moment de redacció de l’estudi i que, tot seguit, exposarem. La coincidència de la decoració emprada en diversos manuscrits litúrgics contemporanis, esmentats en la introducció, ens va fer concebre la hipòtesi que el monestir de Valldecrist en algun moment disposàs de monjos dedicats a copiar manuscrits, bé per a ús de la comunitat o bé per a persones relacionades amb l’erm cartoixà. La conservació en l’Archivo Histórico Nacional de Madrid d’un llibre de comptabilitat,[140] designat com a «Núm. 7. Libre de Priors», en què es recull l’administració dels priorats d’«Antoni Palomar[141] fins lo 30 de maig 1449» i «Antoni Oliver[142] fins dehembre inclús 1458», permet conèixer la quantia de les despeses derivades per les adquisicions dels materials necessaris per als copistes, com són ara: plomes, pergamins, colors per a tinta, així com els pagaments efectuats als pergaminers per preparar les pells convenientment. En una ocasió s’assenta, també, l’eixida de determinades quantitats destinades a alguns dels miniaturistes que actuaven a la localitat pròxima d’Altura. Certament, la informació proporcionada resulta excepcional perquè, fins aquest moment, es desconeixia l’activitat de còpia de manuscrits duta a terme a Valldecrist durant aquest període. No obstant això, ara, abordar un estudi sobre l’existència o no d’un scriptorium resulta prematur, a pesar que s’han individualitzat alguns dels copistes. Es tracta doncs d’una investigació que continuarà en el futur.
Excepcionalment, l’esmentat llibre de comptabilitat ha posat al descobert un episodi molt particular de la vida de dom Nadal. Els priors al·ludits, dom Antoni Palomar i dom Antoni Oliver, van registrar-hi les despeses derivades pel trasllat de dom Nadal a la cartoixa d’Escaladei, així com per la seua estada allà durant sis anys i cinc mesos (entre el 13 de juny de 1449 i el 5 de desembre de l’any 1445). L’episodi va començar el 13 de juny de 1449. Segons va anotar-hi el prior, l’orde cartoixà ordenava el trasllat de dom Nadal Yvanyes, fora de Valldecrist, i la raó esgrimida és: per sos demèrits, sense especificar-los-hi; l’enuig i el disgust del prior el van induir a concloure l’assentament comptable amb cert desdeny postillant-hi: no sé on, com si no volgués deixar constància del lloc a què se’l traslladava.
Dos interrogants sorgeixen enfront aquesta lacònica anotació. On el van enviar? I què va fer per a merèixer aquest trasllat? En què consistien els demèrits[143] (culpes)? De les dues preguntes, la primera resulta de fàcil resolució, perquè el colofó del Collectanus ja ens havia indicat que es trobava a la cartoixa tarragonina i, a més, els successius pagaments efectuats per Valldecrist revelen que la destinació era Escaladei. Resulta més difícil donar resposta als altres dos interrogants. No obstant això, degué considerar-se una falta important, perquè el 3 d’abril de l’any 1451, moment en què es paga la pensió corresponent als dos primers anys del càstig que es complirien el dia de sant Joan, el prior afirma que dom Nadal és encarcerat.[144] Els successius pagaments: el 30 de juliol de l’any 1452 (corresponent al període entre el 24 de juny de 1451 i el 24 de juny de 1452); el 15 d’abril de 1454 (per l’any complit per sant Joan de 1453); i el pagament de 23 de gener de 1456 (corresponent a dos anys i cinc mesos, des de sant Joan de l’any 1453 fins al 5 de desembre de 1455), posen al descobert la presència continuada de dom Nadal a l’erm tarragoní durant els sis anys i cinc mesos. L’allunyament va concloure el 5 de desembre de l’any 1455, moment en què dom Nadal s’incorporava finalment a la seua comunitat, al monestir de Valldecrist en què havia fet la seua professió com a pare de l’orde cartoixà.
Indisciplina? Desobediència? No es pot donar resposta a aquests interrogants amb la informació que coneixem en l’actualitat. Ara bé, algunes de les paraules utilitzades en el llibre de comptabilitat descobreixen que els demèrits es van percebre com de relativa gravetat. De la mateixa manera, l’ús del participi del verb encarcerar exhibeix una certa gravetat. I, en aquest context, l’ús de la paraula hoste pot ajudar a comprendre parcialment la situació, ja que entre les accepcions d’aquesta veu el diccionari Català-Valencià-Balear, encara que amb sentit figurat, es refereix a una «Persona molesta, que destorba o fa nosa».[145] En altres dues ocasions, el llibre de comptabilitat registra diversos pagaments fets per satisfer les despeses de dos viatges a Escaladei, on van traslladar diversos indisciplinats, entre ells fra Francesc Flos el mateix any 1451.
Hi resten, per tant, alguns interrogants per resoldre. Dom Nadal Yvanyes degué complir satisfactòriament amb la penitència imposada a Escaladei i va satisfer les exigències, tant dels pares visitadors com dels priors d’Escaladei iValldecrist, respectivament. Durant sis anys i cinc mesos, en la soledat i el silenci de l’erm va poder reflexionar profundament sobre les causes que l’havien conduït fins allà. Un període de temps dedicat a l’oració i a l’estudi en què, a més de meditar, es va lliurar a copiar el Collectanus, el text del qual s’edita ara. El colofó que va afegir-hi en concloure la transcripció revela com d’important era per a ell aquest manuscrit, la propietat del qual reclama vehementment per a la seua casa de professió, recordant així al lector que la comunitat a la qual ell pertanyia havia satisfet convenientment les despeses de la seua estada a Escaladei. Des de la vigília de santa Llúcia de l’any 1454 fins a la seua mort, ocorreguda l’any 1467, li evocaria amargures, alegries, satisfaccions personals i múltiples records; en definitiva, una part important de la seua vida religiosa.
* * *
S’editen, a continuació, les notícies relatives a dom Nadal presents en el llibre de comptabilitat esmentat.
Nº 7 Libre de Priors. Antoni Palomar fins lo 30 de maig 1449. Antoni Oliver fins dehembre inclús 1458.
Madrid. Archivo Histórico Nacional. Clero, 2642.
* * *
[1447, novembre]
||179 Ítem, doní a la mare de Don Nadal en València, per mans de frare Guillem, en satisfacció del vestiari de son fill, lo qual li havia a fer; e volch lo dit don Nadal que la valor del vestiari donàs a sa mare, posada en necessitat, e fon XXXXIIII sous.
[1447, desembre]
||180 Ítem, doní a Don Conrer divendres a XV de deembre ... Ítem, costaren dos parells d’ulleres ab son stoig e cordó, tot nou, per a don Nadal, V sous IIII [diners].
[1449, juliol 31]
||209 Ítem, huy, scilicet, digous derrer dia de juliol, pos en data com a XIIII de juny proppassat per ordinació de l’orde fon mudat don Nadal Yvanyes d’aquesta Casa per sos demèrits, no sé on. Doní per consell de frare Joan d’Enea al qui·l menava, per a messió al camí per a ell e als companyons, L reals; emperò, segons m’àn escripts, més despengueren, mes encara la demasia no he pagat, solament met en data ço que al present paguí.
[1449, novembre]
||213 Ítem, trametí a Castelló e a València a frare Johan per negocis de Casa. E en València pagà a mossén Andreu Garcia per una capçalma que féu fer en un libret de don Nadal, quant ere ací, VI sous. Ítem, diu que comprà al dit don Nadal una pauta, III sous.
[1451, abril 3]
||233 Ítem, ans que finís la visitació, a III de abril,[146] doní al prior de Scala Dei, visitador, per la messió de dos anys que aurà a sent Johan de juny que don Nadal ha feta en lo dit monestir, en lo qual és encarcerat, DCLX sous.
[...]
Ítem,
