dels sants Joan i Pau, dels sants Pere i Pau i de la Commemoració de sant Pau, al juny; la festivitat de santa Maria Magdalena, del mes de juliol; les festivitats de sant Llorenç, de l’Assumpció de la Mare de Déu, dels sants Timoteu i Simforià i de sant Bartomeu, al mes d’agost; les festivitats de la Nativitat de la Mare de Déu, de sant Nicomedes, de sant Mateu, de sant Maurici, de sant Miquel i de sant Jeroni, del mes de setembre; les festivitats de sant Dionís, de sant Lluc i dels sants Simó i Judes, al mes d’octubre; les festivitats de sant Climent i de santa Caterina al mes de novembre; les festivitats de sant Nicolau, de sant Tomàs Apòstol i de sant Tomàs, bisbe, del mes de desembre.
En la celebració de les solemnitats en què se seguia l’horari dels diumenges, s’encenien quatre ciris durant els oficis de la nit i de vespres, raó per la qual el calendari inclou la paraula: Candelarum; en el Collectanus apareix en les festivitats de la Circumcisió del Senyor, al gener; les festivitats de Tots sants i la de les Relíquies, del mes de novembre; i les festivitats de la Immaculada Concepció, Nadal, sant Esteve, sant Joan Apòstol i Evangelista, i dels sants Innocents, del mes de desembre.
I.3. De Tres Lectures.[79] Aquestes no apareixen esmentades en el calendari. Incorpora, a més, altres informacions interessants relatives a les opera com munia i a les minuciones. Pel que fa a les primeres, les opera communia,[80] el calendari del Collectanus assenyala al mes d’abril la Secunda hebdomada post octavas Pasce; al mes de juliol, la Secunda hebdomada; i al mes de setembre, la prima hebdomada post festum sancti Michaelis sunt opera communia. Tres vegades a l’any, a criteri del prior, durant tres dies entre nona i vespres, els monjos de claustre feien junts algun treball en comú per tal d’ajudar el pare sagristà o els germans. El Collectanus incorpora en el f. CCXXXVIr-v la rúbrica De operibus communibus incoandis et dicuntur ea que secuntur, on es recull el ritual adequat a l’esmentada circumstància.
Pel que fa a les Minuciones, les Consuetudines Cartusiæ van prescriure els cauteris, les sagnies, tant per als pares de cor com per als germans. Els primers havien de practicar-los cinc vegades a l’any: (1) després de l’octava de Pasqua (In ebdomada post octavas Pasce sunt minutiones), (2) després de la festivitat de sant Pere i sant Pau (Ebdomada post festum apostolorum Petri et Pauli sunt minutiones Ordinis), (3) la segona setmana de setembre (In IIª ebdomada septembris sunt minutiones Ordinis), (4) la setmana anterior a l’Advent (In ebdomada ante Adventum sunt minutiones), (5) la setmana que precedeix la Cinquagèsima[81] (In ebdomada ante Quinquagesimam sunt minutiones Ordinis). Els germans havien de practicar-la en quatre ocasions: la primera al voltant de les calendes de maig, la segona en la proximitat dels idus de juliol, la tercera en les calendes d’octubre i la quarta en les calendes de febrer. La data, en el cas dels germans, està precedida de la veu circa, s’al·ludeix així a la proximitat de la data en què s’hauria de practicar.[82]
II. Oracional. Incorpora, a continuació un conjunt de 19 oracions, destinades a les circumstàncies següents: Oracio pro pluvia,[83] Pro serenitate oracio,[84] Contra tempestates et fulgura oracio,[85] Pro infirmo oracio,[86] Pro iter agentibus oracio,[87] Pro amicisoracio,[88] Pro amico oracio,[89] Pro se ipso et pro cunctis amicis oracio,[90] Pro temptacione carnis oracio,[91] Ad malas cogitaciones vitandas oracio,[92] Ad graciam sancti spiritus promerendam oracio,[93] Ad diligendum Deum oracio,[94] Pro romano imperio oracio,[95] Pro domino rege nostro oracio,[96] Pro quacumque tribulacione oracio,[97] Tempore guerre oracio,[98] Oracio generalis,[99] Pro graciarum accione oracio,[100]
L’oracional conclou amb una nota relativa als dejunis temporals i, una altra, referent a la manera de trobar la Pasqua (Ad inveniendum ...).[101]
III. Psalterium. Continua, en tercer lloc, la part més extensa del Collectanus. Ací Nadal Yvanyes va transcriure els 150 psalms (Incipit Psalterium pro collectano secundum ordinem cartusiensium),[102] seguint l’ordre numèric del Psaltiri de la Vulgata (no la del text hebreu) i adequant-ne la còpia als diferents oficis. Per aquesta raó, comença amb els oficis ad Primam dels dies ordinaris de tota la setmana, deixant l’ofici de Prima de diumenge, per al moment en què es transcriu el Sal 118: Beati inmaculati (Aleph, 1-8; Beth, 9-16; Gimel, 17-24; Deleth, 25-32). Quan es produeix una alteració perquè el psalm transcrit pertany a un altre moment de la litúrgia de les hores, hi inclou la rúbrica corresponent amb la intenció d’advertir el lector del lloc en què s’ha de recitar, com passa en el cas dels psalms de laudes: 35 (Et dicitur ad Laudes, Feria IIª), 42 (Feria IIIª ad Laudes), 50 (Et dicitur primus cotidie in Laudibus, dominicis diebus et ferialibus in precibus), 56 (Et dicitur Feria IIIª in Laudibus), 62 (Feria IIIIª in Laudibus), 63 (Feria IIIIª in Laudibus), 64 (Feria IIIIª in Laudibus), 66,[103] 75 (Feria VIª ad Laudes), 87 (Feria Vª ad Laudes), 89 (Feria Vª ad Laudes), 91 (Feria VIª ad Laudes), 117 (In Laudibus diebus Dominicis) y 142 (Sabbato ad Laudes); el 90 (Dicitur semper in Completorio), de completes i de l’ofici de Beata; i el 133 (In Completorio diei et beate Marie), de completes i de l’ofici de Beata; i el 94 (In principio Matutinarum in estate) cantat al principi de matines durant tot l’any. En l’ofici de laudes es canten sempre els tres últims psalms (148, 149, 150) encara que en el manuscrit tan sols es registra l’imperatiu Laudate del 148.
IV. Cantica. Continua un conjunt de textos bíblics, veterotestamentaris en la major part, excepte els procedents de l’Evangeli de Lluc. Es tracta d’un conjunt de lectures que es duran a terme per laudes dels dies festius (Canticum trium puerorum, Dan 3, 57-88); en laudes (Canticum Zachariae, Lc 1, 68-79); en vespres (Canticum gloriose semper Virginis Marie, Lc 1, 46-55); en completes de la festivitat de la Mare de Déu (Canticum Simeonis, Lc 2, 29-32); els diumenges del temps d’Advent i el dia de l’Anunciació (Canticum primum, Is 40, 10-17; Canticum secundum, Is 42, 10-16; Canticum tercium, Is 49, 7-13); les festivitats de Nadal, Epifania i la Presentació del Senyor (Canticum primum, Is 9, 2-7; Canticum secundum, Is 66, 10-16; Canticum tercium, Is 26, 1-12); durant la Quaresma (Canticum primum, Ier 14, 1721; Canticum secundum, Lam 5, 1-21; Canticum tercium, Ez 36, 24-28); les festivitats de la Resurrecció, Ascensió, Pentecosta i durant tot el temps pasqual (Canticum primum, Is 63, 1-5; Canticum secundum, Os 6, 1-6; Canticum tercium, Soph 3, 8-13); en les festes d’un o de diversos apòstols i d’un o de diversos màrtirs (Canticum primum, Is 66, 6-9; Canticum secundum, Sap 10, 17-20; Canticum tercium, Sap 3, 7-9); les festivitats d’un màrtir o confessor (Canticum primum, Ecli 14, 22-23; 15, 3-4. 6) Canticum secundum, Ier, 17, 7-8; Canticum tercium, Ecli 31, 8-11); les festivitats de les verges (Canticum primum, Ecli 39, 17-21) Canticum
