De la il·lusió al desencís. Carles Xavier Senso Vila

      Redacció de Valencia Semanal, d’esquerra a dreta: Rosa Solbes, Miguel Ángel Villena, Pilar López, Milagros Julve, Rafa Ventura-Melià, Emilia Bolinches, Paqui Llorens, Quica Sena i Toni Paricio.

      Quant al repartiment inicial de les accions, s’observen diferències entre la documentació oficial de la societat i l’escriptura de constitució d’aquesta davant del notari, ja que, per exemple, Amparo Escrivá Costa, segons la segona, concentrava 25 accions per raó de 250.000 pessetes, mentre que la documentació de Puvasa en recull solament 13. En el cas de Francisco Carrasco, segons el notari en tenia 20 i a la documentació en consten 23, mentre que Ernest Sena apareix amb 30 a la constitució de la societat i amb 35 als papers interns de Puvasa. Són alguns exemples. La situació d’incertesa i desconfiança sobre la capacitat financera dels mitjans de comunicació féu que en les setmanes prèvies al llançament de la revista valencianista (exactament el 19 de novembre de 1977), Paco Carrasco, Ernest Sena, José Greus i Pedro Soler signaren un aval de 5.000.000 de pessetes destinat a Juan Gabriel Cort Climent-Vila per a assegurar que sufragarien a títol personal les possibles despeses acumulades per l’empresa Puvasa en l’edició de VS, donat que Cort Climent-Vila era el responsable de la impremta Foco-Berthe SL encarregada de la creació del setmanari. Amb tot, la presidència de Puvasa requeia en Pedro Soler, amb José Greus com a secretari, Ernest Sena com a conseller-delegat i Ángel Carrasco, José Miguel Castaño, Eugeni Senent i Ricardo Martí com a vocals, amb una duració dels seus càrrecs (segons la previsió inicial) de cinc anys.

      Des del primer moment apareixen desviacions respecte al projecte econòmic inicial, que tenien previst vendre 15.000 exemplars setmanalment. Dels 11.500 exemplars de la tirada de març de 1978 (sols quatre mesos després de començar la iniciativa periodística), es produïa una devolució del 20%. Pel que fa a la publicitat, es projectava ingressar 99.000 pessetes al mes, de les quals se n’aconseguien un 65% en la mateixa data. La idea inicial era publicar 44 pàgines i se’n publicaven 52 per número, i les despeses en pagaments al personal es veieren incrementades en un 20%, bàsicament pel que feia al capítol de col·laboradors. Sols en l’apartat d’impremta es reduïren les despeses plantejades inicialment, amb un balanç final negatiu (entre despeses i ingressos) d’uns 8.500.000 de pessetes. Segons els responsables de la secció financera, la situació es donava per la forta competència existent en el mercat, l’escàs nivell de coneixement de la publicació entre la població, el baix índex de lectura del País Valencià i l’encasellament del mitjà com a catalanista. Pel que feia a la publicitat, s’analitzava com a responsable la crisi econòmica general, l’actitud de l’empresariat valencià –poc inclinada a aquest tipus de projectes, segons considerava VS–, l’actitud de les agències de publicitat –que infravaloraven les possibilitats del mitjà– i el rebuig provocat per experiències anteriors, sols en part comparables a VS.