el pròleg de les Consuetudines Cartusiae proposava als monjos doceri magis quam docere.[6] En aquesta ocasió, però, un pare profés de la cartoixa de Valldecrist (Altura, Castelló de la Plana) hi va deixar constància de la seua activitat com a copista, i no sols va anotar-hi el seu nom, sinó que a més es va assegurar de registrar-hi certes informacions que no resulta freqüent trobar en els colofons dels manuscrits medievals. Dom Yvanyes en concloure la transcripció[7] hi va anotar:
Ego frater NatalisYuanyes, monachus professus Vallis Iesuchristi, ordinis Cartusiensium, incepi et perfeci istum Collectanum in domo Scale Dei. Et illo tunc eram ibi hospes, et solvebam pensionem meam, ideo dictus Collectanus est et erit Vallis Iesuchristi.[8] Et perfeci dictum Collectanum in vigilia beate Lucie, virginis, anno Domini Mº CCCCº LIIIIº.
Deo gratias et beatissime virgini Marie. Orate pro me peccatore.
La lectura del colofó es revela interessantísima per les raons que tot seguit s’explicaran. Vegem. Dom Nadal Yvanyes va professar com a monjo de cor a la cartoixa de Valldecrist, i l’any 1454 es va desplaçar a la cartoixa d’Escaladei, a Tarragona, amb la intenció de fer la còpia d’alguns llibres litúrgics, entre els quals es devia incloure el Collectanus. Allí degué romandre mentre concloïa la seua tasca, cosa que va aconseguir, almenys en aquesta ocasió, la vespra de santa Llúcia, és a dir el 12 de desembre. Podria sorprendre el fet que dom Nadal Yvanyes es desplaçàs ni més ni menys que fins a Tarragona per copiar el llibre, sent que la cartoixa de Portaceli, situada a pocs quilòmetres de distància, disposava de biblioteca. No ha d’estranyar-nos aquesta circumstància, ja que la primitiva comunitat instal·lada a Valldecrist, al juny de l’any 1385, procedia en la seua totalitat de la cartoixa d’Escaladei, com ho recorda —entre altres— dom Joaquín Alfaura: «nova ducta colonia ex cartusia Scalae Dei per patres commissarios D. Ioannem Bergam illius Domus priorem et D. Simonem de Castellet, priorem domus Portæ Cœli. Hanc coeperunt inhabitare die 8 iunii anni 1385».[9] I a aquesta comunitat van recórrer, en diverses circumstàncies, per obtenir-ne llibres o altres objectes.
A Escaladei, va trobar-hi dom Nadal Yvanyes models per copiar i transcriure. Amb tota seguretat, aquest Collectanus no sols reprodueix una determinada textualitat, sinó que, fins i tot, va poder reproduir la mise en page de l’antígraf que va fer servir per elaborar el present manuscrit. Llevat de la miniatura i de les orles, la resta devia ser practicament igual. Més difícil resulta esbrinar l’autoria de la decoració completa del llibre. Hi ha la possibilitat que el mateix pare s’ocupàs, una vegada conclosa la transcripció, de l’aspecte iconogràfic, la qual cosa podria desprendre’s del perfecte perfeci, si fa al·lusió tant al text com a la decoració. En aquest cas, Nadal Yvanyes seria copista i miniaturista alhora. Hi ha una segona possibilitat: conclosa la còpia, el monjo torna a la casa de professió i, una vegada allí, cerca entre els miniaturistes actius (al monestir mateix, a Sogorb o a València) algú que culmine l’obra inconclusa. La proximitat entre els motius florals emprats en les orles i els utilitzats en el llibre d’hores dels marquesos de Dosaigües,[10] situa la decoració del Collectanus als tallers valencians en actiu durant la segona meitat del segle XV.
En aquest punt, convé reclamar l’atenció sobre el qualificatiu que el pare Yvanyes s’aplica a si mateix, en dir que era hospes d’Escaladei quan feia la còpia del llibre. Allí hostatjat, allotjat en la comunitat, hi va iniciar i va concloure la tasca per a la qual s’hi havia desplaçat, i així va deixar constància en el colofó. Conclòs el text, ell mateix va advertir que podria qüestionar-se la propietat del susdit manuscrit. I, amb la intenció d’evitar discussions i litigis a propòsit de la propietat del llibre, va afegir-hi una nota, al marge esquerre, amb una crida per integrar-la en el text, situada després de la paraula hospes. En l’escoli marginal, ell mateix va precisar que havia sufragat totes les despeses ocasionades pel seu allotjament («et solvebam meam pensionem»), perquè tal vegada de la seua condició de hospes es podia pensar que la còpia realitzada pertanyia a Escaladei. Resolt l’assumpte, diguem-ne, econòmic, el manuscrit pertanyia a Valldecrist, com ell mateix es precipita a proclamar a continuació de l’adverbi ideo, on afirmava que és i serà de Valldecrist («est et erit Vallis Iesuchristi»). Pertany i pertanyerà a aquest monestir per sempre, no sols perquè dom Nadal Yvanyes va professar-hi, sinó perquè possiblement va ser aquest monestir el que li va procurar tot el que necessitava per dur a terme la còpia. D’aquesta manera,Valldecrist es faria càrrec de les despeses derivades de l’adquisició de tots els materials necessaris, començant pels fulls de pergamí que ell tallaria i prepararia dibuixant-hi la caixa d’escriptura, del disseny de la qual han conservat restes quasi tots els fulls.
2.2 Qui era Natalis Yvanyes?
La informació que s’ha pogut recuperar relativa a dom Nadal Yvanyes resulta més aviat escassa. No obstant això, s’han pogut localitzar els moments més importants de la seua vida religiosa. La secció de Clero de l’Archivo Histórico Nacional de Madrid ha conservat un llibre titulat Libro de profesiones de la cartuja de Valdecristo; [11] el registre número 34 del qual conté la còpia següent del document de professió:
34.
Sub eodem Patre Domino Ioanne Sancio, priore 4º.[12]
Ego, frater NatalisYuañez, promitto stabilitatem et obedientiam, et conuersionem morum meorum, coram Deo et Sanctis eius et reliquiis istius heremi, quæ constructa est ad honorem Dei et beatæ semper virginis Mariæ, et beati Ioannis Baptistæ in præsentia D. Ioannis Sancii, prioris.
Obiit anno 1464.[13]
Aquest document facilita informació addicional a la que se’n disposava, ja que desvela el nom del prior, Juan Sanz, i l’any de la mort, 1464. I corrobora allò que s’ha afirmat en el colofó; és a dir, que era monjo profés de Valldecrist («monachus professus Vallis Iesuchristi»[14]).
El pare Joaquin Alfaura, coneixedor del llibre, també es va referir als dos moments clau de la vida religiosa de Nadal Yvanyes; això és, a la data d’ingrés en la religió de la Cartoixa i a la data de l’òbit. Pel que fa a la primera, diu el pare Alfaura:
Luego el Padre Don Juan Sans comenzó a poblar la Casa de nuevos sugetos y en todos quatro años que fue prior dio la professión para monjes a Don Bernardo Fontova, cuya vida escriviremos a su tiempo, a Don Nadal Yuañes, a Don Andrés Martín, a Don Juan Jordá y a Don Antonio Palomar. Para frayles a fray Gil Muñoz, a fray Juan de Gamicans, a fray Pedro Castellví y a fray Juan.[15]
El pare J. Alfaura en el capítol 34,[16] núm. 322, deia:
Este mismo año, día de la gloriosa santa María Madalena dio el P. Prior Don Pedro Andrés la profesión para frayle a fray Andrés Sancho. El año 1464 murieron quatro religiosos que fueron Don Nadal Yuañes, Don Miguel Thomás, Don Miguel Mesquita diacono, ...[17]
Dom Roch Ausseil va corregir, erròniament, la data de la defunció del pare Nadal Yvanyes i hi va proposar la data de 1467, en confeccionar el necrologi de Valldecrist (34. D. Noël Ivanez + 1467).[18]
Nadal Yvanyes
