la Roser i la petita han anat a la platja, aprofitant que fa calor d’estiu. Només el matí, ja seran aquí a l’hora de dinar. Jo m’he hagut de quedar perquè havia d’anar al despatx. A les vuit del matí ja hi era. He pensat ves-hi aviat i així tindràs temps d’anar a veure el pare. Sí, les ulleres són de treballar massa i dormir poc. Avui dia les coses s’han complicat molt i tots hi hem de posar el coll. No, ara ja no soc el director comercial, però m’han fet responsable de comunicació externa de la revista. Al final faig la mateixa feina, perquè el director d’ara és un titella dels socialistes. Sí, és el fill d’aquella sabateria que hi havia al carrer Sant Tomàs. Te’n recordes que pel Ram m’hi portaves a comprar les sabates? Sempre em compraves unes sabates d’un número o dos més. Els deies a les dependentes, com que els peus d’aquest noiet van creixent, almenys que li durin. Anava a beneir la palma amb unes sabates lluents que feien un tro. Doncs sí, el director és un trepa. En aquest país les coses van així, ja ho saps. I més ara, que la política ho ha embrutit tot i ja no es valora l’esforç. Però jo no em puc pas queixar. La gent també valora el tracte personal i encara volen parlar amb mi. Jo els dic fem-ho així, però hem de fer veure que ho decideix el director. A mi, vulguis o no, em coneixen i em tenen confiança. És clar que tinc més feina que mai: faig la feina d’ara més tota la que ja feia abans. Per això em veus amb aquestes ulleres. Tu, en canvi, fas molt bona cara, pare, m’alegro de veure’t tan bé. Per cert, abans no me’n descuidi, aquesta setmana vaig anar al banc i en Josep em van dir que ja et toca canviar la llibreta. Es veu que ara les canvien més sovint per raons de seguretat. S’han trobat que hi ha gent que les perd o gent gran que els roben el número. Ja saps que corre un personal avui dia. Tu sobretot aquí a la residència no donis mai el número a ningú, eh? Doncs, res, en Josep em va dir que només havies de firmar aquest paper pel canvi de llibreta. És un pur tràmit, no cal que ho llegeixis. Ja l’hi portaré jo i m’asseguraré que tinguis una nova llibreta. Res, només firma aquí. Perfecte. Ja m’ocuparé de tot. Ara em sap greu, pare, però me n’hauré d’anar, perquè m’espera un munt de feina al despatx. No et preocupis, tot va bé. Ja et vindré a veure aviat. Sí, t’ho prometo.
No, perdoneu, és que m’he marejat una mica i m’he entrebancat amb l’últim esglaó. Perdoneu per la fressa. Em sap greu haver-vos despertat. Espero que l’altra gent de l’escala no s’hagin despertat. Ara arribo de Barcelona i m’he marejat amb el cotxe. No cal que aviseu a la Roser. Ja sabia que arribaria tard. Ja trobaré la clau, no patiu. Entre casa i la feina tinc tantes claus que ara no sé quina és quina. Ja la trobaré, gràcies. Aneu a dormir. No patiu. I disculpeu per la fressa. No es pot treballar tantes hores, perquè després ja veieu què passa. A veure, la clau. És aquesta. No, aquesta tampoc. A veure. Ep, el pany. La posava al revés. No vull obrir cap llum per no despertar ningú i ja veieu què passa. Aneu a dormir. Gràcies per l’ajuda. Bona nit. No digueu res a la Roser, sobretot, que es preocuparia, ja sabeu com és ella, tan bona persona. No sé pas què faria sense ella. Bona nit i perdoneu altra vegada. Bona nit, bona nit.
La crisi és molt greu. Ara ens reestructuraran l’empresa. Va, posa-me’n una altra. Ens ha de matar a tots. Es posa bé. Sort en tinc de tu, que em cuides. Ets un deu. I mira que hi posem el coll. Ens costa tant de cobrar. Ja veurem com acaba tot plegat. Però ja veuràs que serem els primers que ens faran fora. Sí, posa-me’n una altra, siusplau. M’estimo més no pensar-hi. Les hores que hi hem passat de més. I hi ha molta gent que em deu molts favors. Serveix-te’n una tu, dona. Ara faran fora els més trempats. I això és la política. La política ja veus com va. M’estimo més no dir res. Només podem continuar lluitant. Tu ets una lluitadora aquí al bar. Amb lo que costa tirar un negoci endavant avui dia. Però què hem de fer si no? No se’ns valora gens. Mira, tu el que fas és digne d’admiració. Hi poses el coll dia sí, dia també. I qui ens ho valora això? Un dia ens faran fora. Ningú no vol saber res de res. El món s’ha convertit en una jungla. Pul·lularem pels carrers com si fóssim gossos abandonats.
Jo t’estimo molt. Sempre t’he sigut fidel. No m’ho pots fer això, reina. Si tu em deixes, què hi faré jo, en aquest món? Val més que em mori. Soc una ruïna. Tu ets l’única cosa bona que m’ha passat a la vida. Sense tu no valc res. Sempre t’he estimat i sempre t’estimaré. Sense tu seré una desferra d’home. Em quedaré arraulit en un racó fins que m’arribi la mort. Només et vull dir que l’últim pensament que tindré, l’instant just abans de perdre la consciència, quan m’arribi l’última gota de sang al cervell, serà sobre la sort que he tingut que m’estimessis durant tots aquests anys.
Tu truca’m a mi si tens algun problema. Sí, tots són una colla de titelles. Però a mi em pots tenir confiança. Què vols pendre? Et convido. Quins titelles. Si t’expliqués les trifulgues. Hi ha una màfia. Però si tens algun problema, tu truca’m a mi. Ja tens el meu mòbil, eh? Ara hi han posat uns titelles. És el que passa quan s’hi barreja la política. Però a mi em deuen molts favors. Fem l’última? Et convido jo. Truca’m a l’hora que sigui. Si és a mitjanit, a mitjanit. Tu fes-me un truc i no pateixis per l’hora. El meu mòbil ja el tens, eh? Qualsevol hora em va bé, a mi no em miris. Has de saber qui mou els fils. Pensa que tot és una màfia. A mi no em poden tocar perquè sé massa coses. Per això que si tens algun problema, fes-me un truc a qualsevol hora. Sempre estic despert, treballant. Sí, anem. Ostres, on he posat la cartera? A veure si me l’he deixada al despatx. No pot ser: me l’he descuidat al despatx. Que et fa res pagar les copes i t’ho torno demà sens falta?
Sense una dona no som ningú. La Roser és un deu. Hola, com estàs? Jo l’entenc a ella. M’alegro molt de veure’t. T’escolto, t’escolto. Anar fent. De moment som vius, gràcies a Déu. Posa-me’n una altra. Aquesta ronda la convido jo. Ara estem passant una mala temporada, ja ho saps. Però estic segur que tornarem a estar junts. Perdona, no et volia pas trepitjar. La Roser ha anat a viure amb la seva mare per aclarir-se una mica. No ho pots sacrificar tot per la feina. Sense la Roser soc mort. Ostres, perdona. T’he tacat? Nena, se m’ha vessat la copa. Sí, estava quasi plena. Gràcies. Perdona. Ara no sé què volia dir. Costa trobar feina. Amb la crisi costa molt, però si busques en trobes. En canvi, de Roser només n’hi ha una. Perdona. No en trobaré cap altra. L’he de convèncer perquè torni. Estic segur que la convenceré, però ara he d’esperar un temps, perquè reflexionem tots dos. M’alegro molt de veure’t.
L’aigua fa mal, fa més mal l’aigua que el vi. L’any mil nou-cents quaraaaaaanta hi va haver un aiguat, un aiguaaaaaat. Riiing, riiing, riiing. Telèfen! El Fluvià es passejava pels carrers de la ciutaaaaaat. Riiing, riiing, riiing. Telèfen! L’aigua es passejava per tot arreu. Ai, és el meu mòbil. Ja ho veieu, no em deixen desconnectar ni un moment. Ara no hi soc. L’any mil nou-cents quaraaaaaanta hi va haver un aiguat, un aiguaaaaaat. Arreplegueu forces fustes que l’aigua va per tot arreu. Riiing, riing, riiing. Altra vegada? No em deixen en pau ni un moment. No hi soc ara. L’aigua fa més mal que el vi. Tan bé que estàvem abans sense mòbils. Ara estem sempre controlats. On eres quan t’he trucat? On ets ara? On soc? Soc aquí, provant de descansar una mica. Fa més mal el vi que l’aigua. Nooooo! La cançó va al revés: fa més mal l’aigua que el vi, que hi va haver un aiguat l’any quaranta i s’ho va emportar tot. Abans sí que en sabia de ploure. A veure el mòbil qui era. Fa més mal l’aigua que el vi. Cap trucada perduda. Hauria dit que m’havia sonat el mòbil. Em pensava que havia sentit un ring.
Roser, Roser? Que hi ets? Despenja el telèfon, siusplau. He de parlar amb tu. Fes-me un truc quan puguis, siusplau. És molt urgent. T’he de comentar vàries coses. I la nena, com està? Truca’m, siusplau. No puc passar més temps sense sentir la teva veu i la teva rialla. Sé que hem d’esperar un temps, però si poguéssim parlar tan sols una estona. Em preocupa que no estiguis bé. Et trobo a faltar, a tu i a la nena. Truca’m siusplau.
Sí, posa’m l’últim got de vi. Demà te’ls pago. T’ho prometo. Que deixin la política d’una vegada. Fins a Suïssa vaig haver d’anar. Bonjour, monsieur. Perdona. La Roser és un deu. Tants anuncis per res. Demà t’ho prometo. Hem de fer veure que ho decideix el director. La crisi ens ha de matar a tots.
