tots els dies de dotze i de tres lliçons. Acompanyen aquesta selecció, a més, l’himne Te Deum laudamus, el Simbolum apostolorum (Credo) i l’Oratio dominicalis (Parenostre).
V. Psalms penitencials i lletania dels sants.[104] A continuació, hi ha els psalms penitencials, dels quals només en transcriu el primer vers, ja que els respectius textos es localitzen íntegres en el Psalterium. L’antífona: Ne reminiscaris, Domine, delicta nostra (Tob 3, 3), inicia i conclou la secció, i dóna pas a les lletanies.
VI. Lletanies. S’hi inclou la llista dels sants del ritu ordinari romà. Noteu la presència de sant Hug, primer sant canonitzat de l’orde cartoixà; per contra, no s’hi esmenta sant Bru, perquè el seu culte no es va estendre a l’Església universal fins a l’any 1623 pel papa Gregori XV.[105]
VII. Himnes. En aquest apartat es transcriuen, distribuïts entre les diverses festivitats del cicle litúrgic, els himnes que es ressenyen a continuació. Al Nadal, per a les vespres i el nocturn: Venit, Redemptor gentium,[106] i la divisió d’aquest per a les laudes: Egressus eius a Patre.[107] Per Quaresma, per a vespres: Audi, benigne Conditor.[108] Per la Passió del Senyor, per a les vespres i el nocturn: Vexilla regis prodeunt,[109] i la divisió per a les laudes: Arbor decora et fulgida.[110] A la Resurrecció del Senyor, per a les vespres i el nocturn: Hic est dies verus Dei,[111] i la divisió per a laudes: Misterium mirabile.[112] En la festivitat de l’Ascensió del Senyor, per a les vespres i el nocturn: Optatus votis omnium,[113] i la divisió per a laudes: O grande cunctis gaudium.[114] Pel dia de Pentecosta, per a vespres: Veni, creator Spiritus;[115] per al nocturn: Iam Christus astra ascenderat,[116] i per a laudes: Impleta gaudent viscera.[117] A la festivitat del Corpus Christi, per a vespres: Pange lingua, gloriosi corporis misterium;[118] per al nocturn: Sacris solemniis iuncta sint gaudia;[119] i per a laudes: Verbum supernum prodiens.[120] A la festivitat de Sant Joan Baptista, per a vespres: Ut queant laxis resonare fibris;[121] per al nocturn: Antra deserti teneris sub annis;[122] i per a laudes: O nimis felix meritique celsi.[123] Per les solemnitats de la Mare de Déu, per a vespres: Ave, maris stella;[124] per al nocturn: Mysterium Ecclesie,[125] i per a laudes: Vere gracia plena es.[126] Diàriament, a qualsevol hora a la cel·la, en honor de la Verge Maria: Memento, salutis Auctor.[127] A la festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu, per a les vespres i el nocturn: Crux fidelis, inter omnes arbor una nobilis;[128] i per a laudes: Arbor decora et fulgida.[129] A les festivitats de XII lliçons, per a les vespres i per al nocturn: Christe, redemptor omnium,[130] i per a laudes: Iesu Salvator seculi.[131] Per privatis diebus per a vespres: Deus, Creator omnium;[132] per al nocturn: Deus, Creator omnium,[133] i en laudes: Splendor paterne glorie.[134] Durant tot el temps, per a prima: Iam lucis orto sidere,[135] i per a tèrcia: Nunc sancte nobis Spiritus.[136]
Alguns dels himnes transcrits es recitaven, al mateix temps, íntegrament o parcialment, segons ho indicava la rúbrica corresponent, tal com succeïa amb: (1) l’himne: Venit, Redemptor gentium, que es cantava complet en l’ofici de vespres de Nadal, es repetia la primera part en el primer nocturn i la seua divisio (Egressus eius a Patre) es cantava en laudes; (2) de la mateixa manera passava amb l’himne Vexilla Regis prodeunt, recitat completament en les vespres (In passione Domini), parcialment en el primer nocturn i la divisio en laudes (Arbor decora et fulgida); (3) a les vespres de la Resurrecció es recitava al complet l’himne: Hic est dies verus Dei, en el primer nocturn es repetia la part inicial i en laudes la divisio a partir del vers: Misterium mirabile; i (4) a les vespres de l’Ascensió (Optatus votis omnium), en el primer nocturn la part inicial i en laudes la divisio: O grande cunctis gaudium.
VIII. Ofici de Beata. Continua l’ofici de Beata, amb dues misses (Missa beate Marie, i Item alia missa beate Marie).[137]
IX. Ofici de difunts (Officium mortuorum).[138]
X. Oracions comunes (Preces communes ad omnes horas).
* * *
Pels textos inclosos i, també, per les seues dimensions, es tracta d’un llibre de rés transportable i susceptible de ser utilitzat pel monjo cartoixà en qualsevol moment i lloc, entre les dependències del monestir o durant un viatge. S’ha de pensar, en aquest sentit, en el prior quan es desplaça al capítol general o els visitadors, en la seua comesa pastoral, al marge d’altres circumstàncies especials en les quals un pare, amb el permís oportú del prior, està absent del cor. En aquestes circumstàncies, excepcionals o periòdiques, derivades del càrrec, els monjos requereixen llibres de rés per poder acomplir les seues obligacions litúrgiques allà on pogueren trobar-se. Un llibre de reduïdes dimensions com aquest, proporciona els elements necessaris per al rés de l’Ofici.
De la freqüència amb què s’usava, aquest Collectanus conserva un indici de singular relleu. Alguns folis conserven un fragment petit de cuir[139] que formava part de les pestanyes utilitzades en aquests manuscrits amb la intenció de facilitar-ne el maneig, així com per permetre una localització ràpida a l’usuari del text desitjat.
En aquest estat de coses, fra Nadal Yvanyes o qualsevol altre monjo, a les diverses dependències del monestir o de viatge, disposava, gràcies al Collectanus, d’un conjunt seleccionat de textos, els necessaris per acomplir l’ofici diví. El lector d’aquest se sentia guiat, protegit, ja que només havia de seguir l’ordre de lectura que li proposava el manuscrit. Ara bé, havia d’observar atentament totes les indicacions que se suggereixen en el llibre per adequar constantment la lectura al temps litúrgic.
5.
