no difereixen massa de les distintes amenaces que la humanitat actual suporta.
1. CARACTERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS MB
La distribució temporal dels 2.769 documents estudiats dista molt de ser homogènia. Hi ha poca densitat a les primeres dècades de la vida de Francesc de Borja (1510-1538) i dues acumulacions clares: la primera, corresponent al període virregnal (1539-1543) i la segona a l’època del generalat jesuïta (1565-1570). Aquesta última conté una massa epistolar molt elevada que arriba al màxim el 1566. A la figura 1.1 representem la freqüència cronològica i l’impacte dels dos volums MB recents sobre el cos bàsic dels cinc primers. Així, podem comprovar que els volums VI i VII reforcen els dos períodes d’acumulació esmentats, palliant en part el buit anterior a 1539 (MB VI) i compensant el dèficit del període 1561-1564 (MB VII).
Fig. 1.1 Col·lecció MB: distribució cronològica dels documents estudiats.
La gran majoria dels escrits són cartes. Sols en 117 ocasions (4,2%) es tracta d’altres documents (testaments, decrets, etc.). L’idioma habitual és el castellà, de forma que els papers escrits en altres llengües sols arriben al voltant del 13%. Per ordre de freqüència, trobem italià, llatí, català i portugués. En el 46% de casos el remitent o signant és Borja i en el 53,5% altres personatges o institucions. Sols en 13 ocasions no hi ha remitent clar, pel tipus de document, o per no poder-se identificar. El receptor és Francesc de Borja en el 29,5% de casos i altres personatges o entitats en el 67,9%. En 73 ocasions, no hi consta un receptor clar. Els textos analitzats representen la pràctica totalitat dels continguts en la col·lecció MB. Sols un grup de 168 escrits de MB I han quedat fora de l’estudi, per ser anteriors al 1510 o per tractar-se de resums biogràfics de la família de Francesc de Borja. Encara que ens movem en un univers masculí, convé remarcar que hi ha un grup gens menyspreable de cartes signades o rebudes per dones (128 i 97 respectivament) que permet interessants comparacions, així com una visió de la salut des del món femení. Entre les protagonistes, hi destaquen Francesca de Castre-Pinós, segona dona del duc Joan, Elionor de Castro, muller de Francesc de Borja, Joana d’Àustria, filla de Carles V i les monges clarisses, moltes de la família Borja. Entre els homes, corresponsals o receptors de cartes, figuren lògicament els membres del ducat de Gandia i familiars vinculats, la cúpula de la corona hispànica i la dels jesuïtes. A banda del mateix Francesc de Borja, hi són presents: Carles V, el seu secretari Francisco de los Cobos, Felip II, Joan de Borja, III duc i pare de Francesc, el vescomte d’Évol, cunyat seu, Carles de Borja, V duc i fill de Francesc. De la Companyia de Jesús hi sovintegen: el fundador Ignasi de Loiola, el segon general Diego Laínez, el secretari Juan de Polanco, Antonio Araoz i tota la densa xarxa de provincials, rectors de col·legis i personatges rellevants. Tant a l’àmbit femení com masculí, hi ha figures d’aparició més esporàdica, però de gran interès, bé per la seua singularitat (Lluís Vives, fra Juan de Ávila), per l’adscripció a la petita noblesa (Mencía de Manrique i de Vich) o a estaments subalterns (sor Damiata, Melcior Marcos i altres germans jesuïtes). Són personatges que ens aporten testimonis i visions distintes de la salut, fora de l’alta aristocràcia civil o religiosa.
2. LA SALUT ALS MB. UN PERFIL FEMENÍ DISTINT?
Dels 2.769 documents, 1.231 contenien algun aspecte relacionable amb la salut. Al separar-los per sexes, vam comprovar que les notícies sobre salut en general, així com l’interès per la pròpia o aliena, es trobaven en proporcions significativament majors a les cartes de les dones (figura 1.2).1
Fig. 1.2 Comparació percentual de les notícies sobre salut a les cartes dels MB, segons el sexe del remitent. (Salut general: contingut global sobre salut. Salut altres: interès per la salut aliena. Salut pròpia: referències a la pròpia salut.)
El fet que prop de la meitat (44,5%) dels documents revisats continguen alguna referència a la salut, no deu causar sorpresa, atesa la importància del tema en la vida quotidiana de les persones (Pons Fuster, 2001). Crida l’atenció que les cartes signades per dones presenten un major contingut de salut. La troballa d’un perfil femení més proper a les qüestions de salut pròpia i aliena, adquireix major rellevància si considerem l’ambient aclaparadorament masculí de la col·lecció epistolar dels MB. Com anirem veient, les dones corresponsals, monges o seglars, pertanyen a la minoria lletrada i cap d’elles gaudeix d’un estatus professional reconegut, mèdic o «sanitari».
Hi ha cada vegada més evidència que, durant l’edat mitjana i el Renaixement, la dedicació a la salut per part de les dones és més important del que semblava. Ho és especialment a l’àmbit domèstic, en tots els estrats socials, i també en determinats espais com l’hospitalari. Per tant, les nostres dades no fan més que corroborar el paper femení en l’atenció de la salut familiar i del voltant, funció que remet a la dona dipositària del saber mèdic i màgic, transmés oralment des de temps ancestrals, que seguiria present al segle XVI (Achterberg, 1991; Iglesias, 2003; Ferragud, 2007).2
3. ESTAR SA O MALALT: TOTES LES GRADACIONS DEL GRIS
Tenint en compte que cada document podia tenir més d’una notícia sobre salut i afectar a una o diverses persones o col·lectius, es van recollir un total de 2.974 mencions, la majoria de les quals eren de tipus clínic (descripció de salut o malaltia) i prop d’una quarta part de caràcter terapèutic, preventiu o d’altres tipus (figura 1.3). Del grup de referències clíniques, un 52,4%, eren sobre salut/ malaltia en general, seguit a distància pel 32,8% de comentaris sobre malalties específiques. Un 13,7% d’aquest grup clínic, eren notícies referides a mort de persones, la majoria de causa natural/accidental, però en 71 casos per violència. Finalment, hi havia un petit grup de 27 notícies de difícil classificació.
Aquesta massa informativa ens permet aproximar-nos a distints aspectes semiològics i terminològics. Al centrar-nos en les 1.215 referències que expressaven salut o malaltia en general, observem que el subgrup més nombrós fou la simple constatació de bona salut (26,9%), on es precisament aquest terme salud el més utilitzat, al costat de bueno-a i d’altres en menor proporció: sano-s, buenas fuerzas, valiente. Un segment rellevant és el que refl ecteix deteriorament de la salut (20,4%), amb distints graus o matisacions que van des de salud regular, mediana, mediocre a la mala, poca salud, salud achacosa o simplement falta de salud. Altres formes d’expressar la minva de salut empren el terme disposición, així trobem: indispuesto-a, mala o ruin disposición, etc. Més esporàdicament, el mot clau és trabajo: «Yo llegué aquí tan trabajado y con tantos accidentes ...».3
Fig. 1.3 Distribució percentual de 2.974 notícies sobre salut trobades als MB, segons el seu caràcter clínic (descriptiu), terapèutic o preventiu.
El reconeixement de l’estatus de malaltia suposa un graó més que la negació o la minva de salut. Aquest important segment (23,9%) l’hem trobat expressat sovint amb els mots enfermedad, enfermo-s i tots els seus derivats o complements. Altres formes deriven de fl aqueza i fuerzas: fl aco-a, enfl aquezido-a, faltan fuerzas. També hem vist malo-a, així com, en menors proporcions, doliente, cansado-a, fatigado-a i derivats. A més, s’han observat els termes achaques i els seus equivalents, ajes. Un quart grup remarcable (18,5%) expressa evolució i canvis o incidències de la malaltia, tant en sentit positiu –mejoría, mejor, mejorando, más fuerzas, no tan mal, enfermedad pasada...–, com negatiu –peor, empeora, no tan bueno, agravó la enfermedad...–, encara
