als límits estrictament necessaris la utilització d’animals en la investigació biomèdica i la posada en pràctica de totes les solucions que s’hi puguen aportar, com ara són l’adopció de tècniques alternatives in vitro, l’escrupolós càlcul previ del mínim nombre d’animals suficient per a obtenir resultats vàlids en cada experiència, així com el perfeccionament de tècniques a fi d’obtenir igual o més informació amb un menor nombre d’animals (tal com s’acaba d’exposar, recorrent a mètodes basats en l’ús d’implants crònics o unes altres modalitats que conduesquen a la mateixa finalitat), no són suficients per a satisfer el deute contret per l’espècie humana amb els seus parents pròxims irracionals o, més exactament, de racionalitat menys desenvolupada. Aquest deute ha de ser completat amb una actitud especial amb els nombrosos animals que encara siga imprescindible seguir utilitzant i, fatalment, sacrificant.
Per una banda, els investigadors que facen dels animals l’objecte de la seua observació científica, estan moralment obligats a tenir-hi, almenys, tres tipus d’actituds: respecte, afecte i gratitud.
Respecte que els portarà a tractar en tot moment els animals amb la mateixa delicadesa, evitant totalment –durant el seu manteniment, manipulació, intervenció, experimentació, observació i sacrifici– qualsevol acció abusiva, prepotent o despectiva, tenint sempre present, com s’ha comentat anteriorment, que es tracta d’éssers vius, sensibles i amb un cert grau de raciocini, que estan patint i que acabaran perdent la vida.
Afecte perquè no és admissible ni tan sols una actitud d’indiferència envers la meravella d’uns éssers que comparteixen amb nosaltres el gran misteri de la vida i que, en definitiva, són els nostres companys de viatge en el planeta que habitem. El comportament d’aquests animals –i de la totalitat dels existents–, les seus gracioses figures, el caràcter meravellós dels seus instints, el misteri de les seues vides i el parentesc amb l’espècie humana a través de tot el procés de l’evolució, han d’inclinar tot ésser humà ben nascut a una relació d’afecte i, fins i tot , de fraternitat respecte a tota forma de vida animal, com s’esdevé en altres cultures menys agressives, prepotents i despectives amb els animals que l’anomenada occidental. És clar que aquest sentiment d’afecte de l’home, en general, envers la totalitat dels animals, ha d’estar encara més emfasitzat en la relació entre l’investigador biològic i el seu inseparable company, l’animal d’experimentació.
Gratitud, pel reconeixement del fet que molt poc podrien fer els qui es dediquen a l’apassionant estudi de la vida en qualsevol de les sues modalitats, sense el concurs d’aquests animals que passen a ser els seus col·laboradors més assidus i íntims, els més sincers –perquè el que informen a través de les dades que aporten és la veritat, últim objectiu de la ciència– i, per descomptat, els més sacrificats, ja que perden la vida, com s’ha repetit anteriorment. Però aquest fet és d’una importància tan singular que totes les vegades que se subratlle encara en seran poques.
ALBERTO GIRÁLDEZ DÁVILA
Acadèmic de la Real Academia Nacional de Farmacia
Expresident de la Sociedad Española de Ciencias
de Animales de Laboratorio
PRIMERA PART
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
