aquells sagaços criticaires
que solen editar difamacions
em prenguin per comparacions
i repeteixin descreguts, després,
que aquí he gargotejat el meu retrat
com va fer Byron, l’altivat,
com si avui dia no es pogués,
en un poema llarg, parlar d’algú
i que per força no hagis de ser tu.
57
Tots els poetes són amics
de somnis amorosos, és ben cert.
Quan em venien pensaments bonics
n’extreia una figura que, a cobert,
restava en l’ànima reclusa
perquè després la revivís la musa.
Cantava, malcurós com era,
la noia muntanyenca, una quimera,
i les captives del Salguir.31
Companys, sovint veig que despunta
entre vosaltres la pregunta:
«La lira ¿per qui et fa un sospir?
¿A qui, entre contrincants geloses,
has dedicat paraules melodioses?
58
»¿Quina mirada et fa d’inspiració
i amb la carícia que t’adreça
et paga el cant ple de tristor?
¿A qui torna el teu vers una deessa?»
I, nois, ningú. Ningú, carai!
El foll desfici de l’amor, jo mai
no l’he sentit i he estat feliç.
Beat qui al seu amor unís
rimes fervents! Ha duplicat
el sant deliri de la poesia
fent amb Petrarca una mateixa via,
ha donat pau al cor apesarat
i ha aconseguit la glòria de retruc.
Jo, enamorat, sóc mut i ruc.
59
La musa ja ha tornat, l’amor és mort
i el seny obscur se m’ha aclarit.
Lliure, de nou busco l’acord
de sentiments, sons màgics i sentit.
Escric, i el cor no es desespera,
la ploma ja no té aquella fal·lera
de fer, al costat dels versos, dibuixets
de caparrons de noies, de peuets;
no crema cendra en revifalla.
Si bé afligit, ni un plor no em resta
i aviat de marques de tempesta
no en quedarà cap romanalla:
llavors començaré a fer plans
d’una obra de vint-i-cinc cants.
60
Ja tinc l’esquema argumental
i el nom del meu protagonista,
mentre que la novel·la té el final
d’aquest primer capítol a la vista.
M’ho he remirat amb diligència:
hi veig més d’una incoherència
i en esmenar-la no em distrec.
Li dono a la censura el que li dec
i a mercè plena dels gasetillers
entrego el fruit de la feinada meva.
Vés-me a les vores del riu Neva,
tu, creació nounada, vés!,
i el premi de la glòria ateny:
males lectures, crits i reny!
2. Piotr Viàzemski (1792-1878), poeta i amic de Puixkin.
3. Ruslan i Liudmila (1820), poema llarg de Puixkin.
4. El Letni Sad, jardí públic de Sant Petersburg, a la vora del Neva, envoltat de canals.
5. «Adéu» en llatí.
6. Les estrofes absents són un recurs narratiu. De vegades Puixkin les va escriure i després suprimir, de vegades no les va escriure mai.
7. Protagonista d’una novel·la francesa del XVIII, Vie du Chevalier de Faublas, apel·latiu per a un seductor.
8. Rellotge de butxaca.
9. Piotr Kaverin (1794-1855), amic de joventut de Puixkin.
10. El xampany del 1811, any que va passar un cometa que recordarien molt temps, era apreciat.
11. Protagonista de la tragèdia de Vladislav Ózerov Fingal.
12. Denís Fonvizin (1744-1792), Iàkov Kniajnín (1740-1791),
