a reposar en aquesta força que dirigeix la teva digestió, el teu bategar, el teu comprendre, el teu veure, el teu sentir, el teu respirar...
Per tant, és erroni dir “jo he nascut”. Hauríem de dir Déu (o Allò o l’Essència o l’Energia o la Vida...) ha nascut en mi.
Tots els nostres sentits i capacitats són, en realitat, l’instrument musical a través del qual allò Superior s’expressa aquí i ara.
Soc un mirador des del qual la Consciència es coneix a si mateixa.
Soc, a la vegada, la creació i l’actor. Aquí i ara. Soc la Consciència adonant-se d’ella mateixa gràcies a la força Vital que la constitueix.
El gran error és creure't separat de la Divinitat.
Allò Superior m’habita. Jo no he de connectar amb la Divinitat: és dins meu. Només he de mirar dins meu, descobrir la Vida que ja m’habita i dir sí al que Soc i al que em passa.
El gran error és creure’t separat de la Divinitat.
Jo soc perquè Déu és en mi.
No soc jo qui ha nascut, sinó la Vida, Déu, l’Energia, la Consciència..., dona-li el nom que vulguis, qui ha nascut en mi.
Jo no soc sinó l’Alè Vital que m’habita. Sense aquesta Força, jo no seria, jo no existiria.
Jo soc, en realitat, aquest Alè Vital expressant-se a través d’aquest cos i aquesta ment. Però no soc ni el cos, ni la ment: només són instruments. De fet, quan els instruments moren, la Vida segueix existint...
Quan ens adonem d’això, veiem que no paga la pena continuar posant l’atenció en el que és efímer, en el que no és (i que no som), sinó en allò que sempre és i sempre ha estat.
No has d’anar enlloc.
Ets la Totalitat adonant-se d'ella mateixa.
Entra dins teu i reposa en la Força Vital, amorosa, que t’habita.
Ho intentes?
No et demanem que tinguis èxit. Només et demanem que ho intentis.
Es tracta d’una cosa tan senzilla que, potser, et va passar desapercebuda al llarg de la teva vida. Però és molt senzilla. Segurament ho has vist ben evident quan abans ho hem explicat.
Para atenció: ets la Totalitat adonant-se d’ella mateixa.
La realitat forma un conjunt, una Unitat, una Totalitat absoluta. Res no existeix fora ni més enllà de la realitat, del que existeix.
Pensar que alguna cosa pot existir separada o fora de la realitat és un absurd.
Res no pot estar fora, ni separat de la Totalitat.
La Totalitat (o la Realitat) ho és tot.
Res no pot estar fora, ni separat de la Totalitat.
Per tant, en tot moment, a tot arreu, en totes les circumstàncies i en cada acció som la Totalitat. No podem ser una cosa diferent que aquesta Totalitat. Som un punt de la Totalitat. Som un punt concret i específic de la Totalitat. És impossible ser cap altra cosa.
Ens constitueix la mateixa Energia que dona existència a tot. No estem separats del món, no estem separats de la natura, no estem separats de l’Univers, ni dels Multiuniversos. Som món. Som natura. Som Univers i Multiuniversos.
Les formes canvien: neixen i moren cossos; apareixen i des-
apareixen estrelles... però l’Energia que les conforma només es transforma, sempre És.
I tu no pots ser una cosa diferent que aquesta Energia Vital.
Nosaltres som una guspira de vida, som l’Alè Vital aquí i ara. Tu ets aquesta guspira divina. No pots ser cap altra cosa. Res sinó això és l’únic que existeix.
Vist des d’una altra perspectiva, som l’expressió de Déu, no podem ser cap altra cosa.
Certs temes o certs aspectes ens poden costar de comprendre... però no són al marge de la Totalitat, no són al marge de la simfonia de la Vida.
Som l'expressió de Déu, no podem ser cap altra cosa.
Sempre som immersos dins la Totalitat. L’única diferència és si som o no conscients de ser-hi.
Per això, els textos místics afirmen coses com aquestes:
Jo i el Pare som U
El regne de Déu és amb vosaltres
Jo soc la llum del món
No hi ha dualitat
Jo soc la Totalitat i el Buit
No resulta difícil d’entendre, oi?
Si tot el que existeix neix de l’Alè Vital, tu no pots ser sinó la filla o el fill de Déu. No existeix res que no sigui això. Te n’adones?
Tot això que estem explicant no és per a ser cregut, sinó per a ser verificat, viscut.
Déu no necessita ser cregut, necessita ser encarnat. La Vida no vol ser pensada, sinó viscuda.
Tu has de ser tu, perquè ningú no ho podrà ser en lloc teu.
Tu has de ser tu, perquè ningú no ho podrà ser en lloc teu.
Has d’expressar-te tal com ets, com la persona única que ets. Però també has d’adonar-te que hi ha quelcom més gran que et dona vida i et transcendeix. Llavors seràs tu realment: la teva subjectivitat i la Totalitat conscients alhora.
Tu ets algú únic, però, a la vegada, ets el mateix que la resta de la creació: Energia Vital expressant-se a través teu. Quan la teva atenció inclou ambdues coses, tota la teva vida es transforma.
Poques persones perceben la importància d'incloure's dins la seva atenció.
Des de la nostra experiència, es tracta de quelcom molt senzill, encara que poques persones s’adonen de la importància d’aquest gest, poques persones perceben la importància d’incloure’s dins la seva atenció, de recuperar-se a través de l’atenció.
Si tu no et recuperes a tu mateix o a tu mateixa, si no t’inclous dins de la teva pròpia atenció sabent-te part d’una Totalitat, qui viurà la teva vida?
Malauradament, moltes persones posen tota l’atenció a l’exterior: a la feina, a la família, als seus desitjos, a les seves pors... i s’obliden d’elles mateixes, s’obliden de la Consciència que són i que sorgeix de la Consciència o Alè Vital que dona existència a tot.
Si t’oblides de tu, com et pots considerar viu?
Per
