en el quadre adjunt.
La segona anàlisi factorial agrupa les respostes que han donat els catalans a la pregunta sobre la seva confiança en les institucions. L’ordinador, en set factors, agrupa les respostes dels catalans, comprenent el 63,5% de les diverses respostes. El presentem, en detall, en el quadre adjunt.
Finalment, la tercera factorial agrupa les respostes dels catalans a la pregunta 68 del qüestionari, referida a la justificació d’un llistat de comportaments concrets. Abraçant el 56,2% de la dispersió de les diferents respostes, l’ordinador les agrupa en els quatre grans factors que es poden consultar en el quadre adjunt.
Amb el conjunt de les tres anàlisis factorials presentades hem construït un quadre (que esperem que sigui prou clar i explícit) per resumir els catorze factors amb què finalment construirem el clúster.
[1] Hi ha altres maneres de procedir, com ara crear una factorial única i construir el clúster amb els factors resultants. També podem construir-lo directament amb els resultats, en aquest cas, dels 55 ítems, de les 55 informacions retingudes. Hem treballat amb totes les possibilitats i hem optat per la solució que mostrem aquí, ja que ens permet una presentació de la realitat social catalana de 2009 abastable, comprensible i sense gaires tipus, i alhora molt completa. Cal notar que, per exemple, per a la pregunta 68 (nivell de justificació de 21 comportaments concrets), treballem amb dades de 1.200 persones que tenien 10 possibilitats de resposta per a cadascun dels 21 comportaments proposats, fet que ens dóna la suma de 252.000 informacions possibles per a aquesta sola pregunta. D’aquí la importància de l’anàlisi factorial que agrupa les respostes per afinitat (menor desviació estàndard).
La construcció dels clústers
Tal com hem indicat més amunt, per a l’elaboració del clúster hem utilitzat els factors resultants de les tres anàlisis factorials sotmeses als tres àmbits a l’entorn dels quals s’estableixen les tipologies de la societat catalana. A la taula de resum, hi hem traslladat el conjunt dels factors amb els quals treballarà l’ordinador per tal d’oferir-nos diferents solucions de tipologies. Hem numerat els factors, atès que ens en servirem a l’apartat següent a l’hora de presentar detalladament cadascun dels clústers resultants.
El procés teòric per a la construcció de la tipologia és molt simple, però extremament laboriós, ja que només la rapidesa calculadora dels ordinadors moderns permet arribar a port. L’objectiu final, ja l’hem assenyalat a la introducció: diferenciar el conjunt de catalans en una quantitat de grups no gaire elevada segons les respostes donades a 55 informacions diferents resumides en 13 eixos o factors. El principi bàsic també és molt simple: que els grups siguin internament tan homogenis com sigui possible (és a dir, mínima variància intragrupal, mínima dispersió interna) i, entre ells, tan diferents com sigui possible (és a dir, màxima variància intergrupal), de manera que les persones que componguin cada grup siguin al màxim de semblants entre si i al màxim de diferents de les persones dels altres grups. Semblants i diferents, òbviament, respecte de les variables retingudes per a la constitució de la tipologia, les respostes que ens han donat a les 55 informacions retingudes del qüestionari.
L’ordinador procedeix, en resum, a calcular totes les agrupacions possibles des d’1 clúster (el conjunt de les 1.200 persones de la mostra) fins a 1.200 (és a dir, cada persona és un clúster). En realitat, l’investigador sol·licita a l’ordinador un nombre raonable de propostes. Nosaltres li vam demanar que ens donés solucions en tres, quatre, cinc i sis grups (també anomenats tipus o clúster). L’equip investigador, després de la lectura de les solucions proposades, en tria una segons dos criteris definitoris principals: que cada grup tingui, per una banda, coherència interna i, per l’altra, un nombre d’individus no excessivament reduït, amb la condició que els paràmetres de seguretat estadística, en cada clúster, siguin suficients. Amb aquests pressupòsits, i tenint en compte l’assaig tipològic que ja vam presentar a l’estudi d’àmbit espanyol, ens vam decidir per la solució en cinc tipus que podem llegir en el quadre adjunt.
Seguidament entrarem en la presentació de cadascun dels cinc clústers de la nostra tipologia.
Presentació dels clústers
En la presentació del clúster procedirem, en primer lloc, a subratllar quins són els factors resultants de l’anàlisi factorial de components principals que hem presentat en el punt anterior i que determinen i configuren el clúster corresponent. Mostrem en el cos del text el quadre detallat del pes de cada factor en la configuració de cada clúster. A continuació ens aturarem en el posicionament dels membres de cada grup en una selecció molt àmplia de qüestions que travessa tot el qüestionari, per a la qual cosa hem construït set taules amb la segmentació de les respostes dels components, en els apartats següents: dades socials i demogràfiques bàsiques, dimensió vital i actituds respecte a la feina, dimensió religiosa, dimensió familiar, dimensió política, posicionaments respecte a la catalanitat i, per últim, dimensió solidària en general i, en particular, actitud amb els immigrants. El conjunt d’aquestes set macrotaules es pot consultar a l’annex.
Clúster núm. 1. 28,4% de la població. “Neoconservadors”
Al quadre de la pàgina 25, hi hem transcrit els factors principals que han servit per a la constitució del clúster i que, òbviament, el configuren. La primera nota que cal subratllar és que ens trobem davant d’un col·lectiu important en nombre –el més nombrós dels cinc que conformen la nostra tipologia, ja que agrupa el 28,4% de la població total catalana amb 18 anys o més– que destaca a l’alça respecte al conjunt poblacional a causa del seu rebuig a l’avortament, a l’eutanàsia, a l’homosexualitat, etc. Són les persones que se senten més lluny de la moral dominant a la nostra societat respecte a la vida privada o de proximitat.
El segon tret configuratiu del col·lectiu és que són les persones que manifesten la confiança més alta en l’Església catòlica, les forces armades, la policia i els mossos d’esquadra. Ben al contrari, i en un altre registre diferent, són els que concedeixen menys importància a l’oci i al temps lliure i, menys que la mitjana poblacional, als amics i coneguts. En aquests aspectes, són als antípodes dels components del clúster 5, els quals, tanmateix, ja avancem que presenten, en qüestions centrals de gran rellevància sociopolítica, actituds i valors similars, tot i que des de paràmetres de preferència política divergents.
No es farà estrany que afegim, segons el que llegim en el quadre de resum dels factors que configuren aquest clúster, que els seus components són persones per a les quals, amb una gran diferència, la religió és important en les seves vides. Afegirem que també ho és la dimensió política, més que en els col·lectius restants, exceptuant els components del clúster 5 (els membres del qual destaquen sobre tots els altres pel seu major interès en la dimensió política i religiosa, però darrere dels components del clúster 1). No ha de sorprendre’ns aquesta relació quan a l’anàlisi factorial que hem mostrat més amunt vèiem que el major interès per la dimensió política i la religiosa conformava un factor (a diferència del que s’esdevenia en l’anàlisi factorial
