I mentre es consolida la presència i els contactes internacionals, el vell joc de pilota valenciana recupera a la seua terra espais perduts, reconquesta territoris deixats en l’oblit, la indiferència o el menyspreu. I vells trinquets es rehabiliten; i s’alcen noves canxes. Les competicions reglades salven totes les modalitats heretades de la història. I l’associacionisme s’instal·la en el futur en creure en el treball de les escoles. No hi haurà competició oficial ni modalitat que no exigisca la presència dels més menuts. Més de dos-cents clubs registrats en tants altres pobles valencians certifiquen que la pilota valenciana, aquella que lloava Sant Vicent Ferrer com a joc no pecaminós, aquella de la qual es va enamorar l’humanista Ludovico Vives, la mateixa que va descriure l’il·lustrat Francesc Amorós (primer espanyol que va elaborar un tractat de gimnàstica que inclou una completa descripció dels jocs de pilota, aquest joc popular i entranyable), està salvada.
Des del govern de la Generalitat s’aposta de manera decidida, sense complexos, apassionadament pel seu futur. I naix el decret del conseller Tarancón, natural de Borriana, enamorat del joc de Rovellet i cronista d’aquest esport durant la seua joventut, perquè tot col·legi de nova construcció dispose de les instal·lacions completes per a les diverses modalitats del joc de pilota: gairebé tres-cents centres escolars disposen d’aquestes instal·lacions, que juntament amb la presència de projectes d’innovació educatius que, de manera voluntària, animarà els professors a incloure aquest esport en les seues programacions. I sorgirà el majestuós projecte de la Ciutat de la Pilota, emblema mundial d’aquest esport. Juliet, figura de llegenda, símbol de les essències populars i democràtiques d’aquest esport, «home de poble, tot un home», posarà la primera pedra en presència del president de la Generalitat. Una Ciutat que alberga instal·lacions per a totes les modalitats valencianes i per a aquelles que s’han adoptat com a pròpies en aquest procés d’impregnació que ha suposat el recorregut per la geografia mundial. La Ciutat, inaugurada amb el Campionat d’Europa de València 2010, simbolitza, com a realitat de futur, el respecte cap a la història acumulada entre tantes gents diverses de cultures diverses en regions diverses.
Unir en la diversitat, el lema de la CIJB. Una Confederació que decideix en l’Assemblea d’Ibarra (Equador), al novembre de 2008, atorgar a València la seu permanent de la institució. És el reconeixement al treball, a l’esforç acumulat. És el reconeixement de l’aposta de la Generalitat que presideix Francisco Camps, per declarar aquest esport Bé d’Interés Cultural. És també el reconeixement d’un poble que té com a dirigents enamorats d’aquest esport, sorgits de pobles d’una gran història, com el cas del conseller Serafín Castellano, natural de Benissanó, «el conseller pilotari». I és el reconeixement d’un poble que aposta amb la seua televisió pública per la innovació tecnològica que permeta difondre a l’univers sencer la bellesa de les modalitats pròpies. És el premi a tot el que un poble és capaç d’aconseguir quan s’engega per respectar la seua identitat, la seua llengua i la seua cultura, i quan obri les finestres per a conèixer i deixar-se conèixer, per a estimar i deixar-se estimar.
5. Confédération Internationale des Jeux de Balle (CIJB): vint nacions unides per un ideal
El lema d’«Unir en la Diversitat» atrau els jocs autòctons americans o europeus. La Confederació Internacional respectarà en cada competició internacional la presència d’una modalitat autòctona, la del país organitzador, al mateix nivell oficial i de puntuació que les modalitats aprovades per tots, en un procés creatiu en el qual cada federació ha aportat una idea de canxa, un tipus de pilota. La pilota, entesa a cada país, a cada regió i, fins i tot, a cada comarca com un joc propi, diferenciat, es compromet a unir forces amb altres jocs de pilota semblants i créixer junts. És un camí en construcció amb una finalitat última: recuperar la dignitat de les manifestacions ludicoculturals entorn el joc de pilota de cada regió, internacionalitzar-les, reglamentar-les, institucionalitzar-les. Procés democràtic, de superació. A la llunyania, qui sap si recuperar la presència en unes Olimpíades.
Traslladar el vell joc de la feninde grega a la modernitat de les Olimpíades del segle XXI. I en aquest procés, saber combinar l’essència cultural d’aquesta manifestació amb la necessitat d’adaptació a les noves aportacions de la imatge televisada. Ací està l’esforç de la Televisió Valenciana, recolzant aquesta renovació. Ací està l’exemple de l’última gran competició continental: Europilota, amb la seua imatge d’esport de hui. Més de vint nacions d’Europa, Amèrica, Àsia i Oceania ja estan involucrades en la idea, vertebrades a través de la CIJB. I tot impulsat i sentint-nos, per tant, legítimament orgullosos des del fòrum valencià.
El Campionat Europilota 2010 que es va disputar a terres valencianes va suposar un autèntic èxit organitzatiu, de públic i esportiu.
Bibliografia
Agulló Albuixech, Recaredo; Agulló Calatayud, Víctor (2009). El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909. Valencia: Diputació; Federació de Pilota Valenciana.
Conca Pavía, Manolo; Garcia Frasquet, Gabriel; Gimeno Salom, Toni; Llopis Bauset, Frederic; Naya Nogueroles, Jordi; Pérez Bernabeu, Vicent (2003). La pilota valenciana: unitat didàctica. Valencia: Conselleria de Cultura i Educació.
Conca Pavia, Manolo; Pérez Bernabeu, Vicent. “La pilota valenciana, el nostre esport”. Dins Villamón Herrera, Miguel (dir.) (1999). Formación de los Maestros especialistas en Educación Física. Valencia: Conselleria de cultura i Educació.
Gómez Bayarri, Josep Vicent (2004). El juego de la pelota valenciana en tiempos de Juan Luis Vives. Sèrie Històrica: Acadèmia de Cultura Valenciana, Aula de Humanitats i Ciències [(26):135-158].
Iñúrria Montero, Víctor (1994). “El relleu sepulcral. El joc de pilota i la feninde. Origen dels jocs a llargues”. Dins I Congrés Mundial de Pilota a mà: Valencia 2, 3 y 4 de junio de 1994.
López i Muñoz, Aureli (2004). La pilota valenciana: deport, cultura i llengua del nostre poble. València: Real Acadèmia de Cultura Valenciana, D.L.
Mollà Orts, Toni. El Genovés (1994). Valencia: Tàndem.
Pérez Bernabeu, Vicent; Conca Pavia, Manolo (1999). “Joc popular i tradicional valencià: la pilota valenciana”. Dins Villamón Herrera, Miguel (coord.): Formación de los maestros especialistas en Educación Física. València: Generalitat Valenciana, Direcció General d’Ordenació, Innovació Educativa i Política Lingüística.
Soldado Hernández, Alberto (1998). El joc de pilota: Historia de un deporte valenciano, València, Publitrade, D.L.
Soldado Hernández, Alberto (1994). «Por un futuro en común», dins I Congrés Mundial de Pilota a mà: València 2, 3 i 4 de juny de 1994.
1. Periodista i escriptor, Levante-EMV.
El joc de pilota en el cor d’Europa
Víctor Agulló Calatayud1
La Grand Place de Brussel·les és un d’aqueixos llocs que atrapa el viatger per la seua rara bellesa. És ací on batega el cor de la ciutat. És tracta d’un indret pensat per als vianants, i és tracta sens dubte del primer lloc que visita el rodamón. La plaça està coronada per una imponent torre de 96 metres, obra de
