que es vull que siga el món de la pilota i tot el que l’envolta, es fonamental per a determinar què s’ha de projectar cap al futur.
Eugènia Ros reivindica la importància de conèixer la pilota per a valorar-la, respectar-la i conservar-la. En aquest sentit, exposa alguns dels valors humans del joc de pilota, com són el contacte directe i la cavallerositat entre els jugadors, companys i rivals, i el contacte directe entre els jugadors i el públic, rememorant el paper igualment important tant dels pilotaris més emblemàtics i representatius com dels aficionats que han fet un impagable esforç per tal d’involucrar a la gent jove, i per tal de donar a conèixer i recuperar la pràctica del joc als seus pobles.
Ricard Sentandreu Sebastian analitza la realitat social de la pilota reflexionant sobre els principals factors que dificulten la seua normalització com a esport, entre els quals destaca el seu desconeixement, l’absència en molts casos dels programes educatius i la manca d’instal·lacions apropiades per a la seua pràctica, aspecte derivat d’una insensibilitat i manca de suport institucional.
En el bloc 10, Mirades creuades, tenim dues experiències singulars que ens parlen, en el cas de la contribució d’Antonio González Pastelero, de la percepció i vinculació amb la pilota d’un valencià allunyat del territori i de les dificultats tant per a practicar el joc com per a seguir-lo com a espectador. I en el cas de la contribució d’África Villanueva Félez, ens aporta un testimoni de la pilota com a mecanisme d´integració social i cultural d’una andalusa assentada en les terres valencianes.
També la pilota valenciana apareix vinculada amb el món cultural, creatiu o de ficció a través de poesies o relats literaris, obres teatrals, sèries de televisió o pellícules. Un evocador text obra de l’escriptor i enamorat de la pilota i del Camp de Morvedre, en Víctor Durbà i Cardo, deixa constància en el present llibre d’aquesta vinculació literària de la pilota valenciana.
Finalment, tanquen l’extensa aproximació ací presentada a la pràctica del joc de pilota valenciana, diferents visions del joc des de l’altre reducte geogràfic de la pràctica del joc a la Península, el País Basc o Euskal Herria. La pràctica de la Pilota Basca, molt més arrelada i amb una gran vitalitat ha de convertir-se en el veritable espill en el que es mire la pilota valenciana. En el bloc La pilota valenciana vista des del País Basc, l’erudit Tiburcio Arraztoa analitza les relacions entre la Pilota Valenciana i la Pilota Basca que té en la seua modalitat de bote-luzea —que es practica amb la mà nua fonamentalment en alguns indrets d’Iparralde i a les valls de Baztan i Malerreka a Navarra— el seu equivalent en la modalitat de pilota valenciana de les llargues.
El periodista José María Otermin per la seua banda lamenta que els mitjans de comunicació tant del País Basc com del País Valencià no presten una major atenció a llurs modalitats de pilota i destaca la gran partida que va tindre lloc el 1987 a l’Eder Jai de Benidorm que va enfrontar a Martinikorena front a El Genovés, l’únic pilotari que va ser capaç d’omplir aquell recinte hui tristament desaparegut.
En darrera instància, Oidui Usabiaga Arruabarrena i Daniel Martos García en la seua contribució reflexionen al voltant del procés d’esportivització o estandardització dels jocs de pilota, tant en el cas basc com valencià, procés que pot comportar tant aspectes positius, com ara facilitar la seua presència als mitjans de comunicació o la seua implantació a l’àmbit educatiu, com negatius, ja que aquest procés pot comportar una pèrdua de la diversitat amb la desaparició d’algunes modalitats o d’alguns elements identitaris com els desafiaments.
La pilota valenciana, un esport amb una enorme riquesa motriu i cultural així com moltes potencialitats i capacitats pròpies per explotar (Arxiu FPV).
Reflexions de futur
Una obra com la que el lector té en aquests moments a les seues mans resulta molt important tant per al públic general com per a la població escolar, atés que la divulgació dels nostres esports pot contribuir a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Pensem que els valencians tenim la sort i la riquesa de comptar amb dues llengües, així com de disposar d’unes pràctiques lúdiques i esportives pròpies que hem de valorar com pertoca i de reivindicar, ja que no són ni millors ni pitjors que les d’altres llocs. Així mateix, el coneixement entre l’alumnat, com també entre els mateixos practicants dels nostres esports pot contribuir a mantenir i a recuperar, entre altres aspectes, l’enorme riquesa lèxica de termes, expressions i frases fetes en valencià, sense oblidar-nos de l’onomàstica o la toponímia, fidel reflex de la seua forta implantació social al llarg dels segles.
Als coordinadors d’aquesta obra ens agradaria acabar amb la felicitació al vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València per la iniciativa de publicar i acostar al gran públic les darreres tendències i les perspectives de futur del nostre esport. Tant de bo en un futur es puga treballar de manera coordinada amb institucions com per exemple la Federació de Pilota Valenciana per tal de col·laborar amb nous projectes de cara al futur. Els documents que aportem a continuació pretenen precisament fomentar les idees i el debat sobre alguns dels reptes més importants que afronta la pilota valenciana en la societat del segle xxi.
Partida de raspall al carrer a Bicorp (Arxiu FPV).
1. Universitat de València.
La pilota al món: unir en la diversitat
Alberto Soldado1
1. Introducció
L’esfera és un dels elements de joc més utilitzat pels éssers humans des de les primeres civilitzacions. Els egipcis practicaren jocs de pilota a mà, els grecs tingueren els seus, de la mateixa manera que els romans. Practicaren jocs de pilota les civilitzacions precolombines i hi ha vestigis d’aquest entreteniment en diferents llocs dels diversos continents.
Posats a teoritzar sobre la història del joc de pilota, haurem de preguntar-nos a quin joc de pilota ens referim, perquè encara que delimitàrem l’estudi als jocs practicats amb la mà, és evident que aquest esport s’entén de maneres diferents segons les regions i els continents, i fins i tot segons comarques. Segurament és la conseqüència de no haver afrontat a temps el procés de modernització que suposà, a mitjan segle xix i, especialment, a principis del xx, l’aparició d’associacions i l’elaboració de reglaments competitius, un temps de transició entre el concepte de joc i el d’esport, entre allò lúdic i allò reglat, i entre allò popular i allò professional.
Tot i que la pilota a mà era el joc més popular i practicat en moltes regions europees i americanes, no fou capaç d’articular els mecanismes que permeteren unificar criteris, reglaments i associacions. Prevalgué l’esperit d’allò autòcton sobre allò universal, d’allò particular sobre allò general. Aquesta és la seua essència. I sobre la seua essència es construeix la seua història.
2. Esport olímpic
París organitza els peculiars Jocs Olímpics de 1900. Trobem en la seua programació dos tipus de jocs de pilota: la longue paume, antecessor del tenis, jugat amb raqueta en un parc a l’aire lliure, i la pilota basca, a cesta i a mà. En les Olimpíades de Londres de 1908 apareix com a esport el Jeu de Paume, jugat en canxa tancada i amb
