de la major part de les terres del poble obtenir un decret del Parlament que obligava la resta de propietaris a acceptar el tancament i la redistribució de terres. Aquesta redistribució tenia la finalitat d’obtenir explotacions compactes i incloïa també les terres comunals, que eren repartides en proporció a la propietat de cadascú, fent així encara més grans les diferències en l’estructura de la propietat.
L’enclosure parlamentària era cara (com a mínim s’havien de tancar les terres i construir nous camins) i conflictiva (hi havia interessos contraposats i suspicàcies sobre si les terres rebudes eren de la mateixa qualitat que les tingudes abans); això explica que no es produís ni ràpidament ni de forma contínua: el tancament tendia a plantejar-se quan es preveia que la inversió necessària seria més rendible que les formes alternatives d’inversió del capital. Per tant, es pot dir que hi ha una relació directa entre el procés d’enclosure i el preu dels productes agraris i inversa respecte a la taxa d’interès corrent.
El tancament de terres facilitava la introducció de les innovacions que el propietari considerés oportunes i significa més seguretat en la inversió de capital, en el sentit que els beneficis no es veurien reduïts per raons alienes al mercat. Permetia, per exemple, organitzar lliurement els conreus o mantenir un ramat més sa, ja que no quedava exposat a possibles contagis per part d’animals tinguts sense prou cura, pràctiques que no eren possibles en una agricultura tradicional d’open field. Així s’obtenia a la vegada la màxima eficiència agrària i el màxim benefici pels propietaris. En canvi, el procés d’enclosure perjudicava gran part de la pagesia: l’arrendament familiar va desaparèixer pràcticament, molts petits propietaris van acabar venent o perdent les seves terres perquè no podien afrontar els costos del tancament (que d’altra banda eren proporcionalment més elevats en una finca petita que en una finca gran) i en especial perquè les seves explotacions eren inviables sense el recurs als comunals, dels quals obtenien pastures i llenya. Altres petits propietaris es van poder mantenir, si bé en una situació social degradada, combinant els jornals que oferien les grans explotacions amb el conreu de la terra pròpia, que gràcies a la introducció de la patata permetia assegurar en gran part l’alimentació de la família.
Les transformacions agràries van provocar un fort increment de la producció per l’augment de la superfície cultivada, amb la posada en conreu de part dels comunals i la disminució del guaret gràcies a la introducció de rotacions de conreus més llargues, i per la millora dels rendiments mitjans. Si el creixement va ser obra principalment de les innovacions tècniques (Allen, 1992) o del procés d’enclosure (Overton i Campbell, 1991) és difícil de discernir. En tot cas, la conjunció dels dos processos va portar l’agricultura anglesa a ser la més avançada de l’època i la comercialització de productes agraris va ser un factor de primera magnitud per a la transformació de l’economia britànica en una plena economia de mercat: cal tenir present que excedent agrari i economia de mercat són dues condicions bàsiques per a l’adveniment de la Revolució Industrial (Van Zanden, 2009).
Naturalment, les millores en l’agricultura no es poden deslligar dels canvis en el conjunt de l’economia, i en especial dels canvis en el comerç i la vida urbana, que són objecte del capítol següent.
Bibliografia
Bàsica
ALLEN, R. C. (2004): Revolución en los campos. La reinterpretación de la revolución agrícola inglesa, Saragossa.
BARDET, J. P. i J. DUPAQUIER (eds.) (2001): Historia de las poblaciones de Europa, vol. I, De los orígenes a las premisas de la revolución demográfica, Madrid.
EPSTEIN, S. (2009): Libertad y crecimiento: el desarrollo de los estados y los mercados en Europa, 1300-1750, València.
MALANIMA, P. (1997): Economia preindustriale: mille anni dal IX al XVIII secolo, Milà.
PERSSON, K. G. (1988): Pre-industrial Economic Growth. Social Organization and Technological Progress in Europe, Oxford.
ZANDEN, J. VAN (2009): The Long Road to the Industrial Revolution. The European Economy in a Global Perspective, 1000-1800, Leiden-Boston.
Complementària
ALLEN, R. C. (1992): Enclosure and the Yeoman, Oxford.
–(2000): «Economic Structure and Agricultural Productivity in Europe, 1300-1800», European Review of Economic History, 3.
BIRABEN, J. N. (1979): «Essai sur l’évolution du nombre des hommes», Population, XXXIV, 1.
BOIS, G. (1976): Crise du féodalisme. Economie rurale et démographie en Normandie Orientale du début du 14e siècle au milieu du 16e siècle, París.
– (1988): La crisi del feudalisme a Europa a la fi de l’Edat Mitjana, Barcelona.
BOSERUP, E. (1967): Las condiciones del desarrollo en la agricultura. La economía del cambio agrario bajo la presión demográfica, Madrid.
CLARK, G. (2001): «Common rights in land in England, 1475-1839», The Journal of Economic History, LXI.
COHEN, M. N. (1987): La crisis alimentaria de la prehistoria, Madrid.
KRIEDTE, P. (1982): Feudalismo tardío y capital mercantil, Barcelona.
LIVI-BACCI, M. (1990): Historia mínima de la población mundial, Barcelona. MCCLOSKEY, D. N. (1975): «The Economics of Enclosure: A Market Analysis», dinsW. N. PARKER i E. L. Jones (eds.): European Peasants and their Markets. Essays in Agrarian Economic History, Princeton.
NADAL, J. (1992): «La evolución demográfica europea (siglos XVI-XX)», dins J. NADAL: Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica, Barcelona.
– (1996): La población española (siglos XVI a XX), Barcelona.
OVERTON, M. (1996): Agricultural Revolution in England. The Transformation of the Agrarian Economy, 1500-1850, Cambridge.
OVERTON, M., i B. CAMPBELL (1991): «Productivity Change in European Agricultural Development», dins B. CAMPBELL i M. OVERTON: Land, Labor and Livestock. Historical Studies in European Agricultural Productivity, Manchester.
TITS-DIEUAIDE, M. J. (1984): «Les campagnes flamandes du xiiie siècle, ou le succès d’une agriculture traditionnelle», Annales. ESC, 39, 3.
WRIGLEY, E. A. (1985): Historia y población. Introducción a la demografía histórica, Barcelona.
– (2006): «The Transition to an Advanced Organic Economy: Half a Millenium of English Agriculture», Economic History Review, LIX, 3.
2. L’economia urbana preindustrial
Les economies preindustrials eren societats eminentment rurals, però mantenien també una activitat secundària i terciària radicada principalment a les ciutats, les quals demostraran a la llarga una gran capacitat per a impulsar un creixement global que donarà avantatge a l’Europa occidental respecte a la resta del món.
A Europa, la implantació del feudalisme va ser paral·lela a la recuperació de la vida urbana, que havia decaigut molt, i fins i tot havia desaparegut de grans espais com a conseqüència de l’ensorrament de l’Imperi romà i de la llarga sèrie d’invasions posteriors (dels bàrbars als magiars i els víkings, passant pels àrabs).
