aquest filòsof als divuit.
24
Ambre a les pipes de Bizanci,
bronze a la taula, porcellana,
perfum (l’olfacte malcriant-s’hi)16
dins de cristall en filigrana,
llimes d’acer i pintes, tisoretes,
les unes tortes, d’altres dretes,
i tretze gèneres de raspallets,
aquells per ungles, per les dents aquests.
Rousseau va creure irreverent
(ho dic de pas) que el seriós Grimm17
es netegés les ungles de borrim
al seu davant, llunàtic eloqüent.
Tant defensar la llibertat,
i aquí va estar del tot desencertat.
25
Es pot ser un home molt com cal
i dur les ungles netes. ¿Qui es consum
lluitant amb l’època actual?
És el gran dèspota, el costum.
L’Eugeni meu, com un Txadàiev18 dos,
tement dels altres un rebuig gelós,
era un pedant en roba: es va permetre
de ser el que es deia un petimetre.
Passava, entre miralls i coses fines,
tres hores, pel cap baix, cuidant la imatge.
Semblava, quan sortia de l’estatge,
que, disfressada amb robes masculines,
Venus mateixa, esbojarrada,
volgués anar a una mascarada.
26
Us he ensenyat, atent, amb cura,
una toaleta estrafolària
i ara voldré, pel món de la cultura,
descriure aquí la seva indumentària.
Això potser ja fóra massa.
Ho hauria de descriure amb traça
però gilet, frac, pardessús...
cap d’aquests mots no hi és, en rus.
I ja ho veig prou (m’inculparé):
caldria que el meu pobre estil
deixés d’empastifar-se amb mil
paraules d’àmbit foraster
(el Diccionari de la llengua,19 jo
també l’he consultat, però).
27
Això no ens interessa gens;
ens acuitem al ball, més val,
que el meu Oneguin ja hi fa cap, corrents,
i a un cotxe de lloguer ha pujat d’un salt.
Els fars frontals dels carruatges,
per les façanes fosques d’habitatges
i pels dorments carrers en successió,
treuen, alegre, una claror
que fa en la neu tot d’arcs de Sant Martí.
A la mansió de festa, tot són tràfecs
i pengen fanalets als ràfecs.20
Pels finestrals, d’allà i d’aquí,
s’hi veuen córrer siluetes
de caps d’extravagants i de dametes.
28
El nostre heroi arriba al hall;
com una fletxa vora del porter,
pels esgraons de marbre ha emprès el vol,
d’un cop de mà s’ha clenxat bé
i ha entrat. El lloc és ple de gom a gom,
la ja cansada música prorromp,
tots dansen la masurca, al ball,
arreu hi ha gent, terrabastall,
dringuen els esperons dels militars,
volen els peus de les senyores,
entre les seves passes seductores
volen, fogosos, els esguards,
i el recelós xiu-xiu d’uns figurins
es nega en el rugit dels violins.
29
En temps d’anhels i aspiracions,
vaig ser dels balls un gran apassionat:
per lliurar cartes o declaracions
no hi ha un indret més adequat.
Vostès, marits de tant d’honor!
Voldria fer-los un favor,
al que els diré tinguin l’oïda oberta:
més els valdria d’estar alerta.
Vostès,
