les seues emocions confinades d’aquesta manera a un cercle tan estret, no és estrany que les duga més lluny que si fossen més generals i mediocres. Amb ell, l’alegria i la gresca d’un company de botella evoluciona en una amistat sòlida, i l’enardiment d’un apetit jovenívol esdevé una passió elegant.
1.Hume empra de vegades el terme «sentiment» en un sentit ampli, volent dir «passió» o «emoció» en general, i d’altres, com ací, com a sinònim de «gust», referint-se a l’emoció particular d’aprovació o desaprovació que segueix a la contemplació d’objectes, personatges o accions. El gust, o sentiment en aquest darrer sentit, subjau tant als judicis de bellesa com als de valor moral. En la primera Investigació, Hume defensa que: «Les morals i la crítica no són tan pròpiament objectes de l’enteniment com del gust i el sentiment. La bellesa, tant moral com natural, és més aviat sentida que no pas percebuda.» Investigació sobre l’enteniment humà, sec. XII, part III; versió de J. M. Sala-Valldaura, p. 205.
2.El següent fragment va ser suprimit per a l’edició de 1777, que seguim: «Fins a quin punt estan connectades la delicadesa del gust i de la passió en la configuració originària de la ment és una cosa difícil de determinar. Per a mi, és considerable, perquè podem observar que les dones, que tenen passions més delicades que els homes, també tenen un gust més delicat pels ornaments de la vida, la roba, els carruatges i la decència en la conducta quotidiana. Qualsevol excel·lència d’aquestes coses colpeja el seu gust molt abans que el nostre, i si plaus el seu gust, aviat captives les seues afeccions.»
3.Una connexió és «originària» quan rau en la naturalesa humana mateixa. Hume vol dir que el «gust» és una passió que té coses en comú amb altres passions. La connexió entre passions diverses l’examina en el llibre II («Sobre les passions») del Tractat de la naturalesa humana i en la «Dissertació sobre les passions».
4.«Les arts referides a la ment –diu Ben Jonson– tenen una reputació més noble que aquelles que serveixen al cos». Citat per Samuel Johnson en el seu Dictionary (accepció «Art»).
5.«L’estudi fidel de les arts liberals ha assuaujat el teu caràcter i no permet que sigui cruel»: Ovidi, Pòntiques, vol. I, II, 9, 47-48; versió de Carme Boyé, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1984.
6.*Mons. Fontenelle, Pluralité des Mondes. Soir, 6. [Bernard Le Bouyer de Fontenelle (1657 – 1757), escriptor francès, autor tant d’obres teòriques, principalment divulgatives, com literàries. «Entretiens sur la pluralité des mondes habités» es publicà en 1986 (en ŒuvresComplètes, vol. II, edició d’Alain Niderst, París, 1990-2001, pp. 7-130); és una obra de divulgació de les idees copernicanes.]
7.Tal com és caracteritzat en el Tractat, «el judici» és l’operació de la ment per la qual fem inferències partint de les impressions sensorials, com ara els judicis de causa i efecte. Les emocions produïdes pel sentiment moral també es tracten, de vegades, però no sempre, com a judicis.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
