utilitzat.
Podem construir tipologies d’acord amb els condicionants socials i demogràfics bàsics seleccionats entre l’edat, el gènere, l’hàbitat (rural o urbà, ciutats grans, mitjanes o petites), l’estatus ocupacional (treballa, està a l’atur o estudia), la classe social, el nivell d’estudis, l’origen geogràfic, etc. La hipòtesi subjacent vindria a dir que les situacions “materials” són les que informen (condicionen o determinen) les opcions “immaterials”. És a dir, els comportaments i les actituds de les persones serien condicionats (o determinats) per factors objectius, com ara l’edat, el sexe, el lloc de naixement, etc. Tanmateix, sense negar l’adequació d’aquest abordament de l’anàlisi de la realitat social, hem optat per privilegiar en l’elaboració de la tipologia els factors nòmics, els seus sistemes de valors, tot i que, un cop s’han elaborat els tipus, també n’hem analitzat, entre altres variables, el perfil social i demogràfic. De fet, una vegada ha estat elaborada la tipologia, per a la redacció del perfil dels components de cada clúster hem tingut en compte la totalitat de les variables que conformaven el qüestionari del present estudi.
La raó de l’opció retinguda té una profunditat teòrica important. Des del començament dels nostres treballs sobre els valors d’una població determinada, sostenim la hipòtesi subjacent que en la constitució i formació dels valors, tant individuals com col·lectius, els factors sociodemogràfics, malgrat ser importants, no són determinants, excepte en casos extrems (en situacions extremes de pobresa i de malaltia o en situacions greus d’immigració, per exemple), perquè creiem que els valors tenen la seva pròpia espessor i, en tot cas, la seva pròpia dinàmica, que va més enllà dels condicionants materials, tot i que no els oblidem totalment. Dels que s’han esmentat més amunt, l’edat i el gènere (per aquest ordre) ens semblen els més importants.
Ara bé, seguint aquest raonament hauríem pogut elaborar la tipologia basant-nos en actituds i preferències de marcat signe valoratiu, per exemple les opcions polítiques (en la dimensió d’esquerres/dretes o en els nivells de catalanitat/espanyolisme) i religioses. Sabem, en efecte, per infinitat d’estudis, que els factors religiosos i polítics, com a variables independents, són dels més potents, dels més discriminants. Tanmateix, ens semblen excessivament immediatistes i primaris i, molt possiblement, ens farien arribar a tipologies òbvies i relativament estereotipades, del tipus “els ateus són així”, “els catòlics són d’aquesta manera”, “els d’esquerres tenen aquest perfil”, “els de dretes, aquest altre”. No volem pas dir que sigui un intent inútil (de fet, en aquests estudis, també en el present, hi analitzem aquests punts), però definir el concepte de “persona jove d’esquerres”, i encara més el de “jove catòlic”, no és tan senzill com sembla. Per això la nostra anàlisi és clar que parteix d’una base nòmica, dels valors de les persones, però ho fa amb anàlisis secundàries, mitjançant preguntes indirectes.
Després de la reflexió i de la discussió de l’equip investigador, hem optat per reproduir l’esquema, amb les mateixes variables, que utilitzàrem a l’Enquesta Europea de Valors de 2008 en la seva aplicació a Espanya (Elzo & Silvestre, 2010), però amb algunes variants pròpies de Catalunya, tot permetent-ne la comparabilitat. Hem treballat amb tres qüestions clau del qüestionari europeu de valors. En primer lloc, la importància que es concedeix a una sèrie de valors finalistes a la vida (família, feina, temps lliure, amics, política i religió), històrica primera pregunta de l’Enquesta Europea de Valors des dels seus inicis l’any 1981. Les dues altres qüestions o àmbits d’estudi retinguts per construir el clúster conformen també dues qüestions que acompanyen les enquestes de valors des de l’any 1981 i que han estat emprades centenars de vegades en la multitud d’estudis que ha generat aquesta investigació (45 països en l’onada de 2008), en les seves particularitats estatals, regionals o sectorials, de nombre pràcticament il·limitat. Ens referim, d’una banda, a la confiança que els ciutadans concedeixen a una llarga sèrie d’institucions i entitats (28 a l’estudi català: totes les retingudes a l’estudi europeu més algunes d’específiques a Catalunya, que es poden consultar a la pregunta 63 del qüestionari), i, de l’altra, al nivell de justificació d’una altra llarga sèrie de comportaments proposats (21 en concret a l’estudi català: tots els de la base comuna europea més alguns d’afegits, que es poden veure a la pregunta 68 del qüestionari). En resum, hem treballat amb 55 informacions diferents de tres àmbits distints, a l’hora de construir el clúster de valors dels catalans de 2009.
Tal com es pot constatar, les tres preguntes es refereixen a qüestions nòmiques, a sistemes de valors, entenent el terme valor en la doble accepció amb què és utilitzat en sociologia, que recordarem breument.
En efecte, en una primera aproximació cal dir que en els àmbits de la sociologia empírica s’entenen per valors les definicions de bo i de dolent, d’acceptable i de rebutjable, d’admès i de prohibit, d’allò que cal fer i que cal evitar. En un primer cop d’ull, aquesta definició pot semblar molt abstracta, però immediatament deixa de ser-ho quan ens adonem que aquestes definicions de bo i de dolent s’incorporen al contingut de les actituds individuals i les posem de manifest en la nostra conducta externa quan interactuem amb els altres membres de la societat a la qual pertanyem. Des d’un altre punt de vista, el terme valor també pot entendre’s com un criteri d’acció social al qual hom s’adhereix de manera més emocional que no pas racional (cosa que no vol dir, en absolut, que sigui irracional) i que a curt termini no es posa en dubte. Aquestes dues accepcions del terme valor es recullen en les qüestions adoptades per a l’elaboració de la present tipologia.
La primera accepció de valor apareix d’una manera clara i directa en la primera qüestió retinguda: la primera pregunta del qüestionari, on preguntem sobre la importància que concedeix l’enquestat, en la seva vida, a sis qüestions bàsiques.
La segona accepció de valor (és a dir, el valor com a criteri d’acció social), es correspon plenament amb les altres dues preguntes del qüestionari seleccionades: la que mesura els nivells de justificació a 21 comportaments diferents de la vida i la que controla la confiança que s’atorga a 28 institucions o entitats diverses.
Farem la presentació a través de diferents etapes. Primerament oferirem els resultats de les anàlisis factorials per tal de clarificar la lectura dels quadres que hem elaborat amb les característiques majors dels components de cada tipus, en llur constitució. A continuació, ens detindrem en la construcció de la tipologia pròpiament dita, que donarà pas al perfil sociològic dels seus components. Per fer-ho, hem creuat els clústers o tipus resultants amb les informacions que hem obtingut de la totalitat de respostes de les 1.200 entrevistes completes. No traslladem al text tota aquesta informació, perquè seria excessiva, però hem construït un nombre (creiem que suficient) de taules de lectura senzilla, amb la voluntat que siguin sociològicament rellevants i estadísticament discriminants. Les adjuntem a l’Annex 1. Finalment, farem un resum conclusiu dels tipus resultants i d’algun element d’interpretació global dels resultats obtinguts.
Les anàlisis factorials prèvies
Un procediment habitual per a l’elaboració d’una tipologia, una vegada s’han determinat els àmbits i els ítems amb els quals es construirà, consisteix a factoritzar cadascun dels àmbits, tres en el nostre cas, i amb els factors resultants de cada anàlisi factorial procedir a elaborar el clúster.[1]
L’anàlisi factorial de les prioritats vitals dels catalans agrupa les seves respostes (explicant el 63,2% de la seva dispersió o variància) en tres factors:
1. Els qui prioritzen a les seves vides (sempre respecte a la mitjana poblacional, no ens n’oblidem) el temps lliure i els amics.
2. Els qui destaquen per la importància que concedeixen a la feina i a la família.
3.
