en castellà una obra important, extensa, seriosa, aplegada en llibres o esparsa en els periòdics, sovint més voluminosa que en català. La qual, per dret propi –temàtica, esperit, tribuna–, pertany a la societat catalana i, per tant, a la seva literatura. Consti aquesta observació preventiva.
Tampoc no podem obviar que molts d’aquests autors van publicar llibres en el context d’una primerenca indústria editorial moderna, i que la seua obra, amb sort diversa en funció dels casos, s’ha reeditat posteriorment. Així, si reculem fins a la primera meitat del segle XIX, hauríem d’esmentar els noms de Joan Cortada (1805-1868) i Pau Piferrer (1818-1848), a més de Jaume Balmes (1810-1848), l’obra del qual transcendeix allò periodístic o literari i demana, sens dubte, un estudi molt més profund del que podríem arribar a oferir en aquestes pàgines.
A cavall entre la Renaixença –això és, el Romanticisme– i el Modernisme, trobem els influents Víctor Balaguer (1824-1901) i Valentí Almirall (1841-1904), precedents del catalanisme polític que trobarà en l’assaig un dels seues vehicles d’expressió. Fou Almirall, precisament, el fundador del Diari Català, l’any 1879, una de les primeres capçaleres íntegrament escrites en català, on Dolors Monserdà (1845-1919) va publicar una secció sobre moda, en el que va suposar una de les primeres contribucions estables d’una dona a un periòdic. Més avant, Monserdà col·laborà amb altres mitjans (des de La Renaixensa i Ilustració Catalana fins a D’Ací i d’Allà o Lo Rat Penat. Calendari Llemosí), tractant temes diversos, en general des d’una perspectiva de caràcter feminista i obrer.
En clau molt més popular, cal recordar l’impacte de l’article de costums, conreat gràcies a la contribució inicial d’escriptors com ara Robert Robert (1830-1873) i, una mica més tard, Emili Vilanova (1840-1905), entre altres. Al marge de consideracions més acurades, la literatura costumista servirà com a fil conductor d’una llarga sèrie d’autors, una part de l’obra dels quals beurà d’aquesta tradició i s’inscriurà de manera més o menys fidel o irònica, des de Josep Carner i Josep Pla fins a Empar Moliner o Quim Monzó, per esmentar noms molt més recents.
La cronologia dels autors que estem esmentant ens duu inevitablement al Modernisme, un moviment que, com diu Marfany (1986: 143), «per la natura mateixa d’allò que [el] caracteritzava, la crítica radical i global de la cultura i la societat catalanes coetànies, [va] produir un volum considerable de prosa assagística». Com el mateix autor recorda, una part important d’aquesta contribució es fa en castellà, des de les pàgines de mitjans escrits en aquest idioma. Ja ho hem advertit al començament: la interferència del castellà en l’assaig, per raons diverses, ha estat una constant entre els autors catalans des del segle XIX, i no sembla que haja de canviar la situació al començament del XXI. La interessant contribució de Raimon Casellas (1855-1910) a la crítica d’art en La Vanguardia entre 1892 i 1899, per exemple, es va publicar íntegrament en castellà. Així i tot, aviat trobarem manifestacions de caràcter assagístic en català de la mà d’autors com ara Jaume Brossa (1868-1919) i Alexandre Cortada (1864-1925), tots dos vinculats a una de les principals revistes modernistes, L’Avenç (on el mateix Casellas publicà cinc articles en català, per cert). Fora d’aquest nucli inicial –i al marge d’altres noms que també podríem evocar, com ara Pere Coromines (1870-1939) i les seues Cartes d’un visionari–, cal esmentar la contribució del mallorquí Gabriel Alomar (1873-1941), qui va participar en la revifalla modernista de 1904 al voltant d’El Poble Català i va influir en la formulació del pensament d’Eugeni d’Ors.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
