No saps pas el greu que m’ha sabut que no hagi sortit l’anunci. No ha sortit perquè aquesta setmana hem anat de bòlit i tenim una noia nova que encara no sap fer bé la feina. Aquest jovent els hi has d’estar sempre a sobre, no et pots despistar ni un moment. Ja no és com abans que les coses només s’havien de dir una vegada. Però t’asseguro que la setmana que ve sortirà i així fem un capmàs de tot plegat. Tens raó, tens raó, ja sé que t’ho he dit altres vegades. Però pensa que et faig molt bons tractes. La publicitat va molt cara. Sí, ja sé que t’he quedat a deure els gots de vi. Però els anunciants sempre volen la millor pàgina al millor preu, i jo t’asseguro que em preocuparé personalment que surti l’anunci a les pàgines centrals. Si cal, aniré a la mateixa impremta per comprovar tot el procrés d’impressió i de relligat. Va, posa’m un got de vi i serveix-te’n un tu, que hem de celebrar que sortirà l’anunci la setmana que ve a tot color a les pàgines centrals.
Com està la filla? Està feta una artista. Es nota que ho ha agafat del seu pare. Sí, d’acord, és un treball d’equip, però ella realment destaca dins del grup. Quants campionats del món ha guanyat ja? Qui ho havia de dir que ens faríem famosos gràcies al patinatge artístic. Perquè ens coneixen a tot arreu, eh? I tot gràcies a l’esforç de vosaltres els pares. Tants vespres i tants caps de setmana que hi heu hagut de dedicar, a més dels diners que costa, és clar. De debò que l’altra gent us admirem. On heu anat fins ara? A Austràlia, a l’Argentina, als Estats Units… I a tots els campionats us heu endut el primer o el segon premi, no? Ah! A l’Argentina la medalla de bronze. Però vaja, aviat està dit. Nosaltres també estem molt enfeinats aquests dies. Parlant d’això, me n’he d’anar ràpidament, que m’esperen. Nena, que em cobraràs? Hi tinc dos gots. Ah, tres? Doncs tres. Ostres, on he posat la cartera? Càsum dena, ja me la dec haver deixat altre cop a l’oficina. He hagut de fer servir la targeta de crèdit per fer unes compres a Internet i m’he descuidat de posar-me la cartera a la jaqueta. Ja ho veus que vaig de bòlit aquests dies. Escolta, que et fa res que et pagui la propera vegada? T’ho demano com un favor especial. T’ho pagaré demà sens falta. Moltes gràcies. T’ho agraeixo molt i demà sens falta t’ho pagaré.
Sí, ja ho entenc. No, no ho faré més, t’ho prometo. No tinc cap ganes d’espatllar les coses. Ja ho sé que no ho sembla, però m’has de creure, siusplau. És clar que no ho vull engegar tot a rodar. Encara que a vegades penso que potser seria el millor per tu i per ella. Et prometo que no tornarà a passar. Tu ets tot el que tinc. Sé que he estat un irresponsable aquests últims temps i et vull demanar perdó. Jo a dins meu t’estimo molt. Però entenc el que em dius. No podem continuar així. Tot és ja prou difícil com perquè jo encara ho compliqui més. Vull estar al teu costat i et prometo que canviaré i que no tornarà a passar més. T’ho prometo.
Sabeu aquell que diu que és un camió que arriba al túnel de Bracons i no calcula bé l’alçada i queda enganxat al sostre del túnel. Hi van un parell de guàrdies civils i s’ho miren i s’ho tornen a mirar, i no saben com treure el camió del túnel. I amb aquestes que hi ha un nen que volta per allà i els hi diu als guàrdies civils, diu: «El que han de fer és desinflar les rodes del camió i així podrà sortir». I un guàrdia civil se’l mira, li venta una bofetada i li diu: «¡Serás tonto! ¿No ves que es por arriba que no pasa el camión?»
Nena, com se t’acut presentar-te a casa en aquest estat? Si tornes a casa borratxa, em sentiràs. Em sents? Que no torni a passar més. Per què no creus el teu pare? Et vaig dir que tornessis a les dues i són les quatre. No ho veus que fas patir la teva mare? La propera vegada que no em creguis et castigaré, com si fossis una nena petita. Ja tens edat per comportar-te com una persona adulta. Et vindré a buscar allà on siguis i t’estiraré per l’orella fins al cotxe. Ja veuràs si et farà gràcia que les amigues vegin com el teu pare entra al bar i se t’emporta per l’orella. Això m’ho va fer un cop el meu pare a davant dels meus amics, perquè arribava tard a sopar. Però jo no feia tres hores tard, no; feia un quart d’hora tard. Vaig passar tanta vergonya que d’aquella feta vaig creure sempre més. Vull dir que fes el favor, siusplau, i que no ho hagi de tornar a repetir.
La Seagram és molt bona, també, molt seca. Ve d’Amèrica. Lawrenceburg, IN. IN deu voler dir Indiana. I la London també està molt bé. Potser no és tan seca. La Hendrick’s és molt clàssica. Et recomano que comencis per aquesta, si no n’has provat cap. Jo avui posa’m un Beefeater, que ja passarem. I compte, que és la de sempre, però també és bona, eh? El que de debò interessa és que hi hagi força gel i que la llimona sigui ben pelada. I que la ginebra i la tònica es reparteixin bé a la copa. Veus? S’ha de barrejar, perquè el que compta és que es barregin bé la ginebra i la tònica. Que no en notis més l’una que l’altra. Molt bé, noi. És bona, eh? Així fresca. És de les coses més refrescants. El saps aquell que diu que és un home a dins d’un bar i el cambrer li diu: «Vols Seagram?» I l’altre diu: «No, amb un gram ja en faré prou». Eh? El cambrer li diu: «Seagram?» I ell: «No, amb un gram ja en tinc prou, gràcies». Ara que surt el tema, no hauríem pas d’anar a acabar d’enguixar la paret? Te’n queda una mica? A mi se m’ha acabat. Però a la propera et convido jo.
Perdona, que em podries deixar una moneda, només, siusplau? Ara mateix te la torno. És que sé que la màquina ja està plena i està a punt de treure el premi gros. Se m’ha acabat el canvi i, per no haver d’anar al caixer, et volia demanar la moneda. Però si no et va bé, no pateixis, eh? Saps què passa? Que si vaig al caixer, algú altre m’agafarà la màquina i s’emportarà el premi. Encara vindrà algun xino. Perquè aquests xinos no els veus i de cop te’n surt un de sota una pedra i ja t’han pres la màquina. Les màquines carregades sembla que les olorin. Ja aniria al caixer, però ara ve la ratxa. Vaja, i si vols anem a mitges. Jo n’hi he posat molts, ja, i per això amb poc que hi posem, ha de tocar. Ens podem partir el premi. A mi no em fa res compartir-lo. Em fa més il·lusió treure el premi que no pas els diners en si. Tot sigui perquè no se’ls quedi algun xino. Val més que ens els quedem algú de casa, no?
Sabeu aquell que diu que és un home que lliga amb una noia molt guapa un dia que plou molt. Us acompanyo amb el sentiment. Plou molt. Me’n recordo com si fos ara. Era tan bon noi. Jugàvem a futbol a l’hora del pati. La noia se l’emporta a casa seva i el fa entrar de seguida cap a l’habitació. Ningú no s’ho esperava, tan jove. La noia li diu que s’estiri al llit i ella va al lavabo. Tots pengem d’un fil. I va plovent, cada cop plou més. És una loteria. Ella surt del lavabo amb una roba molt sexy, amb lligacames, tanga i sabates de talons. Com està la seva mare? Ja ho entenc. I li comença a fer un estriptis. Ja se sap. És normal que no hagi pogut venir. Plou a bots i barrals. La mort d’un fill és lo pitjor que hi ha. Ella se li posa a sobre i va refregant el seu cos amb el d’ell. Si necessiteu qualsevol cosa, sobretot no quedeu. Ella es va refregant i està molt excitada. Amb el vostre permís aniré tirant, que he de tornar a la feina. A fora plou i plou i cada vegada plou més i, quan ella està a punt de fer l’amor amb l’home, ell, atabalat, li diu: «Vols dir que no ho hauríem de deixar per un dia que faci més bon temps?»
Ja ho sé, Roser. Però és que pensa que a la feina no ens deixen respirar. La crisi ha fet que tots tinguem els nervis a flor de pell. No hi ha ningú que faci anuncis. Tothom té por i estan baixos d’ànim. Ja ho sé, ja ho sé que això no és cap excusa pel meu comportament. T’ho explico per entendre el context i perquè vegis la pressió que rebo. Però et prometo que a partir d’ara les coses milloraran. No deixaré que l’estrès ens afecti a nosaltres ni a la nena. Et dono la meva paraula. Però no em cal anar al metge. El que necessito és una mica de repòs. M’ho he d’agafar tot amb més tranquil·litat. He de mirar que les coses em rellisquin més i no agafar-me la feina tan a la valenta. Però, és clar, tenim la hipoteca, els pagaments del cotxe, els estudis de la nena. Jo soc el primer a qui m’agradaria desconnectar. No saps pas com m’agradaria anar-nos-en tu i jo a fer un viatge romàntic. Te’n recordes d’aquella vegada que ens vam escapar a Itàlia? Que bé que ens ho vam passar. Te’n recordes quan vam jugar amb el gelat a
