neurona pot estar connectada a molts milers d’altres neurones a través d’unes altres tantes sinapsis, i rebre, per tant, al mateix temps l’impuls de centenars o milers d’aquestes. Els missatges excitadors o inhibidors són “sumats” a l’interior de la cèl·lula, que, gràcies a un sofisticat sistema de bombes que regula l’accés o la sortida d’ions de sodi i de potassi, manté la membrana a un potencial elèctric estable “de repòs” de –70 mil·livolts. Els neurotransmissors excitadors contribueixen a tornar positiu el voltatge de la membrana envoltant, mentre que els inhibidors empenyen en sentit negatiu. Si el resultat net supera un cert voltatge (habitualment els –30 mil·livolts), la cèl·lula nerviosa dispara i engega el potencial d’acció, l’impuls elèctric que recorre l’axó per ordenar que es deixi anar una altra ràfega de neurotransmissors. En canvi, si no el supera, tot s’atura allà.
Però les matemàtiques de la neurotransmissió van molt més enllà dels còmputs sobre el voltatge, perquè les molècules missatgeres fan les seves feines respectives en combinació o en oposició l’una amb les altres. El ventall de possibilitats és tan vast que inclou el raonament, el record o l’emoció. L’investigador suec Hugo Lövheim ha proposat una classificació dels efectes encreuats de la serotonina, la dopamina i la noradrenalina. Segons el seu model, la disponibilitat de nivells alts o baixos d’aquestes tres molècules determina emocions bàsiques. La ràbia, a tall d’exemple, comporta nivells alts de dopamina i de noradrenalina, i nivells baixos de serotonina.
| Serotonina | Dopamina | Noradrenalina | |
| Vergonya | B | B | B |
| Patiment | B | B | A |
| Por | B | A | B |
| Ràbia | B | A | A |
| Disgust, odi | B | A | B |
| Sorpresa | A | B | A |
| Benestar, plaer | A | A | B |
| Interès, excitació | A | A | A |
A: nivell alt B: nivell baix
Òbviament, la realitat és força més complexa, encara que només sigui per la interacció mútua de tota una paleta de moltes altres molècules missatgeres. I per un detall gens insignificant: no és segur que hi hagi sempre cartutxos preparats als carregadors de les metralladores sinàptiques, a les vesícules.
La disponibilitat de neurotransmissors no és infinita. Després d’unir-se al receptor postsinàptic, són ràpidament desactivats i reciclats: o bé reconduïts a les vesícules per tal de recarregar-les (allò que s’anomena recaptació, o reuptake en anglès), o bé eliminats, destruïts. Per això, el seu cervell podria ser víctima d’un escàs proveïment d’algunes molècules. Una mala nutrició, [▸84] un fort estrès, [▸190] fàrmacs, drogues, alcohol, però també predisposicions genètiques [▸195] influeixen sobre les reserves de neurotransmissors i comprometen d’aquesta manera el funcionament òptim de la màquina cerebral.
Alguns neurotransmissors, com la dopamina, la serotonina, l’acetilcolina i la noradrenalina, funcionen també com a neuromoduladors. Si comparéssim la neurotransmissió amb un làser que colpís amb precisió les neurones postsinàptiques, la neuromodulació seria com un esprai. Només cal que unes quantes neurones segreguin els neuromoduladors per implicar-ne moltes altres en àrees més extenses i modular-ne justament l’activitat. Finalment, hormones com la testosterona i el cortisol poden influenciar la neurotransmissió i participar en la ja intensa activitat sinàptica.
GABA
La seva feina és inhibir. L’àcid gamma-aminobutíric, més conegut com GABA, és el principal factor inhibitori de les sinapsis. A dosis elevades, relaxa i afavoreix la concentració. A dosis modestes, indueix ansietat. No és estrany que els fàrmacs que incrementen la disponibilitat del GABA tinguin efectes relaxants, anticonvulsius i ansiolítics.
Glutamat
El neurotransmissor excitador per definició i també el més difós, en quantitats altes és fortament tòxic per a les neurones. És fonamental en els processos cognitius, com la memòria i l’aprenentatge, però també ajuda a regular el desenvolupament cerebral.
Adrenalina
Coneguda també com epinefrina, és la neurohormona del “lluita o fuig”, que es produeix en cas d’estrès. Associada en primer lloc a la por i l’estat d’alerta, fa augmentar el flux sanguini als músculs i el d’oxigen als pulmons, justament per donar un cop de mà en la lluita o en la fugida. És al mateix temps una hormona produïda per les glàndules suprarenals i un neurotransmissor.
Noradrenalina
Coneguda també com norepinefrina, és un neurotransmissor excitador. Regula l’atenció i la resposta del “lluita o fuig”, fa augmentar el batec cardíac i, per tant, el flux de sang als músculs. A nivells alts provoca ansietat, mentre que dosis baixes de noradrenalina estan associades a l’escassa capacitat de concentració i als trastorns del son.
Serotonina
Contribueix a les sensacions de benestar, en compensar —en qualitat de neurotransmissor inhibitori— una eventualment excessiva activitat excitadora de les neurones. Regula el dolor, la digestió i, juntament amb la melatonina, els mecanismes del son. Baixos nivells de serotonina estan associats a la depressió i l’ansietat, fins al punt que nombrosos antidepressius actuen augmentant-ne la disponibilitat. [g195] Per via natural, la serotonina es produeix amb l’exercici físic i amb l’exposició a la llum solar.
Dopamina
És la superestrella dels neurotransmissors. Si gaudeix de bona fama és potser perquè es tracta de la molècula connectada amb
