P. (1975): La Catalogne du milieu du Xe à la fin du Xie siècle. Croissance et mutations d’une société, 2 vols., Toulouse.
Bou, x. (1988): El monestir de Sant Cugat en el segle X. La formació del domini vallesà, Sant Cugat del Vallès, Estudis Santcugatencs, n.° 5.
Busqueta, J. (1991): Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles xiii-xiv, Barcelona.
CABALLÉ, G. y R. VALDENEBRo (2006): Memoria de l’estudi historic i ar- queolàgic al molí de Ginestar (Ripollet, Vallès Occidental), Arqueociència (inédito).
Canal, J., E. Canal, J. M. Nolla y J. Sagrera (1995): «Historia urbana de Girona. El monar Reial del Mercadal a Girona», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 35, pp. 55-67.
Caruso, E. (2004): Mulini e mugnai in Romagna e nell’Italia del Medioevo, Cesena, Ed. Il Ponte Vecchio.
Caucanas, S. (1995): Moulins et irrigation en Roussillon du ixe au XVe siècle, París, CNRS Editions.
Champion, E. (1996): Moulins et meuniers carolingiens dans les polyptiques entre Loire et Rhin, París, A.E.D.E.H.
Cortese, M. E. (1997): L’acqua, il grano, il ferro. Opifici idraulici medievali nel bacino Farma-Merse, Siena.
Cuvillier, J. P. (1984): «L’irrigation dans la Catalogne médievale et moderne», Mélanges de la Casa de Velázquez 20, pp. 145-187.
De Francesco, D. (2009): La molitura ad Acqua nel Lazio nei secoli iii-xii. Dal controlo imperiale al patrocinio ecclesiastico, Roma, Ed. Quasar.
Durand, A. (2002): «Les moulins carolingiens du Languedoc (fin viii e-début xie siècle)», en M. Mousnier (ed.): Flaran. Moulins et meuniers dans les campagnes européennes (ixe-xviiie siècle), Toulouse, pp. 31-52.
Esquilache, F. (2007): Història de l’horta d’Aldaia. Construcció i evolució d’un paisatge social, Aldaia, Ajuntament d’Aldaia.
Forey, A. J. (1987): «Notes on irrigation in north-eastern Spain during the 12th and 13th centuries», Anuario de Estudios Medievales 17, pp. 119-132.
FRANCÈS, J., M. Argelagués y o. Barrial (1999): «Actuació d’urgència al Parc Tecnologic del Vallès (Cerdanyola)», Limes 6-7, pp. 58-77.
FURIÓ, A. y L. R MARTÍNEZ (2000): «De la hidràulica andalusí a la hidràulica feudal: continuïtat i ruptura. L’Horta del Cent a l’Alzira medieval», en A. Furió y A. Lairón (eds.): L’espai de l’aigua. Xarxes i sistemes d’irrigació a la Ribera del Xúquer en la perspectiva histórica, Valencia, pp. 19-74.
Gautier-DALCHÉ, J. (1974): «Moulin à eau, seigneurie, communauté rurale dans le nord de l’Espagne (IXe-XILe siècles)», Études de Civilisation Médiévale. Mélanges en l’honneur de E. R. Labande, Poitiers, pp. 337-348.
Glick, T. y H. KIRCHNER (2000): «Hydraulic systems and technologies of islamic Spain: history and archaeology», en P. Squatriti (ed.): Working with water in Medieval Europe. Technology and Resource-Use, Brill, Leiden- Boston-Köln, pp. 267-330.
Guinot, E. (2000): «Molins andalusins i molins feudals: l’ordenació del sistema hidràulic baixmedieval del riu de la Sénia (Castelló)», en Th. F. Glick, E. Guinot y L. P. Martínez (eds.): Els molins hidràulics valencians. Tecno– logia, histària i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 193-227.
— (2005): «L’horta de València a la baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal», Afers 51, pp. 271-300.
— (2006): «L’expansió economica del regnat de Jaume II: la política d’establiment i construcció de molins al regne de València (1291-1327)», Actes delXVIIICongrés d’Histària de la Corona d’Aragó, Valencia, vol. 2, pp. 2177-2204.
— (2007): «La construcció d’un paisatge medieval irrigat: l’horta de la ciutat de València», en F. Sabaté (ed.): Natura i desenvolupament. El medi ambient a l’EdatMitjana, Lleida, Pagès Editors, pp. 191-220.
Kirchner, H. (1995): «Colonització d’un regne en la mar: la subversió feudal dels espais agraris andalusins a Mallorca», en Ph. Sénac (ed.): Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Age, Perpignan, pp. 279-316.
— (1997): La construcció de l’espaipagès aMayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Ba- lears.
— (2003): «Arqueologia colonial: espais andalusins i pobladors catalans, 1229-1300», en M. Barceló et al. (eds.): El feudalisme comptat i deba- tut. Formació i expansió del feudalisme català, Valencia-Barcelona, PUV, pp. 201-236.
— (2005): «Molins hidràulics a Mallorca i Eivissa», IVCongrés Internacional de Molinologia, Mallorca, 1-3 de mayo de 2003, vol. I, Palma de Mallorca, Consell de Mallorca, pp. 239-263.
— (2006): «Espais agraris en el terme del monestir de Sant Cugat del Vallès (s. x-xill)», Arqueologia medieval 2, pp. 22-35.
— (2009): «Original design, tribal management and modifications in Medieval hydraulic systems in the Balearic Islands (Spain)», World Archaeology: The archaeology of water 41/1, pp. 148-165.
KIRCHNER, h. y C. NAVARRO (1993): «Objetivos, método y práctica de la arqueología hidráulica», ArcheologiaMedievale xx, pp. 121-150.
— (1994): Arqueología y territorio Medieval 1, pp. 159-182.
Kirchner, H. (en prensa): «Watermills in the Balearic Islands during the Muslim period», VIIIth Ruralia International Conference: Processing, storage, distribution of food. Food in the Medieval Rural Environment, Murcia (7-12 de septiembre de 2009).
Kirchner, H, h., J. OLIVER y S. Vela (2002): Aigua prohibida. Arqueologia hidràulica del feudalisme a la Cerdanya. El Canal Reial de Puigcerdà, Be- llaterra.
Laliena, C. (1994): «Los regadíos medievales en Huesca. Agua y desarrollo social, siglos xii -xv », en C. Laliena (coord.): Agua y progreso social. Siete estudios sobre el regadío en Huesca, siglos xii-xx, Huesca, pp. 19-44.
— (2008): «Agua y progreso social en Aragón», en J. Ortega (dir.): Agua pasada. Regadíos en el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, Zaragoza, Exposición, pp. 53-84.
Lohrman, D. (2002): «Remarques sur les moulins médiévaux en Rhénanie», en M. Mousnier (ed.): Flaran. Moulins et meuniers dans les campagnes européennes (ixe-xviiie siècle), Toulouse, pp. 77-95.
MartÍ, R. (1988a): «Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluña», en M. Barceló et al. : Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo, Barcelona, Crítica, pp. 165-194.
— (1988b): «Les insulae medievals catalanes», Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana 44, pp. 111-123.
— (1991): «Les primeres transformacions de la ciutat medieval de Girona», Catalunya Romànica, vol. V, pp. 53-57.
Miquel, D. (1999): «Aproximació morfomètrica a la Riera de Sant Cugat
