La biblioteca del senyor de Guardamar estava conformada per un total de 59 títols i 65 volums. Hi havia més d’un exemplar d’un mateix títol o diversos volums pertanyents a una mateixa obra. En concret, existien tres exemplars de l’obra Efemèrides des de l’any mil sis-cents trenta-set... i també tres exemplars del llibre Generabilis et admirabilis metodes ad omnes... Per últim, del llibre Exercicio de perfección y virtudes christianes es registrava el volum primer i el tercer. Durant l’inventari, l’escrivà va anotar de manera sistemàtica els títols dels llibres i només, en alguns casos, va consignar l’autoria. De vegades, el títol que apuntava era una traducció feta a corre-cuita de llatí original o un resum d’aquest si era molt llarg. Al costat del títol de cada llibre, apareixien dades referents a les característiques físiques del volum: si era en quart o en quartilla, si tenia unes cobertes especials que destacaven o si, per exemple, era manuscrit o imprés. Segons la classificació realitzada per Víctor Infantes per a les biblioteques del segle XVI i XVII, ens trobaríem davant d’una biblioteca professional, és a dir, aquella lligada a l’ocupació del seu propietari i que oscil·lava entre els 15 i els 60 títols.21
Pel que fa a la temàtica dels llibres, els gustos d’aquest generós valencià eren bastant diversos encara que s’endevinen algunes preferències. No ens trobem davant la biblioteca d’un erudit sinó davant la biblioteca d’un cavaller que necessita, d’una banda, millorar la seua activitat professional amb diferents manuals i repertoris i, d’altra banda, omplir les hores d’esplai amb la lectura de llibres que eren del seu gust. De fet, sembla una biblioteca especialitzada en el camp de l’astrologia i de les matemàtiques i, en segon terme, una biblioteca tècnica.
La identificació bibliogràfica dels llibres i del seu contingut s’ha realitzat a partir, principalment, dels catàlegs digitals existents a la xarxa, com ara el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español, el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic Català i el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic Valencià. L’estructura de la biblioteca, pel que fa al camps temàtics, i seguint els criteris dels catàlegs esmentats era:
TAULA I
La biblioteca d’Enric de Miranda, 1668
| Filosofia, ciències i arts aplicades | Títols | Volums |
| Ciències | 1 | 1 |
| Aritmètica i matemàtiques | 5 | 5 |
| Geografia | 1 | 1 |
| Astrologia, astronomia i cosmografia | 18 | 21 |
| Agricultura | 1 | 1 |
| Filosofia | 1 | 3 |
| Arts aplicades | 7 | 7 |
| Altres | 3 | 3 |
| Total | 37 | 42 |
| Religió i teologia | Títols | Volums |
| Litúrgia | 1 | 1 |
| Espiritualitat i devoció | 3 | 4 |
| Sermons | 1 | 1 |
| Hagiografies | 2 | 2 |
| Doctrina | 1 | 1 |
| Total | 8 | 9 |
| Història | Títols | Volums |
| Història civil | 6 | 6 |
| Biografia | 1 | 1 |
| Total | 7 | 7 |
| Literatura i gramàtica | Títols | Volums |
| Diccionaris i gramàtiques | 1 | 1 |
| Clàssics grecollatins | 1 | 1 |
| Total | 2 | 2 |
| Política i dret | Títols | Volums |
| Política | 2 | 2 |
| No identificats | Títols | Volums |
| 3 | 3 |
Si analitzem el repertori bibliogràfic per fons temàtics, el més important era el relacionat amb les disciplines científiques, un grup que representava aproximadament el 39% del total amb 42 volums. Destacava en aquest conjunt Euclidia Elementorum, una obra que apareixia en el temari oficial de l’assignatura d’aritmètica i geografia de la Càtedra de Matemàtiques de la Universitat de València. Segons l’historiador F. Mayordomo, els fills dels mercaders valencians més notables cursaven els estudis de batxiller en Arts i aprenien els fonaments de l’aritmètica en aquesta càtedra.22 Un altre llibre de referència en les universitats de l’època i que estava present en la biblioteca era Aritmética práctica y especulativa de Pérez de Moya, considerat un text bàsic d’àlgebra i aritmètica mercantil. A més a més, hi figurava un altre autor clàssic com era Joan Antonio Maginio Patavinio. També es registrava en el recompte un autor fonamental en el camp de la física com era Nicolo Tartaglia amb la seua obra La noua scientia. Per últim, abundaven les obres de cosmografia, els almanacs i les efemèrides, textos destinats a descriure les característiques dels cels i els astres per tal d’aventurar vaticinis.
Relacionats amb l’ofici de prestamista, home de negocis, tresorer de la Batllia i mostassaf de la ciutat de València, Enric havia adquirit llibres tècnics de comptabilitat, de comerç, de mesures, de navegació, d’agricultura i d’idiomes (francès i italià). Destaquen un Llibre de regles de contar, Almotasssen o Fiel de la medida y peso de pan, vino y otras mercaderias o el Formulari de Terrasa, una obra, aquesta última, en què es descriuen els instruments jurídics més comuns així com la manera de fer testaments. També, en aquesta línia temàtica, l’obra Julbi artis notaris. Aquest subfons comptava amb un total de 10 títols.
El segon bloc en importància era el que reunia les obres de caràcter religiós. En total s’hi inventariaren huit títols que representaven el 15,51% del total. La majoria d’aquests corresponien a obres de devoció popular encara que també hi havia algun llibre relacionat amb l’ensenyament de la doctrina cristiana com, per exemple, un catecisme; o els conduents a dur una vida de moral irreprotxable. Alguns títols eren l’Ofici parvo de Nostra Senyora, Exercicio de perfecciones y virtudes cristianes, Theórica de las tres vías de la vida espirituales i Trabaxos de Jesús. La biblioteca contenia dos hagiografies: la vida del beat Pasqual Baylón i l’obra Margaritas preciosas de la Iglesia. Aquests llibres podien pertànyer o correspondre al gustos lectors de Maria Assuey. Així, la Vida del beato fray Pascual Baylon, editada a València l’any 1655, figurava en l’inventari d’una col·lecció de llibres de la noble valenciana Laura de Alagón y Cardona.23 Segons els estudis publicats, les lectures preferides de les dones, des del segle XVI fins a finals del segle XVIII, eren els llibres de mística i devoció, les obres espirituals, les vides de sants i els tractats sobre els atributs marians.24. Pel que fa a la secció d’història, la biblioteca albergava 7 títols entre els quals el conegut Defencio fidei del valencià Jaume Bleda,25 sobre l’expulsió dels moriscos valencians, o Cinco libros de la Historia de Portugal y conquista de las Islas Açores..., obra que també estava en la biblioteca del dietarista català Jeroni Pujades,26 a l’igual que un altre llibre, el Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscenda sobre el filòsof Ramon Llull.
Els llibres relacionats amb la milícia i la guerra, un total de 7, devien per tànyer al pare del propietari, el mestre de camp Francesc de Miranda. Es tractava de títols molts coneguts com Cuerpo enfermo de la milicia española, Tratado de la cavalleria de la Gineta, La Guerra de los Estados Baxos o Discursos del capitán Christóbal de Lechugas. La data de publicació d’aquestes obres coincideix amb el període vital de Francesc de Miranda. En concret, el Tratado de la cavalleria de la Gineta de Pedro Aguilar va ser publicat l’any 1572, De la guerra y de la campaña de Roma y reyno de Nápoles, l’any 1589 i Theórica y práctica de guerra, el 1596. Relacionat amb aquest grup i amb les aspiracions de la petita noblesa, existia l’interés pels llibres de genealogia i heràldica i, en aquest cas, l’obra Tratado de nobleza, y de los títulos, y Ditados que oy día tienen los varones claros y grandes de España. Per últim, només hi havia un llibre de ficció, la famosa Les metamorfosis d’Ovidi que, si era el mateix exemplar que tenia el besnebot, el
