per enganyar millor,
mostrar-se vanitós o obedient,
considerat o indiferent!
No deia res: que esmorteït!
Parlava: que fogós i ardit!
Tot escrivint, que desimbolt!
D’un sol amor, d’una única alenada,
s’abandonava a l’estimada.
Quins ulls posava, intrèpid o irresolt,
ràpid o tendre, i com, de tant en tant,
feia acudir una llàgrima brillant!
11
Com simulava no tenir experiència,
atemoria amb penes preparades,
torbava amb bromes la innocència,
feia lloances delicades;
vingut l’instant entendridor,
sabia derrotar amb seny i passió
les pors d’uns anys sense malícia,
rebia el gest reflex d’una carícia,
pregava alguna confessió discreta,
sentia ja el primer batec,
l’amor a prop, i quan, en sec,
pactava una reunió secreta...
amb ella a soles al davant,
feia una classe edificant!
12
Que aviat que va causar desfici
als cors de les coquetes oficials!
Si li venia, per caprici,
de carregar-se els seus rivals,
en deia fàstics ple de mala bava.
I quines trampes no els parava!
Però vosaltres, benaurats marits,
amb ell no estàveu mai renyits.
Tant s’avenia amb l’home picardiós
(deixeble de Faublas7 i del seu art)
com amb el suspicaç vellard
o amb el cornut majestuós
i satisfet, que tot ho troba bé,
tant el dinar com la muller.
13. 14
..................
15
Com sempre, encara s’està al llit
que ja li porten notes i correu.
¿Què són? ¿L’inviten? Sí, a la nit
el criden de tres llocs, es veu.
Primer una festa, una altra més tardana…
¿A on anirà, el meu tarambana?
¿Per on comença? Li és igual:
a tot arreu arriba puntual.
Es muda i surt, si dura el titubeig,
cofat amb un bolivarià,
i ja tenim l’Oneguin a rondar
a l’aire lliure, pel passeig,
fins que adverteix l’atent Breguet8
que arribarà a sopar justet.
16
Ja és fosc. Dins el trineu s’aclofa,
tothom s’aparta al crit «Feu pas, us dic!».
El gebre li ha argentat l’estofa
del coll de llúdria de l’abric.
Cap al Talon s’embala: que l’esperin,
segur que allí ja hi ha en Kaverin.9
Hi ha entrat, el suro salta en línia dreta,
raja el xampany, el del cometa.10
Té enfront un roast-beef ensagnat,
tòfones (luxe de la jovenesa,
la flor de la cuisine francesa)
amb pinya de color daurat,
formatge tendre de Limburg
i foie en conserva d’Estrasburg.
17
La set vol copes per posar en remull
la carn que crema, el greix; però el Breguet
repica enmig del batibull:
avui estrenen un ballet.
Legislador implacable del teatre
que xiula tant com idolatra
belles actrius a l’escenari,
dels bastidors un ciutadà honorari,
Oneguin vola a l’esdeveniment
per a xiular-hi l’heroïna,
Fedra o Cleòpatra, aplaudir Moïna11
o un entrechat, dins d’un ambient
d’esperit crític (l’únic fi
de tot plegat,
