Espasa de términos deportivos (2003).
L’enumeració realitzada es tracta, en qualsevol cas, d’una selecció arbitrària, ja que tots i cadascun dels 181 treballs i els publicats amb posterioritat tenen el seu valor i la seua importància i, al remat, contribueixen, en tant que publicacions escrites amb rigor científic, a l’avanç del coneixement sobre la pilota.
3. Investigadors, idioma i temes d’investigació
Vora 200 autors han publicat treballs sobre pilota valenciana. És interessant destacar les activitats professionals dels principals estudiosos del món de la pilota, que són, per aquest ordre, professors d’educació secundària, periodistes, investigadors de l’Institut de Biomecànica de València, mestres d’escola i professors universitaris d’educació física. Altres professions, ja més puntuals, són la d’arquitecte, la de coordinador local d’esports, la d’escultor, la de rector i la de sociòleg. Per tant, trobem que l’àmbit educatiu no universitari i el periodisme són els dos sectors que més estan impulsant el coneixement sobre el joc de pilota, aspecte que cal valorar molt positivament, ja que garanteix, en el primer dels casos, la inculcació de l’interès als xiquets i estudiants que representen el futur de la pràctica d’aquest joc i, en el segon cas, afavoreix la divulgació social d’aquest esport a través dels mitjans de comunicació, un aspecte també essencial.
El valencià té una presència molt significativa en la investigació sobre la pilota valenciana, amb un 71% de documents en el citat estudi, enfront del 27% del castellà i el 2% d’altres idiomes (com ara l’èuscar o l’anglès). Per tant, hom pot afirmar que la pilota és l’esport del valencià i que el valencià té en la pilota un vehicle de difusió del seu ús fonamental.
Entre els temes objecte d’estudi destaquen molts treballs que aborden els orígens històrics, la situació actual del joc de pilota i la seua projecció de futur, així com també les modalitats, regles i espais físics on es desenvolupa el joc i el vocabulari. La relació amb l’àmbit educatiu i els valors que aporten de cara a l’educació física, el desenvolupament pedagògic, els estudis socials i sociològics, els estudis d’aspectes biomecànics i psicomotrius i les lesions pròpies del joc estan presents en la investigació.
4. Conclusions i polítiques per a afavorir i consolidar l’interès acadèmic sobre la pilota
La principal conclusió que es pot extraure de tot el que s’ha comentat és que la pilota valenciana aporta valors culturals, d’identitat, històrics, lingüístics, de salut i benestar, formatius, de convivència i, a més, és una activitat que té unes particularitats, estudiades per la biomecànica, que no són comparables amb cap altra activitat.
Algunes actuacions que poden afavorir la consolidació i l’interès acadèmic pel joc de pilota podrien ser:
a) Impulsar la integració del joc de pilota a l’àmbit educatiu a tots els nivells
L’educació primària i la secundària són els períodes vitals fonamentals en el quals es creen els hàbits i els comportaments que marquen la vida adulta. Qui haja practicat el joc de pilota a l’escola i/o a l’institut probablement el seguirà practicant tota la seua vida de forma activa com a jugador o passiva com a espectador. I en el cas d’alumnes que accedeixen a la universitat, poden sentir, en major mesura, l’atracció de fer estudis, recerques o inclús la seua tesi sobre qualsevol aspecte del joc de pilota.
b) Consolidar la celebració de congressos i reunions científiques, jornades de debat, difusió de publicacions, etc.
Potenciar accions com congressos i reunions científiques, jornades de debat i difusió de publicacions on la paraula és la protagonista, és una de les millors maneres de difondre la cultura i la investigació sobre la pilota. En aquest sentit, és important, pel que fa als organitzadors d’aquests esdeveniments, que tinguem present que vivim en una societat marcada per l’escriptura enfront de l’oralitat, és a dir, el coneixement acumulat que es difon en les societats futures és bàsicament escrit i, per tant, deixar constància per mitjà d’actes de congressos o d’altres publicacions de les accions que hem fet és fonamental per al futur, i també és una forma de reconeixement i un estímul per als participants en aquests esdeveniments.
c) Crear una publicació de caràcter científic per a difondre els estudis del joc de pilota
La creació d’una revista científica monogràfica sobre la pilota, que com a joc i pràctica esportiva universal de segur atrauria gran quantitat de continguts diversos i universals, potser siga una de les millors formes d’estimular la generació així com la difusió del coneixement sobre la pilota. Possibilitar que tot aquell que tinga alguna cosa a dir al voltant del joc de pilota puga fer-ho en un canal específic, amb independència que tinga altres canals de difusió en revistes d’esports, afavoriria, en primer lloc, que puga expressar·se en valencià i seria un estímul per a la difusió en la llengua pròpia de la pilota, i en segon lloc, afavoriria la creació o bé una major cohesió d’una comunitat d’autors i lectors interessada en aquests temes.
d) Prendre iniciatives per a difondre el corpus de coneixement existent
Algunes d’aquestes iniciatives de difusió del corpus de coneixement existent poden ser afavorir i millorar la presència en Internet de la pilota valenciana; elaborar una bibliografia o guia bibliogràfica sobre el joc de pilota, o establir relacions de cooperació i intercanvi mutu d’idees amb altres territoris on es practiquen jocs de pilota.
Partida a llargues en la localitat de Siete Aguas (la Foia de Bunyol). Aquesta foto datada de 1894 està considerada com una de les més antigues del nostre esport (Miguel Crespo·Federico Fuertes Banacloig).
Bibliografia
Agulló Albuixech, Recaredo (2003). Diccionario Espasa: términos deportivos. Madrid: Espasa·Calpe.
Agulló Albuixech, Recaredo; Agulló Calatayud, Víctor (2009). El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909 Valencia: Diputació; Federació de Pilota Valenciana.
Almela i Vives, Francesc (1960). El juego de pelota en Valencia Tiratge a part de la revista Valencia Atracción.] València: Societat Valenciana Foment del Turisme.
Cela Trulock, Jorge (1973). Joc de pilota. Pelota valenciana Madrid: Instituto Nacional de Educación Física.
Cerdà Arroyo, Paco; Mascarell Garcia, Purificació (2009). La revolució va de bo. La modernització de la pilota valenciana. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.
Conca Pavía, Manolo; Garcia Frasquet, Gabriel; Gimeno Salom, Toni; Llopis Bauset, Frederic; Naya Nogueroles, Jordi; Pérez Bernabeu, Vicent (2003). La pilota valenciana: unitat didàctica Valencia: Conselleria de Cultura i Educació.
Gallach Lazcorreta, Juan Ignacio (1977). El juego de la pelota valenciana en la calle. [Tesina llegida a l’Instituto Nacional de Educación Física y Deportes.] Madrid: l’ autor.
Gallach Lazcorreta, Juan Ignacio (1990). Pasado y presente de la pelota valenciana. [Tesi doctoral.] Granada: Universidad de Granada.
Garcia frasquet, Gabriel; Llopis Bauset, Frederic (1991). Vocabulari del joc de pilota. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, D.L.
Giner,
