Va deixar aquella emissora, era una banda de doo-wop. En Rodney duia el mateix tònic capil·lar que el senyor Marconi. Aquella olor acre i feixuga impregnava l’aire del cotxe. Ni tan sols el seu dia lliure no se la podia treure de sobre.
En Rodney tornava de veure la seva mare, que vivia a Valdosta. Va dir que no havia sentit a parlar mai de la Melvin Griggs, cosa que va fer minvar l’orgull que l’Elwood sentia pel seu gran dia.
—La universitat… —va fer en Rodney. Va xiular a través de les dents—. Jo vaig començar a treballar en una fàbrica de cadires, amb catorze anys —va afegir.
—Jo treballo en una tabaqueria —va dir l’Elwood.
—Ja pot ser—va replicar en Rodney.
El discjòquei va recitar la informació sobre la fira del diumenge. Van posar un anunci de Fun Town i l’Elwood el va taral·lejar.
—I ara què passa? —va dir en Rodney. Va esbufegar sorollosament i va renegar. Es va passar la mà pel cap.
El llum vermell del cotxe patrulla giravoltava al retrovisor.
Eren enmig del camp i no hi havia més cotxes. En Rodney va murmurar i es va aturar. L’Elwood es va posar la motxilla a la falda i en Rodney li va dir que estigués tranquil.
L’agent blanc va parar pocs metres darrere d’ells. Es va posar la mà esquerra a la pistolera i s’hi va acostar. Es va treure les ulleres de sol i se les va ficar a la butxaca del pit.
En Rodney va dir:
—Tu no em coneixes, oi?
—No —va contestar l’Elwood.
—Ja l’hi diré.
L’agent havia tret la pistola.
—El primer que he pensat quan han dit que busquéssim un Plymouth —va dir—. Que només un negre el podia haver robat.
SEGONA PART
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
