1924. (La Novel·la d’Ara; 77).

      Cuentos a mis nietos. Amb il·lustracions de Rosario de Velasco. Burgos: Hijos de Saturnino Rodríguez, 1932.

      Contes de l’àvia. Il·lustracions de Maria i Clotilde Cirici Pellicer. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1934.

      Nick. Conte de mitja nit. Il·lustracions de Lola Anglada. Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1934.

      Garba de contes. Il·lustrat per Narro. Girona: Carles Dalmau, 1935.

      El libro de Puli. Il·lustrat per Mariona Lluch. Barcelona: Edicions Ars, 1942.

       Teatre

      Raig de sol. Comèdia estrenada al Teatre Romea el 1908.

      Els ídols. Quadre en un acte y en prosa. Estrenat al Romea el 1911. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1911. (De Tots Colors)

      Caritat. Un acte en prosa, 1918.

       Composicions musicals

      Cansons. Lletra d’Apel·les Mestres, 1903.

      La

Скачать книгу