Arguments. Tomás Miranda Alonso

      Aquesta publicació ha comptat amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya.

Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, fotoquímico, electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el permiso previo de la editorial.

      Títol original: Argumentos

      Editorial Marfil i Publicacions de la Universitat de València, 2002

      © Del text: Tomás Miranda Alonso, 2008

      © De la traducció: Ofèlia Sanmartín Bono, 2008

      © D’aquesta edició: Universitat de València, 2008

      Producció editorial: Maite Simon

      Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa

      Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simon

      Realització de ePub: produccioneditorial.com

      ISBN: 978-84-370-6847-3

      Posseir l’art de conversar pertany a les autèntiques persones. En cap activitat humana es necessita més la prudència, perquè és la més comuna de la vida. Ací es decideix guanyar o perdre. Si la prudència és necessària per a escriure una carta, que és una conversa pensada per endavant i per escrit, encara més en la conversa ordinària on un s’examina de discreció de manera precipitada! Els perits prenen el pols de l’ànim en la llengua, i el Savi en va dir: «Parla si vols que et conega». Alguns creuen que l’art de conversar és no tenir art i que la conversa ha de ser folgada com la roba. Així s’ha d’entendre entre els que són molt amics. Quan té lloc entre persones de respecte, ha de ser més substancial i indicar la molta substància de la persona. Per a encertar-hi, cal ajustar-se al caràcter i a la intel·ligència dels que intervenen. No cal pretendre ser censor de paraules, perquè serà tingut per gramàtic i pedant; tampoc fiscal de frases, perquè tots evitaran el tracte. Quan es parla importa més la discreció que l’eloqüència.

      (B. GRACIÁN: El arte de la prudencia, Madrid, Ediciones Temas de Hoy, 1994, pp. 86-87)

      Índex

       Preàmbul: Arguments, un curs introductori a la fi losofia

       Introducció: Com es pot justifi car una opinió o una acció?

       1. L’estudi dels arguments: diverses perspectives

       1. Per a què necessitem els discursos argumentatius?

       2. Es pot convèncer sense vèncer?

       3. Però també hi ha ciències que s’ocupen dels arguments?

       4. La retòrica, o l’art de convèncer sense enganyar

       5. Es pot convèncer sense persuadir? Es pot persuadir sense convèncer?

       6. Són igualment respectables totes les opinions?

       7. Perspectives teòriques per a l’estudi dels arguments

       2. Estructura dels arguments: aproximació logicodialèctica

       1. Elements constructius d’un argument

       2. Quin esquema cal seguir en una dissertació argumentativa?

       3. Típics tòpics

       4. Etapes i regles del diàleg argumentatiu

       3. Esquemes argumentatius

       1. El bosc de les fal·làcies

       2. Arguments que estableixen relacions causals

       3. Arguments per analogia, o com raonar sobre un tema que s’assembla significativament a un altre

       4. Anàlisi formal d’arguments

       4. Propostes per a l’acció

       1. El pensament crític ha de ser dialògic

       2. Però criticar, què?

       3. A què m’obliga la participació en una comunitat de diàleg argumentatiu?

       4. Com es poden establir unes normes que ens permeten viure junts d’una manera desitjable?

       5. L’imperatiu moral pressuposat per l’ètica discursiva

       6. Estat de dret: poder sotmès a la raó, o raó sotmesa al poder?

       7. Estat de dret: l’àmbit de les certeses discutibles

       8. Com es pot democratitzar la societat globalitzada en què vivim?

       5. Proposta d’activitats

       6. Bibliografia (per a continuar llegint)

Preàmbul

      Arguments, un curs introductori a la filosofia

      Una de les funcions que la matèria de Filosofia ha d’acomplir és potenciar la capacitat de pensar de manera coherent i autònoma, adoptant davant els problemes una actitud personal. Tan substantiva és aquesta funció que, siga quina siga la pràctica docent, no hauria d’evitar-se si no es vol deixar de banda la possibilitat mateixa d’introduir en filosofia. Aquesta actitud, reiteradament recollida en els decrets reguladors d’aquesta matèria a partir de la Llei de 1970, no és fruit del capritx ni arbitrària, sinó que, al contrari, ha de poder ser raonada i justificada mitjançant arguments en contextos de diàleg, on es potencia l’exercici de la raó com a instrument de persuasió. Ara bé, qui vol introduir-se en l’estudi de la filosofia, com qui vol organitzar la seua vida, ha d’aprendre a fer servir la raó, llavors, aquest decret reconeix, «hauran de conèixer, almenys de manera pràctica, les principals regles de la lògica». D’altra banda, entre els objectius propis d’aquesta matèria té un lloc bàsic el d’argumentar de manera racional i coherent els propis punts de vista, utilitzant

Скачать книгу