una malaltia respiratòria. SARS-CoV-2 és contagiós en humans, i l' organització mundial de la salut (OMS) ha designat la contínua pandèmia del covid-19 una emergència de salut pública de preocupació internacional. La varietat va ser descoberta per primera vegada a Wuhan, Xina, de manera que de vegades es coneix com el "virus de Wuhan" o "la coronavirus Wuhan". Perquè l'OMS desaconsella l'ús de noms basats en locationsand per evitar confusions amb la malaltia SARS, de vegades es refereix al SARS-COV-2 com "el virus covid-19" en comunicacions de salut pública. El públic en general crida freqüentment tant al SARS-CoV-2 com a la malaltia que provoca "coronavirus", però els científics solen utilitzar una terminologia més precisa.
Virologia
H
Infecció
––––––––
UMAN-A- la transmissió humana de SARS-COV-2 ha estat confirmat durant la 2019 – 20 coronavirus pandèmia. La transmissió es produeix principalment a través de gotetes respiratòries de la tos i esternuda en un rang d'uns 1,8 metres (6 peus). Contacte indirecte a través de superfícies contaminades és una altra possible causa de la infecció. La investigació preliminar indica que el virus pot romandre viable en plàstic i acer durant un màxim de tres dies, però no sobreviu en cartró durant més d'un dia o en coure durant més de quatre hores; el virus està inactivat per sabó, el que desestabilitsa la seva bicapa lipídica. [32] l 'ARN viral també s'ha trobat en mostres de femta de persones infectades.
El grau en què el virus és infecciós durant el període d' incubació és incert, però la investigació ha assenyalat que la faringe arriba a la càrrega viral màxima aproximadament quatre dies després de la infecció. L' 1 de febrer de 2020, l' organització mundial de la salut (OMS) va indicar que "la transmissió de casos asimptomàtics no és probable que sigui un gran impulsor de la transmissió". No obstant això, un model epidemiològic de l'inici de l 'esclat a la Xina va suggerir que "l'vessament pre-simptomàtic pot ser típic entre les infeccions documentades" i que les infeccions subclíniques poden haver estat la font d'una majoria d'infeccions.
Taxonòmicament, el SARS-COV-2 és una varietat de coronavirus de la Síndrome respiratòria aguda greu (sarsr-COV). Es creu que té un origen zoonòtics i té una similitud genètica estreta amb els coronavirusde ratpenats, suggerint que va sorgir d'un virus suportat per ratpenats. També es creu que un reservori animal intermedi com un pangolí està involucrat en la seva introducció als humans. El virus Mostra poca diversitat genètica, indicant que l' esdeveniment spillover que introdueix SARS-COV-2 als humans és probable que s'hagi produït a finals de 2019.
Estudis epidemiològics estimen que cada infecció es tradueix en 1,4 a 3,9 nous quan cap membre de la comunitat és immune i no s'han pres mesures preventives . El virus es propaga principalment entre la gent a través de contacte estret i mitjançant gotetes respiratòries produïdes a partir de la tos o esternuda. Principalment entra en les cèl·lules humanes mitjançant la Unió a l' enzim de conversió angiotensina receptor 2 (ACE2).
Embassament
––––––––
LES PRIMERES INFECCIONS conegudes de la varietat SARS-COV-2 van ser descobertes a Wuhan, Xina. la font original de transmissió viral als humans no està clara, igual que la soca es va convertir en patogènica abans o després de l' esdeveniment spillover. Com que molts dels primers individus trobats per ser infectats pel virus van ser els treballadors en el mercat de marisc de huanan, s 'ha suggerit que la soca podria haver originat en el mercat. No obstant això, altres investigacions indiquen que els visitants poden haver introduït el virus al mercat, que després va facilitar l'expansió ràpida de les infeccions.
La investigació sobre l' embassament natural de la soca de virus que va causar el brot del SARS de l 'any 2002 – 2004 s'ha traduït en la descoberta de molts coronavirus de ratpenats com el del SARS, la majoria del gènere Rhinolophus dels ratpenats de ferradura, i dues seqüències d'àcid víric que es troben en mostres preses de Rhinolophus sinicus mostren una semblança del 80% al SARS-COV-2. una tercera seqüència d'àcids nucleics virals de Rhinolophus affinis, recollides a la província de Yunnan i designada RaTG13, té un 96% de semblança amb el SARS-COV-2. els ratpenats són considerats com l'embassament natural més probable del SARS-COV-2, però les diferències entre el coronavirus del Ratpenat i el SARS-COV-2 suggereixen que els humans van ser infectats a través d'un hoste intermedi.
Un estudi metagenòmic publicat en 2019 va revelar prèviament que el SARS-COV, la soca del virus que provoca el SARS, va ser el coronavirus més àmpliament distribuït entre una mostra de pangolinsde la sonda. [50] el 7 de febrer de 2020, es va anunciar que els investigadors de Guangzhou havien descobert una Mostra de pangolí amb una seqüència d'àcids nucleics virals "99% idèntiques" a SARS-COV-2. [51] quan es va alliberar, els resultats van aclarir que "el domini d'Unió de receptors de la proteïna S del recentment descobert pangolin-COV és pràcticament idèntic al de 2019-ncov, amb una diferència d' aminoàcid ." [52] els pangolins estan protegits per la Llei xinesa, però la seva caça furtiva i el seu ús en la medicina tradicional xinesa segueix sent comuna. [53] [54]
Els microbiòlegs i genetistes de Texas han trobat de forma independent evidència de reassortiment en els coronavirus que suggereixen la implicació dels PANGOLINS en l'origen del SARS-COV-2. [55] no obstant això, els coronavirus de pangolí només es van trobar amb la data en la majoria del 92% dels seus genomes SENCERS amb el SARS-COV-2, fent-los menys similars que RaTG13 al SARS-COV-2. [56] això no és suficient per demostrar que pangolins sigui l'amfitrió intermedi; en comparació, el virus del SARS encarregat del brot de l'any 2002 – 2004 compartia el 99,8% del seu genoma amb un conegut coronavirus de la Civeta .
ELS RATPENATS DE FERRADURA es troben entre els embassaments naturals més probables del SARS-COV-2 .
Filogènia i taxonomia
SARS-CoV-2 pertany a l'àmplia família de virus coneguts com coronavirus. És un virus d' ARN monocatenat (+ssrna) de sentit positiu. Altres coronavirus són capaços de causar malalties que van des del refredat comú a malalties més severes com la Síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS). És el setè conegut coronavirus per infectar a la gent, després de 229e, NL63, OC43, HKU1, MERS-COV, i l'original SARS-COV. [57]
Com la soca de coronavirus relacionada amb el Sars, implicada en el brot del SARS 2003, SARS-COV-2 és membre del subgènere sarbecovirus (beta-COV llinatge B). [58] [59] la seva seqüència d' arn és d'aproximadament 30.000 bases de longitud. El SARS-CoV-2 és únic entre els betacoronavirus coneguts en la seva incorporació d'un jaciment de cleavatge polybasic, una característica coneguda per incrementar la patogenicitat i la transmissibilitat en altres virus. [60] [61]
Amb un nombre suficient de genomesseqüenciats, és possible reconstruir un arbre filogenètic de la història de la mutació d'una família de virus. El 12 de gener de 2020, cinc genomes del SARS-CoV-2 havien estat aïllats de Wuhan i reportats pel centre xinès per al control i la prevenció de malalties (ccdc) i altres institucions; [62] el nombre de genomes va augmentar a 42 el 30 de gener de 2020. [63]
