a la situació actual del periodisme, cal destacar la concentració dels grups de comunicació en empreses d’abast estatal, sovint dirigides per empresaris que no pertanyen al sector. De vegades, alguns mitjans del mateix grup tenen línies editorials de diferents ideologies. La reconversió tecnològica que permet la difusió de notícies en plataformes diverses encara està ajustant-se i genera problemes, com ara la competència entre distintes plataformes del mateix grup i la sobrecàrrega de treball per als periodistes que han de redactar la mateixa notícia per a diferents espais.
Pel que fa a la valoració sobre la influència en l’opinió pública, l’opinió més generalitzada és el canvi en la prioritat de les notícies seleccionades per criteris econòmics i per l’impacte mediàtic. També és comú entre els periodistes la percepció del creixement del desprestigi del periodista com a formador d’opinió pública i la valoració negativa de la professió en general per part de la població, percepció que, com veurem, és avalada per les enquestes i els informes publicats sobre el tema.
L’empresa pública de radiotelevisió és criticada pel control governamental i la pèrdua d’autonomia dels treballadors. Una situació que, amb altres trets més lligats als interessos econòmics, es reprodueix en les empreses privades. El principal condicionament econòmic de les empreses privades és la publicitat, els anunciants arriben a exercir pressió sobre el tractament de les notícies que els afecten. La publicitat institucional funciona de la mateixa manera, tot condicionant decisions quant a criteris de selecció de les notícies institucionals. Destaca l’aportació d’alguns periodistes sobre les formes alternatives i no dependents directament dels ingressos dels anunciants.
Quant a l’opinió sobre l’estat actual del periodisme, mencionen la situació de caos tant per als empresaris com per als treballadors, produïda principalment per la baixada de la publicitat en la premsa escrita i per les noves funcions i tasques que han d’aprendre els periodistes, i que requereixen un temps d’adaptació necessari per a elaborar periodisme de qualitat i competitiu. Manifesten la necessària millora de la democràcia perquè les institucions públiques amb poder respecten la neutralitat dels mitjans. La posició de dominat respecte dels camps polític i econòmic és un altre tret característic i simptomàtic del periodisme actual.
La transició dels mitjans tradicionals als nous formats i canals de comunicació de la informació, pel pas de la comunicació analògica a la digital, es troba en un moment de difícil adaptació i introducció de temptatives innovadores que, juntament amb la crisi econòmica, reforça la percepció de situació caòtica i la dependència de les dades de l’audiència. La comunicació digital exigeix dues condicions: rapidesa i immediatesa, però aquestes no es poden assolir amb criteris de rigor professional i qualitat, si no van acompanyades de recursos humans i econòmics adequats.
Cal esmentar també la crítica, compartida per la majoria dels periodistes, a la manipulació i control governamental de la radiotelevisió pública valenciana, que incompleix totes les funcions d’un mitjà públic quant a transparència, rigor, qualitat, i defensa de la llengua i cultura autòctones.
També ressalta l’escassa cultura sindical, per la por a les conseqüències personals de les denúncies dels sindicats i per la tradició heretada de la independència del periodista. La majoria coincideixen en la crítica a les associacions de professionals per la no-transcendència de les seues accions i la manca de denúncia efectiva de la situació del periodisme al País Valencià, com ara la precarietat laboral del sector. Les últimes dades mostren que és una de les comunitats espanyoles que enregistren més desocupació dels professionals de la informació (Díaz Nosty, 2011; APM, 2010, 2012, 2013).3 Aquest augment de la precarietat repercuteix en un periodisme de baixa qualitat i també en el creixement del servilisme a l’empresa.
L’alta demanda dels estudis de periodisme ha produït un augment de matriculats i llicenciats en estudis de comunicació que no pot ser absorbit per les empreses, i ha generat una «bombolla acadèmica», segons explica Díaz Nosty (2011).4 Aquesta accessibilitat a joves llicenciats per part de les empreses ha propiciat l’augment de la contractació barata i inestable.
Els valors centrals del periodisme, com objectivitat i neutralitat, són ideals que s’intenten assolir amb l’ús responsable de les regles del periodisme (contrastació, verificació, claredat i pluralitat). El codi deontològic es respecta fins al límit dels condicionaments econòmics i polítics, assumits generalment pels periodistes sota afirmacions categòriques que fonamenten la defensa de la professió i constitueixen l’assimilació de les regles del joc i la cultura empresarial.
La principal autocrítica com a grup se centra en la manca d’unió alhora de defensar els seus interessos i denunciar les condicions laborals. També és manifesta l’assumpció del desprestigi del professional davant del ciutadà.
La funció social del periodisme ha passat d’exercir el contrapoder, com a ideal a seguir, a la idea que el periodisme és una confluència d’interessos empresarials, polítics i econòmics que, a més, no actua com a formador d’opinió pública i que ha abandonat pràcticament l’agenda social. Per tant, podem afirmar que la situació del camp periodístic, dominat per altres camps més poderosos, és de clar desavantatge, sobretot pel que fa al paper del periodista dins de la xarxa d’interessos. La situació és diferent per a les empreses independents i els projectes periodístics alternatius, que també pateixen temps d’adaptacions per la crisi econòmica.
La motivació principal per a exercir el periodisme és l’atracció per la professió i la cultura periodística, a continuació hi apareix l’interès per escriure, seguit per la influència de l’entorn familiar. La majoria dels professionals mostren satisfacció per la seua trajectòria i optimisme respecte al futur, el qual justifiquen per la necessitat democràtica del ciutadà de rebre informació.
Per finalitzar, aquest llibre es divideix en dues parts per a facilitar la lectura segons els interessos del lector. La primera part recull, principalment, el treball sobre les entrevistes, és a dir, l’anàlisi qualitativa de les opinions i arguments sobre el camp i els professionals, precedida per un capítol introductori que tracta resumidament el significat de les dades estructurals del sistema mediàtic i la perspectiva històrica des que se’n va iniciar el procés de formació. Completa el quadre de la situació actual una sèrie de reflexions sobre els principals eixos dels canvis de la societat de la informació respecte a l’organització social i política dels estats i les ciutats, perquè un estudi sobre el sistema comunicatiu de qualsevol territori ha d’incloure un marc general per a entendre com s’han esdevingut aquests canvis de paradigma en la comunicació. Entenem que l’anomenada «globalització de la informació» és inseparable de la globalització dels mercats financers i de l’evolució del concepte d’estat, i dins d’aquests, del model de convivència local. També s’hi tracta el canvi de model d’empresa periodística i les competències d’aquesta, perquè considerem que és una informació cabdal per a comprendre i contextualitzar l’anàlisi sobre les opinions, arguments i percepcions dels periodistes sobre el camp. Es complementa amb un resum de la recerca sobre el periodisme i els periodistes realitzada pels investigadors, associacions i òrgans col·legiats que pot ser d’utilitat per a tots els lectors, investigadors, periodistes i estudiants.
Aquesta part es clou amb una presentació de la teoria de la pràctica de Pierre Bourdieu sobre el camp periodístic i l’habitus dels periodistes per a tots aquells lectors que vulguen conèixer els fonaments teòrics que sustenten aquesta aportació.
A la segona part del llibre presentem les dades sobre l’estructura mediàtica del País Valencià per a la premsa, la ràdio, la televisió i Internet, que inclouen la comparativa amb les dades espanyoles i europees, amb taules i gràfics per a facilitar-ne la lectura.
Finalment, el llibre es tanca
