cerques a la xarxa són un altre servei de la societat de la informació, proporcionat per motors com ara Google o Yahoo!, eines que extreuen d’entre tot el material del web el més adequat segons la petició de l’usuari a partir de la paraula o les paraules que la representen millor. Amb els cercadors es poden trobar recursos variats: pàgines, fòrums, imatges, vídeos, etc. Els resultats són llistes d’adreces o de fitxers que tenen relació amb els mots clau.
Entre les accions més habituals dels internautes també hi ha les visites a webs de serveis públics. Cada vegada hi ha més ciutadans que volen una administració adaptada a la societat de la informació i capaç de treure’n profit. De fet, aquests serveis són una prioritat per als països desenvolupats. Singapur i Canadà continuen liderant la classificació en l’administració electrònica (e-government), amb percentatges propers al 90% en maduresa en l’atenció a la comunitat, la gestió d’impostos, la informació sobre pensions, etc.
Aquells que esperaven que la Ley de Transparencia y Acceso de los Ciudadanos a la Información Pública preparada a l’Estat espanyol seguís les recomanacions del Consell d’Europa per garantir la creació d’un autèntic govern obert es van quedar decebuts quan en van conèixer l’avantprojecte. El material que s’hauria de sotmetre a aquesta norma seria aquell que hagués estat “elaborat pels poders públics en l’exercici de les seves funcions”. Se n’exclourien “notes, esborranys, opinions, resums i qualsevol document intern sense caràcter oficial”. És cert que per primera vegada en la història s’aplicaria el principi de publicitat activa, pel qual s’obligaria els poders públics a facilitar informació d’abast general “preferentment per mitjans electrònics”. L’Estat espanyol és l’únic de la UE amb més d’un milió d’habitants que no té una llei d’aquest tipus, que en altres països ha estat molt útil per lluitar contra l’arbitrarietat i la corrupció.
1.10 Pacients sense paciència
Les TIC obren possibilitats per renovar les relacions entre metges i pacients, per millorar processos d’assistència i per normalitzar mecanismes de comunicació i seguiment. En aquest apartat, cal introduir-hi matisos. El 80% dels internautes espanyols prova de trobar a la xarxa informació sobre salut, segons una enquesta de la firma farmacèutica Pfizer a 1.011 persones de 22 a 55 anys. Un estudi complementari d’aquesta companyia, a partir de les respostes de 2.800 metges, assenyala que la meitat dels facultatius creu que el web influeix negativament en els pacients. I un article publicat al Journal of Medical Ethics que analitza l’impacte de Facebook en la relació doctor-malalt, basat en l’experiència de 405 residents del Centre Hospitalari Universitari de Rouen, a França, recomana no afegir pacients com a amics (Moubarak et al., 2010).
Malgrat això, totes tres fonts aclareixen que, si s’utilitza correctament, internet pot millorar la interacció dels metges amb els usuaris de la sanitat i, alhora, reduir la burocràcia. Els problemes arriben amb els hipocondríacs exacerbats que, sense coneixements, investiguen patologies en línia, examinen professionals o reclamen tractaments que s’apliquen en altres centres o que estan en fase d’investigació. La xarxa hauria de ser un complement dels facultatius, no pas un substitut.
El metge de família Fernando Casado s’ha guanyat el sobrenom de Doctor Twitter perquè, des de fa anys, empra aquesta eina per organitzar la seva consulta, promoure hàbits saludables entre els pacients, etc. La pàgina Infermeravirtual.com, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, amb més de mig milió de visites en una temporada, funciona bé amb els adolescents, perquè s’hi comparteixen coneixements sobre salut sense haver de donar detalls personals.
Aquestes situacions permeten constatar que la immediatesa tecnològica és un valor emergent. Determinades necessitats que abans quedaven desateses durant un cert temps perquè els afectats no tenien l’oportunitat d’assaciar-les de seguida, avui poden ser sadollades en pocs segons si es disposa dels estris adequats i d’una connexió a internet. Les necessitats del present són les mateixes que les del passat, però la tecnologia, que afavoreix la rapidesa i fins i tot la urgència en les respostes, incrementa el nombre i la intensitat de les preguntes. La salut és un bon àmbit per comprovar-ho.
La formació és un element essencial en la incorporació de les noves tecnologies en les activitats quotidianes. La fórmula d’ensenyament que utilitza internet com a canal de distribució de coneixement i plataforma de comunicació entre professor i alumne s’anomena e-learning (aprenentatge electrònic). Un concepte complementari és el de les noves tecnologies aplicades a l’educació (NTAE), la solució prevista perquè els estudiants assimilin amb normalitat aquests instruments.
1.11 Comunitats d’interessos
El comerç electrònic és una modalitat de compra a distància que també ha proliferat en les darreres temporades. La mecànica és d’allò més senzilla: mitjançant una xarxa de telecomunicacions, generalment internet, s’efectuen compres i vendes entre botigues virtuals i ciutadans, d’empresa a empresa o de particular a particular. Aquest grup d’activitats inclou les subhastes per via electrònica des de pàgines com ara eBay.
En un estudi de l’Eurostat, l’oficina europea d’estadística, es diu que aproximadament tres de cada deu ciutadans residents al continent compren productes o contracten serveis per internet. No obstant això, aquesta proporció és enganyosa. El percentatge s’acosta al 60 a Dinamarca i Holanda i no arriba al 5 a Bulgària i Romania. Una altra dada representativa és la següent: un 15% dels particulars evita les compres electròniques per por a ser enganyat o perquè considera que el sistema no és segur.
La població de 45 a 64 anys va ser el segment en què més es va incrementar el 2010 el consum d’internet en les operacions bancàries, els llibres electrònics i l’ús de la xarxa als dispositius mòbils, segons l’informe de la Fundación Telefónica La Sociedad de la Información en España. Aquesta dada és la més destacada d’un escenari que es complementa amb l’èxit general del vídeo, que acapara gairebé el 40% del trànsit des de les connexions fixes i el 51% des de les mòbils, i el creixement de la inversió en el sector de les TIC malgrat el descens de la facturació.
En realitat, la banda ampla mòbil s’està convertint en un motor de la societat de la informació a l’Estat. Un 20,3% dels internautes navega mitjançant aparells mòbils, cinc punts més que el 2010. El recurs als ordinadors portàtils fora de la llar o la feina ha arribat al 24,3%. Telefónica té més de 4,3 milions d’usuaris de banda ampla mòbil, dues vegades més que l’any 2009 (un increment interanual del 58,7% que no hauria estat possible sense les tauletes tàctils –com l’iPad– i els telèfons intel·ligents). Aquestes eines competeixen amb el llibre de tinta electrònica, que apareixia a l’informe de 2009 com una aposta de futur i que, avui dia, genera tanta incertesa com entusiasme.
Gràcies també a internet, han aparegut comunitats virtuals basades en models cooperatius que han desenvolupat maneres de treballar i de relacionar-se exclusives del web 2.0. Per exemple, el peer-to-peer (P2P), que és l’intercanvi de fitxers entre iguals on un usuari posa a disposició de la resta una sèrie de continguts, tot assumint el paper de servidor. La majoria del material que hi circula són vídeos (més del 60%) i àudios. El principal conflicte derivat és que els particulars que ofereixen continguts no solen ser-ne els autors o propietaris, de manera que aquesta pràctica es considera una modalitat de pirateria.
Els inconvenients vinculats als blocs, una altra manifestació d’aquestes comunitats virtuals, són menors. Els quaderns de bitàcola digitals, que descansen sobre programaris generalment gratuïts (Blogger, Wordpress, etc.), recullen en ordre cronològic articles –apunts o posts– d’una persona o d’un col·lectiu. Moltes vegades són especialitzats: sobre ciència, tecnologia, literatura, viatges... Poden
