el seu significat, en relació amb la del sacerdoci ordenat, adquireix una importància particular segons les característiques de la mateixa celebració. En efecte, hi ha celebracions que per la seva naturalesa no poden ser mai presidides per laics. Per exemple, l’Eucaristia. Però altres celebracions, fins i tot sacramentals, poden ser presidides per laics en absència del prevere, per exemple, el baptisme, el matrimoni, però també la distribució de la comunió eucarística fora de la missa.
Significat del terme «presidir»
El terme «presidir» no s’entén sempre en un sentit unívoc. Es tracta essencialment d’un concepte analògic, actuat de diversa manera, segons la persona que presideix. És un terme funcional. Quina diferència entre un bisbe que presideix l’Eucaristia envoltat pels seus preveres i amb la participació de l’assemblea, i un pare de família que presideix la benedicció d’un fill en el si de la família! I, no obstant això, en els dos casos es tracta, encara que en un sentit divers, de celebració litúrgica i utilitzem el mateix verb «presidir». Ja s’ha fet notar que la paraula «presidir», segons el sentit que li donem en la vida actual (president de la República, president d’una associació, generalment elegit en assemblea) no és apta per expressar la realitat de la presidència litúrgica tal com és exercida pel sacerdoci ministerial. El significat corrent de la paraula està més a prop de la funció de presidència exercida per un laic. Es tracta d’un dels problemes terminològics encara per aclarir en els llibres litúrgics de la reforma.83
Es poden trobar algunes indicacions útils en els llibres litúrgics en llengua vulgar84 i en el nou Ritual de benediccions, en què l’expressió «qui præest» indica la funció del president, tant de l’ordenat com del laic, mentre que el terme «celebrans» s’usa per indicar la funció de presidència litúrgica reservada al ministre ordenat.
2. Les possibilitats de presidència litúrgica dels laics en els llibres litúrgics
Sense baixar a un examen detallat de cada text, volem indicar aquí les principals possibilitats de presidència litúrgica dels laics en els llibres litúrgics.
Celebració de la Paraula de Déu en diumenge85
El número 37 de la Instrucció Inter Oecumenici, que cita SC 35 i el desenvolupa, tracta de la possibilitat oferta a un laic de presidir una celebració de la Paraula de Déu en determinades circumstàncies. «En els llocs on no hi hagi sacerdot i no es pugui celebrar la missa, els diumenges i festes de precepte organitzi’s, a criteri de l’Ordinari, una sagrada celebració de la paraula de Déu, presidida per un diaca o fins i tot un seglar, especialment delegat». Es tracta del problema avui més conegut com «assemblees dominicals en absència del prevere». La invitació a reunir-se en tals circumstàncies ha estat repetida més recentment pel càn. 1248 del Codi de Dret Canònic.
Baptisme86
El Ritual del bateig dels infants, seguint les normes de Sacrosanctum Concilium 68, porta dos esquemes celebratius que poder ser presidits per un laic: a saber, el c. IV («Ritu del baptisme d’infants en absència de prevere i de diaca realitzat per catequistes») i el c. V («Baptisme d’infants en perill de mort, en absència de prevere i de diaca»). El ritu destinat per als catequistes el proposa la Sacrosanctum Concilium «especialment en terres de missió». Per això, aquests ritus no es troben en els rituals d’alguns països (com Itàlia i Espanya).
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.
