ve trepitjant la neu primera.
Creix el xivarri matinal.
S’obren persianes, la fumera arrenca
i puja en espiral blavenca,
i el pastisser alemany, tan puntual,
diversos cops, en gorra de cotó,
ja ha obert el vasisdàs (o porticó).
36
Però, esgotat del ball i del sarau,
tornant la matinada en mitjanit,
en una ombra beata, dorm en pau
el fill del luxe i del delit.
Dorm fins passat migdia; altra vegada
es llevarà amb la vida preparada,
monòtona i exuberant,
sempre el demà a l’ahir semblant.
Però l’Eugeni ¿està content,
tot i ser lliure i a la flor dels anys,
tot i tenir, en amor, tants guanys
i tants plaers diàriament?
En tants festins, ¿s’estava complagut,
despreocupat, bé de salut?
37
No. D’hora es va enfredar l’afecte,
el va avorrir l’estrèpit mundanal,
les belles van deixar de ser l’objecte
d’un maldecap habitual;
massa traïcions el van deixar esgotat,
i el van cansar els amics i l’amistat,
perquè no sempre fan el pes
ni els beef-steaks ni el foie gras estrasburguès
amb el xampany de les bodegues,
ni els acudits (no tothom sap
estar enginyós amb mal de cap).
I, si era poca-solta i cercabregues,
també va perdre el gust, en fi,
del plom, del sabre i del maldir.
38
És una xacra (tothom s’erra
a l’hora de trobar-li causa)
semblant al spleen d’allà Anglaterra:
la khandrà russa sense pausa
a poc a poc se’l va fer seu.
No es va engegar cap tret, gràcies a Déu
no va tenir aquesta sortida,
però es tornava fred envers la vida.
Com un Childe Harold,25 llangorós,
als grans salons compareixia.
Cap joc de cartes, cap xafarderia,
sospir o esguard afectuós…
res no me li era d’interès,
no el commovia res de res.
39. 40. 41
..................
42
Capritxosetes d’alta societat!
Sou les primeres de qui es despreocupa.
Als nostres temps, la veritat,
cansa una mica l’estil d’upa.
Malgrat que alguna (de vegades passa)
de Say i Bentham26 us farà una classe,
enutja, en general, la seva parla:
no paren, bledes, d’espifiar-la.
A més, que totes són tan virtuoses,
tan imposants, tan saberudes
i tan devotes, convençudes,
tan remirades i puntoses,
i als homes són de tan costós accés,
que ja ve spleen de veure-les, només.
43
Vosaltres, belles damisel·les
a qui, de nit molt avançada,
porten gosades carretel·les
per la ciutat pavimentada...
va abandonar-vos igualment.
Un renegat del gaudi turbulent,
l’Eugeni a casa es va tancar,
va prendre, badallant, la ploma en mà,
hauria escrit… però l’esforç constant
li feia fàstic i, després de tot,
la ploma no va escriure un mot
i ell no va anar a parar al gremi llampant
del qual no n’he de fer el judici,
ja que és el meu mateix ofici.
44
Un altre cop donat al lleure,
un buit terrible el va afligir
i amb un lloable fi es va asseure:
amb la saviesa d’altri omplir el magí.
