Treure’s la feina de sobre
Edgar Illas
Col·lecció l’illa Roja de narrativa, 8
La Bisbal d’Empordà, 2020
Crèdits
Edicions Sidillà SL
17100 La Bisbal d’Empordà
www.edicionssidilla.cat
© del text: Edgar Illas
© Il·lustració de la coberta: Montse Mayol
© de l’edició: Edicions Sidillà
Maquetació: J. Pujadó
Correcció: Xavier Cortadellas
ISBN: 978-84-122240-1-6
Dipòsit legal: Gi 422-2020
Primera edició: juny 2020
e-book: juny 2020
Tots els drets reservats.
...
Melmelada de crit
a una llesca de lentitud
i naftalina d’armari:
desescoltar-se sense furt
reproduint la lentitud
dels opilions.
Creure en déu? Ni per l’arna!
Que prou torrat devia anar
quan va crear els ornitorincs
com per aspirar a ser cruïlla
de femoral fent cua
a l’extracció de la sang
a la fiblada de xardor,
a l’algoritme que et descriu
a la cantonada dels pixums.
Albert Garcia Elena,
Silur d’amagatotis (2017).
...
Un treballador francès escriu quan torna de San Francisco: «Mai no m’hauria pensat que era capaç de treballar en les diverses feines que vaig fer a Califòrnia. Estava fermament convençut que no servia per res a part de ser impressor... Una vegada enmig d’aquest món d’aventurers que canvien d’ocupació com de camisa, vaig fer com els altres. Com que la mineria no estava prou ben pagada, vaig anar a la ciutat, on vaig fer successivament de tipògraf, de pissarrer, de lampista, etc. En adonar-me que soc capaç de fer qualsevol feina, em sento menys mol·lusc i més home».
(A. Corbon, «De l’enseignement professionnel»).Cita a Karl Marx,
Capital. Primer Volum. Capítol Quinzè.
Índex
Màquina de dards
Lluita de classes
Creixement autofàgic
Líquids de paper de vidre
La desaparició del comerç local
Crim neoliberal
El balcó de pedra escrostonada
Desmercantilitzant el desig
Dignificació del treball
Esperit emprenedor
Reunió sindicat vespre
Treball afectiu
Família postnuclear
Deflagració del lumpenproletariat
Interregne
Treball immaterial
Farina
Instint
En desús
Instruccions per escriure sobre la guerra
Treure’s la feina de sobre
Espurna
Despossessió del carrer
Decreixement
Literatura catalana global
Màquina de dards
Hola, Míliu.
Güita’ls!
Què fas? Vas bé?
Quina colla d’arreplegats.
Nosaltres també estem contents de veure’t.
Sí, arreplegats ho som tant com vulguis. Però sort en tens, que venim, perquè hi tens una gentada aquí, al bar.
No hi quep ni una agulla.
Que em deixes passar, siusplau?
Fa mitja hora que provo d’arribar a la barra.
No es pot respirar de tanta gent.
Si heu vingut aquí a acollonar, ja podeu cardar el camp.
Venim per la màquina de dards, eh? No et pensis pas que et vinguem a veure a tu.
I si haguéssim de venir per les ties…
Alguna vegada en veus alguna que treu el cap per la porta, però de seguida fuig.
Aquest bar és com un puticlub quan totes les putes són a les habitacions i a la barra només hi queden els homes esperant que elles tornin a baixar.
Les ties ja vindran més tard, desgraciats. Jo si vull xuto una pedra i surten quaranta ties boníssimes.
Va, calla, Míliu, i engega’ns la màquina dels dards.
No pateixis, que quan marxem ja la podràs tornar a tancar i així no gastaràs més llum.
Què voleu beure?
Jo una Heineken.
Jo una altra.
Jo també.
Jo també. La meva ja te la pagarà en Suri, que sempre
